1 de març de 2025, dissabte VII

DISSABTE DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 17,1-13; Sir grec 17,1-15

Déu configura l'home a la seua imatge

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Déu va crear l'home formant-lo de la terra, 

i el va configurar a la seua imatge; 

el fa tornar a la terra una altra vegada 

i el revestix d'un poder semblant al seu.

Ell assigna als humans uns dies comptats;

i tot ho sotmet al seu domini.

El revestix d'un poder semblant al seu, 

el configura a la seua imatge.

Ha infós a cada vivent la por dels hòmens

per a que puguen dominar les bèsties i els ocells.

Els dona boca, llengua, ulls i orelles,

i un cor capaç de comprendre,

i els ompli de saber i d'enteniment. 

Els dona la ciència de l'esperit, 

els ompli el cor de discreció,

 els fa conéixer el bé i el mal.

Ensenya els seus cors a respectar-lo,

els mostra la grandesa de les seues obres 

i els permet alegrar-se en els seus prodigis

per a que alaben el seu nom sant

i proclamen els seus prodigis.

Els donà també uns preceptes,

els ensenyà una llei de vida,

pactà amb ells una aliança eterna,

i els revelà les seues decisions.

Contemplaren la glòria de la seua majestat,

sentiren la seua veu gloriosa.

Ell els digué: «Guardeu-vos de tota injustícia».

I els donà manaments sobre el tracte amb els altres.

Déu veu sempre la conducta dels hòmens,

res no passa per alt a la seua mirada.

Salm responsorial 102,13-14.15-16.17-18a (R.: cf. 17)

Com un pare s'apiada dels fills,

el Senyor s'apiada dels fidels,

perquè sap de quin fang ens ha format,

i es recorda que som pols.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre.

La vida de l'home dura com l'herba,

la seua florida és com la dels camps;

desapareix quan passen els vents,

i ni es coneix el lloc on estava. R.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;

la seua bondat s'estén als fills dels fills,

si guarden la seua aliança. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,13-16

Qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet,

no hi entrarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, li presentaven a Jesús uns xiquets per a que els imposara les mans, però els deixebles reprenien els qui els havien portat. En vore-ho Jesús, els va dir indignat: «Deixeu que vinguen els xiquets, no els ho impediu, el Regne de Déu és dels qui són com ells. Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet, no hi entrarà». I els agarrava al braç i els beneïa imposant-los les mans.

* * * * *

Aniversari de la mort d'Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià (Cremona, 1820).

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de març

28 de febrer de 2025, divendres VII

DIVENDRES DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 6,5-17

Un amic fidel no té preu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Una veu amable atrau els amics;

una llengua afable, les bones relacions.

Que siguen molts els qui viuen en pau amb tu,

però, de conseller, un entre mil.

Si vols dir-li amic, espera l'hora de la prova;

no cregues en ell ingènuament,

perquè hi ha l'amic de conveniència,

que et planta el dia de la desgràcia.

Hi ha l'amic que es torna enemic

i t'avergonyix fent pública la discòrdia.

Hi ha l'amic que t'acompanya a taula,

però et planta el dia de la desventura;

quan tot va bé, diries que és com tu mateix,

fins i tot adreçarà la teua llar;

però quan va malament, t'anirà en contra,

i evitarà la teua presència.

Aparta't dels teus enemics

i ves alerta amb els amics.

Un amic fidel és un refugi segur;

qui el troba, troba un tresor.

Un amic fidel no té preu,

és d'un valor inestimable.

Un amic fidel és un elixir de vida,

i el trobaran els fidels del Senyor.

Qui venera el Senyor tria bé les amistats,

perquè tal com és ell, seran les seues amistats.

Salm responsorial 118,12.16.18.27.34.35 (R.: 35a)

Sou beneït, Senyor,

feu que aprenga els vostres decrets.

R. Guieu-me, Senyor,

pel camí dels vostres manaments.

Els vostres decrets són la meua delícia,

no oblidaré mai les vostres promeses. R.

Obriu-me els ulls i podré contemplar

les meravelles de la vostra llei. R.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R. 

