1 de març de 2025, dissabte VII

DISSABTE DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 17,1-13; Sir grec 17,1-15

Déu configura l'home a la seua imatge

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Déu va crear l'home formant-lo de la terra, 

i el va configurar a la seua imatge; 

el fa tornar a la terra una altra vegada 

i el revestix d'un poder semblant al seu.

Ell assigna als humans uns dies comptats;

i tot ho sotmet al seu domini.

El revestix d'un poder semblant al seu, 

el configura a la seua imatge.

Ha infós a cada vivent la por dels hòmens

per a que puguen dominar les bèsties i els ocells.

Els dona boca, llengua, ulls i orelles,

i un cor capaç de comprendre,

i els ompli de saber i d'enteniment. 

Els dona la ciència de l'esperit, 

els ompli el cor de discreció,

 els fa conéixer el bé i el mal.

Ensenya els seus cors a respectar-lo,

els mostra la grandesa de les seues obres 

i els permet alegrar-se en els seus prodigis

per a que alaben el seu nom sant

i proclamen els seus prodigis.

Els donà també uns preceptes,

els ensenyà una llei de vida,

pactà amb ells una aliança eterna,

i els revelà les seues decisions.

Contemplaren la glòria de la seua majestat,

sentiren la seua veu gloriosa.

Ell els digué: «Guardeu-vos de tota injustícia».

I els donà manaments sobre el tracte amb els altres.

Déu veu sempre la conducta dels hòmens,

res no passa per alt a la seua mirada.

Salm responsorial 102,13-14.15-16.17-18a (R.: cf. 17)

Com un pare s'apiada dels fills,

el Senyor s'apiada dels fidels,

perquè sap de quin fang ens ha format,

i es recorda que som pols.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre.

La vida de l'home dura com l'herba,

la seua florida és com la dels camps;

desapareix quan passen els vents,

i ni es coneix el lloc on estava. R.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels

és de sempre i dura sempre;

la seua bondat s'estén als fills dels fills,

si guarden la seua aliança. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,13-16

Qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet,

no hi entrarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, li presentaven a Jesús uns xiquets per a que els imposara les mans, però els deixebles reprenien els qui els havien portat. En vore-ho Jesús, els va dir indignat: «Deixeu que vinguen els xiquets, no els ho impediu, el Regne de Déu és dels qui són com ells. Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet, no hi entrarà». I els agarrava al braç i els beneïa imposant-los les mans.

* * * * *

Aniversari de la mort d'Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià (Cremona, 1820).

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de març

1. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense, sant Fèlix [o Feliu] III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. (492)

2. A Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Albí, bisbe, que va censurar amb vehemència els costums altius dels poderosos i, per a renovar l'Església, va promoure amb tenacitat el III Concili d'Orleans. (c. 550)

3. A Saint David, a Càmbria, actualment Gal·les, al Regne Unit, sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van procedir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. (c. 601)

4. Prop de Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, a França, sant Siviard, abat d'Anille. (c. 680)

5. A Kaiserswerth, a Saxònia, actual Alemanya, sant Suitbert, bisbe, que primer va ser monjo a Northúmbria, sent company de sant Willibrord i, després, ordenat bisbe per sant Wifrid, va predicar l'Evangeli als bataus, frisons i altres pobles de Germània. Va morir piadosament, ja ancià, al monestir que havia fundat. (713)

6. A Euskadi, sant Lleó de Carentan, bisbe i màrtir. (s. IX)

7. Al monestir d'Avena, en les espessors de la muntanya de Mercuri, a la regió italiana de Calàbria, sant Lleó Lucca, abat de Monte Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. (c. 900)

8. A Celanova, a la regió de Galícia, a Espanya, sant Rossend, que primer va ser bisbe de Dumio, treballant a promoure o instaurar la vida monàstica en esta regió, i després, quan va renunciar a la funció episcopal, va prendre l'hàbit monacal al monestir de Celanova, que va arribar a presidir com a abat. (977)

9. A Taggia, al territori de Ligúria, commemoració del beat Cristòfor de Milà, prevere de l'Orde de Predicadors, entregat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. (1484)

10. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia, també a Itàlia, beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l'Orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l'ànima els dolors de la Passió del Senyor. (1670)

11. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, santa Ainés Tsao Kueiying, màrtir, qui casada amb un marit violent, després de la mort d'este es va entregar, per encàrrec del bisbe a l'ensenyament de la doctrina cristiana, la qual cosa la va portar a ser reclosa en una presó i patir turments cruelíssims, després de la qual cosa, confiant sempre en el Senyor, va passar als festins eterns. (1856)

28 de febrer de 2025, divendres VII

DIVENDRES DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 6,5-17

Un amic fidel no té preu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Una veu amable atrau els amics;

una llengua afable, les bones relacions.

Que siguen molts els qui viuen en pau amb tu,

però, de conseller, un entre mil.

Si vols dir-li amic, espera l'hora de la prova;

no cregues en ell ingènuament,

perquè hi ha l'amic de conveniència,

que et planta el dia de la desgràcia.

Hi ha l'amic que es torna enemic

i t'avergonyix fent pública la discòrdia.

Hi ha l'amic que t'acompanya a taula,

però et planta el dia de la desventura;

quan tot va bé, diries que és com tu mateix,

fins i tot adreçarà la teua llar;

però quan va malament, t'anirà en contra,

i evitarà la teua presència.

