23 de setembre de 2024, dilluns XXV

DILLUNS DE LA SETMANA XXV / II

Lectura primera Pr 3,27-34

El Senyor detesta els perversos

Lectura del llibre dels Proverbis

Fill meu, no negues un favor a qui el demana

sempre que li'l pugues fer.

No digues a ningú: «Torna demà i t'ho donaré»,

si hui ja tens el que li pots donar.

No trames res de mal contra un amic

que viu amb tu confiadament.

No et baralles perquè sí

si ningú t'ha fet cap mal.

No enveges els violents,

ni vullgues seguir els seus camins,

perquè el Senyor detesta els perversos,

però és l'amic dels honrats;

Déu maleïx la casa del malvat,

i beneïx la casa del just;

es riu dels descreguts, que de tot fan burla,

i concedix als humils el seu favor.

Salm responsorial 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1b)

Senyor, ¿qui podrà viure en la muntanya santa?

El qui obra honradament

i practica la justícia,

diu la veritat com la pensa;

quan parla, no escampa calúmnies.

R. Senyor, ¿qui podrà viure en la muntanya santa?

El qui mai no fa mal al veí,

ni carrega a ningú res infamant,

no compten als seus ulls els descreguts,

honra els fidels del Senyor. R.

El qui no fia els seus diners a interés,

ni accepta suborn contra l'innocent.

El qui obra així, no caurà mai. R.

 Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de resplandir davant de la gent;

així voran el bé que heu obrat

i glorificaran el vostre Pare del cel.

Evangeli Lc 8,16-18

Poseu el cresol ben alt, de manera que els qui entren vegen la claror

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «Ningú encén un cresol per a tapar-lo amb una gerra o amagar-lo baix del llit, sinó que el posa ben alt, de manera que els qui entren vegen la claror. 

Perquè no hi ha res amagat que prompte o tard no siga descobert, ni res secret que prompte o tard no es conega i ixca a la llum.

Per tant, mireu com escolteu, perquè al qui té, se li donarà; però al qui no té, li serà llevat també allò que creu que té».

* * * * *

Sant Pius de Pietrelcina, prevere (mem. ob.)

Fem memòria de sant Francesc Forgione, conegut popularment com sant Pius de Pietrelcina, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins. Va nàixer a Pietrelcina (Itàlia), l'any 1887. Al convent de Sant Giovanni Rotondo, a la regió italiana de la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents, i va mostrar una atenció particular als pobres i necessitats. Tal dia com hui de l'any 1968 va acabar la seua peregrinació terrestre i es va configurar amb Crist crucificat.

Santa Tecla d'Iconi, verge i màrtir. (s. I)

Festa a Altea

Dilluns de Fira a Almenara

A Quart de les Valls, festa al Santíssim Crist de l'Agonia

A Xilxes, Dia d'Ànimes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de setembre

Sant Zacaries i santa Isabel, pares de sant Joan Baptista, precursor del Senyor. Isabel, en rebre la seua parenta Maria a sa casa, plena de l’Esperit Sant, saludà la mare del Senyor com la beneïda entre totes les dones; i Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant del seu fill nascut, va alabar Déu redemptor i va predicar la pròxima aparició del Crist, Sol d’Orient, que ve de dalt del cel.

Sant Lli [o Linus], papa, al qual, segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols encomanaren l’episcopat de l’església fundada a l’Urbs, i que Pau recorda com a company (s. I).

Sant Sosso (abans Sosí), diaca i màrtir, el qual, en dir del papa sant Símac, en desitjar protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell mateix el martiri amb igual preu i glòria. (†Cap Miseno, lloc de Campània, a l'actual Itàlia, c. 305)

Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. († Ancona, del Picé, actualment regió de les Marques, també a Itàlia, s. V)

Sant Adamnà [o Adomnà], prevere i abat, home docte en coneiximents bíblics i amantíssim de la unitat i de la pau, que, tant a Escòcia com a Irlanda, va persuadir a molts amb la seua predicació per a celebrar la Pasqua segons la tradició romana. († Monestir de Hy, a l'illa de Iona, a Escòcia, 704)

Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs, els quals, fets captius a Siracusa, van ser deportats i sotmesos a suplici pels sarraïns a l'Àfrica. († d. 881)

Beat Pere Acotanto, monjo, que va recusar humilment el càrrec d'abat, i va preferir viure reclús en el monestir. († Venècia, c. 1187)

Beata Elena Duglioli Dall'Olio, que després d'un matrimoni portat en admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. († Bolonya, a Emília-Romanya, també a Itàlia, 1520)

Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs, que alegres van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics correligionaris. († Tlaxcala, a Mèxic, 1527-1529)

Beat Guillem Way, prevere i màrtir, condemnat a mort i penjat en el patíbul, sota el regnat d'Isabel I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. (†Kingston, a la vora del Tàmesi, a Anglaterra, 1588)

Beata Maria Emília Tavernier, religiosa, que, en perdre el marit i els fills, es va entregar a cuidar els necessitats, per això va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, en favor dels òrfens, ancians i dèbils mentals. († Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, 1851)

Beat Francesc de Paula Víctor (1827- Três Pontas, en Minas Gerais, Brasil 1905). Sacerdot diocesà, fill d'esclava, rector que en la seua tasca pastoral va viure intentant ser un reflex de l'amor de Jesús cap a qualsevol ser humà.

Beat valencià Vicent Ballester i Far, prevere i màrtir. († Benissa, 1936) (Memòria a Benidoleig i Xàbia)

Beates valencianes Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, i Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs totes dos. († Benicalap, 1936) (Memòria a la parròquia de Sant Nicolau de València).

Beata Maria Josepa del Río Mesa, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtir. († Benicalap, 1936)

Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació del Tercer Orde Franciscà Serventes dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. († Cracòvia, a Polònia, 1940)

Beat Josep Stanek, prevere de la Societat Apostolat Catòlic i màrtir, el qual va patir, en temps de guerra, el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. († Varsòvia, 1944)