 

Feu-me entendre la vostra Llei,

i la guardaré amb tot el cor. R. 

 

Guieu-me pel camí dels manaments,

que em fa molt de goig. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 10,1-12

Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Judea, a l'altra vora del Jordà. Novament la gent anava al seu encontre, i ell els instruïa, com tenia per costum. Uns fariseus l'abordaren per a provar-lo, i li preguntaren si és lícit al marit repudiar la seua dona. Ell els preguntà: «¿Què vos va ordenar Moisés?» Li respongueren: «Moisés permet redactar una acta de repudi i despatxar-la». Jesús els digué: «Moisés va escriure eixe precepte per la durea del vostre cor. Però en el principi Déu va crear l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i, des d'aquell moment,  els dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».

Quan estigueren en casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre açò. Jesús els va dir: «Aquell que repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i, si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ: Elogis del 28 de febrer

27 de febrer de 2025, dijous VII

DIJOUS DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 5,1-10; Sir grec 5,1-8

No tardes a convertir-te al Senyor

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

No confies en els teus béns

pensant que ja tens prou.

No et deixes dur per l'impuls

de seguir les passions del teu cor.

No digues: «¿Qui em podrà dominar?»

o «¿qui em podrà sotmetre pel que he fet?»,

perquè el Senyor segur que et castigarà.

No digues: «He pecat, i no m'ha passat res»,

perquè el Senyor és molt pacient.

Si vas acumulant pecats,

no estigues tan segur del perdó,

pensant: «El Senyor és molt compassiu,

em perdonarà tants pecats com tinga».

Ell té compassió, però també s'indigna,

i farà sentir la seua ira sobre els pecadors.

No tardes a convertir-te al Senyor,

no ho deixes d'un dia per l'altre,

perquè la seua còlera pot esclatar de colp

i el dia del juí estaràs perdut.

No confies en les riqueses, que són enganyoses;

el dia de la desgràcia no et serviran de res.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Salm 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pels consells dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els descreguts.

Té el seu amor en la llei del Senyor,

la medita nit i dia

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

les fulles no li cauen mai,

totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injusts;

seran com la palla escampada pel vent.

El Senyor guarda els camins dels justs,

i els dels malvats, acaben mal. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu

com allò que és de veritat:

paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 9,41-43.45.47-50

Val més que entres en la vida sense mà,

i no que vages amb les dos mans a l'infern

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Tot aquell que vos done un got d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat u d'estos menuts que creuen en mi, més valdria que el tiraren al mar amb una roda de molí lligada al coll.

Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entres en la vida sense mà, i no que vages amb les dos mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entres en la vida sense peu, i no que sigues llançat amb els dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, arranca-te'l. Val més que entres en el Regne de Déu amb un sol ull, i no que sigues llançat amb els dos ulls a l'infern, a on el seu corcó no mor mai i el foc no s'apaga. Perquè cada u haurà de passar la prova de ser salat amb foc. La sal és bona, però si perd el gust, ¿amb què la tornaran salada? No perdau la sal i viviu en pau entre vosaltres».

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església (mem. ll.)

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicaliste

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir. (s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Narek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per a això la comunitat de Germanes de la Caritat. (1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti

11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Mare de Déu dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

• J.M. Bausset: Sant Gabriel de la Dolorosa (2015)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada. (1943)

26 de febrer de 2025, dimecres VII

DIMECRES DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 4,12-22; Sir grec 4,11-19

Déu estima els qui estimen la saviesa

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

La saviesa educa els seus fills,

i cuida d'aquells que la busquen.

El qui l'estima estima la vida,

els qui matinen per ella 

obtenen el favor del Senyor.

Els qui la guanyen hereten la glòria,

i allà a on van, el Senyor els beneïx

Els qui la servixen donen culte al Déu sant.

Déu estima els qui estimen la saviesa.

El qui l'escolta jutja les nacions,

el qui li fa cas viu segur.

Si confia en ella, la tindrà en herència,

i els fills la mantindran en possessió.

Al principi, el sotmetrà a les proves,

li infondrà temor i tremolor,

el forçarà amb la seua disciplina

i, fins al dia que li tindrà confiança,

el posarà a prova amb els seus manaments;

però després el durà de nou al bon camí

i l'alegrarà, li revelarà els seus secrets

i l'enriquirà amb ciència i coneiximent recte.

Però, si s'aparta del seu camí, l'abandonarà

i el deixarà en mans dels enemics.

Salm responsorial 118,165.168.171.172.174.175 (R. : 165a)

Tenen molta pau els qui estimen la Llei,

res no els farà entropessar.

R. Tenen molta pau, Senyor,

els qui estimen la vostra Llei.

Guarde els vostres preceptes i mandats,

i els meus camins estan davant de vós. R.

Dels meus llavis brolla la lloança,

perquè em feu aprendre els vostres decrets. R.

La meua llengua canta les vostres promeses;

tots els vostres manaments són justs. R.

Anhele la vostra salvació, Senyor,

la vostra Llei em farà feliç. R.

Que puga viure per a alabar-vos

i que el vostre juí em defenga. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Mc 9,38-40

Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan digué a Jesús:

«Mestre, n'hem vist u que expulsava dimonis en el vostre nom, i hem mirat d'impedir-li-ho, perquè no és seguidor vostre com nosaltres».

Jesús respongué:

«No li ho impediu, perquè ningú que en nom meu faça un miracle, no pot, en acabant, malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre». 

 

* * * * *

Venerable valencià fra Humil Sòria

• J.M. Bausset: Fra Humil Sòria i Pons (2015)

Venerable valenciana Teresa Mira

• J.M. Bausset: La germana Teresa Mira (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de febrer

25 de febrer de 2025, dimarts VII

DIMARTS DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 2,1-13; Sir grec 2,1-11

Prepara't per a tota classe de proves

Lectura de llibre de Jesús, fill de Sira

Fill meu, si et proposes servir el Senyor, 

sigues ferm en la justícia i en el temor, 

prepara't per a tota classe de proves. 

Redreça el teu cor, sigues valent, 

escolta i acull paraules sàvies 

i no t'angoixes a l'hora de l'adversitat. 

Aferra't a Déu, no l'abandones,

i seràs enaltit en els teus darrers dies.

Accepta tot allò que et vindrà,

sigues pacient en la malaltia i en la pobresa,

que l'or, el proven en el foc,

i els que agraden a Déu, en el forn de la humiliació.

Confia en Déu i ell t'ajudarà, 

ves pel camí dret i espera en ell, 

continua venerant-lo i envelliràs en ell. 

Fidels del Senyor, espereu la seua misericòrdia,

no vos allunyeu d'ell, si no voleu caure.

Fidels del Senyor, confieu en ell,

i no perdreu la recompensa.

Fidels del Senyor, espereu els seus dons, 

que són l'amor i el goig sense fi. 

Fidels del Senyor, ameu-lo,

i ell il·luminarà els vostres cors.

Mireu la història passada i ho voreu:

¿Hi ha algú que haja confiat en el Senyor i s'haja vist defraudat?

¿Hi ha algun fidel del Senyor que haja sigut abandonat,

que l'haja invocat i no haja sigut escoltat?

Perquè el Senyor és compassiu i benigne,

perdona els pecats i, a l'hora del perill,

salva els qui el busquen de cor.

Salm responsorial 36,3-4.18-19.27-28ab.39-40 (R.: cf. 5)

Confia en el Senyor, fes el bé,

habita la terra i guarda fidelitat;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà l'anhel del teu cor.

R. Encomana al Senyor els teus camins,

confia en ell, deixa'l fer.

El Senyor guarda els dies dels bons,

i la seua herència perdurarà.

No s'abrasiran en temps de sequera,

s'assaciaran en dies de fam. R.

Aparta't del mal i fes el bé,

i sempre tindràs una casa;

perquè el Senyor estima la justícia

i no abandona els seus amics. R.

És el Senyor qui salva els justs,

els protegix en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura

els rescata dels malvats i els salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Ga 6,14

Déu em guarde de gloriar-me

en res que no siga la creu de nostre Senyor Jesucrist;

en la creu, el món està crucificat per a mi i jo per al món.

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l'home serà entregat...

Si algú vol ser el primer, que es faça el servidor de tots

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú, perquè anava instruint els seus deixebles. Els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, al cap de tres dies ressuscitarà». Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Una volta en casa, els va preguntar: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Jesús es va assentar, cridà els Dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots». Després va fer vindre un xiquet, el posà al mig, el va agarrar al braç i els digué: «Qui acull un d'estos xiquets en nom meu, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de febrer

24 de febrer de 2025, dilluns VII

DILLUNS DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 1,1-10

Primer que tot va ser creada la saviesa

Comença el llibre de Jesús, fill de Sira

Tota saviesa ve de Déu, el Senyor,

i es troba amb ell des de sempre.

¿Qui pot comptar els grans d'arena de la mar,

les gotes de la pluja o els dies de l'eternitat?

¿Qui és capaç de mesurar l'alçària del cel,

l'amplària de la terra i la profunditat de l'oceà?

¿Qui ha escrutat la saviesa de Déu, que és anterior a tot?

Primer que tot va ser creada la saviesa,

la intel·ligència prudent existix des de l'eternitat.

La font de la saviesa és la paraula de Déu que està en el cel; 

els seus camins són els manaments eterns.

¿A qui ha sigut desvelat l'origen de la saviesa?

¿Qui ha conegut les seues subtilitats? 

¿A qui s'ha revelat la ciència de la saviesa? 

¿Qui ha comprés la seua profunda experiència?

Només u és savi, digne de veneració,

el que està assentat en el seu tron.

El Senyor és qui l'ha creada,

l'ha vista, l'ha mesurada

i l'ha escampada sobre totes les seues obres,

i sobre tots els vivents, amb generositat;

l'ha brindada a tots aquells que l'amen.

Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)

El Senyor és rei, va vestit de majestat.

El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

Manté ferm tot el món, incommovible.

El vostre soli es manté des del principi,

vós sou des de sempre. R.

La vostra ensenyança és veraç, Senyor;

la santedat adorna la vostra casa,

al llarg de tots els temps. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destruït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 9,14-29

Ja crec, Senyor, però ajudeu-me a creure més

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i, quan anava a reunir-se amb els deixebles, va vore una multitud a l'entorn i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Sorpresos de vore'l arribar, la gent va anar corrents a saludar-lo. 

Jesús els preguntà: «¿Què discutíeu amb ells?» Un de la gent li respongué: «Mestre, vos he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. Quan se n'apodera, siga on siga, el tira per terra, i el xiquet trau bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'expulsaren, però no han pogut».

Jesús exclamà: «¡Generació descreguda! ¿És que hauré d'estar sempre amb vosaltres? ¿És que vos hauré d'aguantar més encara? Porteu-me el xiquet». 

Li'l portaren i, només vore a Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué en terra i es rebolcava tirant bromera per la boca. Jesús va preguntar a son pare: «¿Des de quan li passa açò?» Ell li respongué: «Des de molt menut, i sovint ha intentat matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. ¡Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer alguna cosa!» 

Jesús li contestà: «¿Dius que vos ajude si puc? Tot és possible per al qui creu». El pare del xiquet exclamà: «Crec, però ajudeu-me a tindre més fe».

Jesús, veent que acudia més gent, va reprendre l'esperit maligne amb estes paraules: «Esperit mut i sord, et mane que isques d'este xiquet i que no hi tornes més». L'esperit va eixir entre crits i convulsions, i el xiquet quedà sense cap senyal de vida, de manera que tots deien que estava mort. Però Jesús li donà la mà, el va alçar i el xiquet es posà dret. 

Una volta en casa, els deixebles li preguntaren: «¿Com és que nosaltres no l'hem pogut expulsar?» Ell els va respondre: «Esperits d'esta classe només es poden expulsar amb la pregària».

Miracle dels Corporals

* * * * *

Llutxent celebra el miracle dels Sants Corporals

• J.M. Bausset: Els Corporals de Llutxent (2015)
• Els corporals de Llutxent (Ajuntament de Llutxent)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de febrer

23 de febrer de 2025, diumenge VII

DIUMENGE VII / Cicle C

Lectura primera 1S 26,2.7-9.12-13.22-23

Déu t'havia posat en les meues mans, però jo no he volgut fer-te mal

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül, amb tres mil hòmens escollits d'Israel, baixà al desert de Zif a buscar a David. David i Abisai s'infiltraren de nit en el campament de Saül, i el trobaren dormint, gitat al mig de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant estaven gitats Abner i els altres hòmens. Abisai digué a David: «Hui Déu ha posat el teu enemic en les teues mans. Ara mateix el clavaré en terra d'una llançada. No en caldran dos». Però David li contestà: «¡No el mates! ¿Qui quedaria net de culpa si fera mal a l'Ungit del Senyor?»

Per això David prengué la llança i el pitxer d'aigua que Saül tenia vora el capçal i se n'anaren. Ningú ho va vore, ni ho va advertir, ni es va despertar.

Tots dormien. El Senyor havia fet caure damunt d'ells un son profund. David passà a l'altra banda d'on estava Saül i va parar un tros lluny, dalt de la muntanya. Els separava una bona distància.

David cridà: «Ací tinc la llança del rei. Que vinga a buscar-la un dels teus hòmens. I que el Senyor recompense a cada u de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Hui el Senyor t'havia posat en les meues mans, però jo no he volgut fer mal a l'Ungit del Senyor».

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

O bé:

Al·leluia.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, ric en l'amor.

No ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

Aparta de nosaltres les nostres culpes

com l'Orient està apartat de l'Occident.

Com un pare s'apiada dels fills,

el Senyor s'apiada dels fidels. R.

Lectura segona 1C 15,45-49

Igual que som semblants a l'home fet de pols,

també serem semblants a l'home que és del cel

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'Escriptura diu que el primer home, Adam, “fou un ser viu i terrenal”; però l’últim Adam és Esperit que dona vida. No és primer el ser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. El primer home, fet de pols, naix de la terra, però el segon home ve del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Igual que som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou, diu el Senyor;

que vos estimeu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Lc 6,27-38

Sigau misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «A vosaltres que m'escolteu, jo vos dic: Ameu els enemics, feu el bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleïxen, pregueu per aquells que vos calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si algú et lleva la capa, dona-li també la túnica. Dona a tot aquell que et demane, i no reclames res a qui et lleva allò que és teu. Feu als altres tal com voleu que ells vos facen. Si ameu els qui vos amen, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors amen aquells que els amen. I si feu el bé als qui vos fan bé, ¿qui vos ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. I si presteu diners a qui espereu que vos els tornaran, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors se'ls presten els uns als altres, perquè saben que els recobraran.

Vosaltres, en canvi, ameu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi. D'este modo, la vostra recompensa serà gran, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.

Sigau misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no sereu jutjats. No condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull. Tal com mesureu sereu mesurats».

Contemplem l'amor de Déu, la seua misericòrdia. Només des d'esta font podem entendre el que Jesús ens demana en l'Evangeli: l'amor als enemics, i ho demana des de la mesura de la misericòrdia que pot trencar l'enemistat. Es tracta de la mesura per a calcular el blat que s'aboca sobre la falda. Sobre esta barcella no es passarà la vara sobre la seua vora per a que la taxa siga segons la mesura exacta, sinó que es deixarà ben complida. La justícia de Déu i la seua misericòrdia seran així, sense passar la vara, perquè ell omplirà la barcella fins dalt amb una mesura generosa, sense importar-li que depasse la vora.

• Missa d'À Punt: Pregària per a estimar els enemics (Reclaim Today)

* * * * *

Porrat de Sant Macià a Ròtova

Sant Policarp d'Esmirna, bisbe i màrtir.

Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de febrer