Aparta't dels teus enemics

i ves alerta amb els amics.

Un amic fidel és un refugi segur;

qui el troba, troba un tresor.

Un amic fidel no té preu,

és d'un valor inestimable.

Un amic fidel és un elixir de vida,

i el trobaran els fidels del Senyor.

Qui venera el Senyor tria bé les amistats,

perquè tal com és ell, seran les seues amistats.

Salm responsorial 118,12.16.18.27.34.35 (R.: 35a)

Sou beneït, Senyor,

feu que aprenga els vostres decrets.

R. Guieu-me, Senyor,

pel camí dels vostres manaments.

Els vostres decrets són la meua delícia,

no oblidaré mai les vostres promeses. R.

Obriu-me els ulls i podré contemplar

les meravelles de la vostra llei. R.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R. 

 

Feu-me entendre la vostra Llei,

i la guardaré amb tot el cor. R. 

 

Guieu-me pel camí dels manaments,

que em fa molt de goig. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Mc 10,1-12

Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Judea, a l'altra vora del Jordà. Novament la gent anava al seu encontre, i ell els instruïa, com tenia per costum. Uns fariseus l'abordaren per a provar-lo, i li preguntaren si és lícit al marit repudiar la seua dona. Ell els preguntà: «¿Què vos va ordenar Moisés?» Li respongueren: «Moisés permet redactar una acta de repudi i despatxar-la». Jesús els digué: «Moisés va escriure eixe precepte per la durea del vostre cor. Però en el principi Déu va crear l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per a unir-se a la seua dona i, des d'aquell moment,  els dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que no ho separe un home».

Quan estigueren en casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre açò. Jesús els va dir: «Aquell que repudia la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i, si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

* * * * *

Venerable Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o Pares Maristes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de febrer

1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Galié, en declarar-se una gravíssima epidèmia, es van entregar al servici dels malalts fins a morir ells mateixos, motiu pel qual la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs. (262)

Sant Romà, abat

2. En les muntanyes del Jura, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sepultura de l'abat sant Romà, que, seguint els exemples dels antics monjos, primer va abraçar la vida eremítica i va arribar després a ser pare de nombrosos monjos. (463)

Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Lauconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicí, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.

Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Baume.

► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)

8. A París, a França, beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de l'Esperit Sant, que es va dedicar plenament a treballar en favor dels òrfens. (1936)

9. Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, beat Timoteu Trojanowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, per confessar la fe cristiana va consumar el seu martiri infringit pels suplicis. (1942)

27 de febrer de 2025, dijous VII

DIJOUS DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 5,1-10; Sir grec 5,1-8

No tardes a convertir-te al Senyor

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

No confies en els teus béns

pensant que ja tens prou.

No et deixes dur per l'impuls

de seguir les passions del teu cor.

No digues: «¿Qui em podrà dominar?»

o «¿qui em podrà sotmetre pel que he fet?»,

perquè el Senyor segur que et castigarà.

No digues: «He pecat, i no m'ha passat res»,

perquè el Senyor és molt pacient.

Si vas acumulant pecats,

no estigues tan segur del perdó,

pensant: «El Senyor és molt compassiu,

em perdonarà tants pecats com tinga».

Ell té compassió, però també s'indigna,

i farà sentir la seua ira sobre els pecadors.

No tardes a convertir-te al Senyor,

no ho deixes d'un dia per l'altre,

perquè la seua còlera pot esclatar de colp

i el dia del juí estaràs perdut.

No confies en les riqueses, que són enganyoses;

el dia de la desgràcia no et serviran de res.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Salm 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pels consells dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els descreguts.

Té el seu amor en la llei del Senyor,

la medita nit i dia

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

les fulles no li cauen mai,

totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injusts;

seran com la palla escampada pel vent.

El Senyor guarda els camins dels justs,

i els dels malvats, acaben mal. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu

com allò que és de veritat:

paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 9,41-43.45.47-50

Val més que entres en la vida sense mà,

i no que vages amb les dos mans a l'infern

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Tot aquell que vos done un got d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat u d'estos menuts que creuen en mi, més valdria que el tiraren al mar amb una roda de molí lligada al coll.

Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entres en la vida sense mà, i no que vages amb les dos mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entres en la vida sense peu, i no que sigues llançat amb els dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, arranca-te'l. Val més que entres en el Regne de Déu amb un sol ull, i no que sigues llançat amb els dos ulls a l'infern, a on el seu corcó no mor mai i el foc no s'apaga. Perquè cada u haurà de passar la prova de ser salat amb foc. La sal és bona, però si perd el gust, ¿amb què la tornaran salada? No perdau la sal i viviu en pau entre vosaltres».

* * * * *

Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església (mem. ll.)

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicaliste

Dia Mundial de les ONG.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir. (s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Narek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per a això la comunitat de Germanes de la Caritat. (1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti

11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Mare de Déu dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

• J.M. Bausset: Sant Gabriel de la Dolorosa (2015)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada. (1943)

26 de febrer de 2025, dimecres VII

DIMECRES DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 4,12-22; Sir grec 4,11-19

Déu estima els qui estimen la saviesa

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

La saviesa educa els seus fills,

i cuida d'aquells que la busquen.

El qui l'estima estima la vida,

els qui matinen per ella 

obtenen el favor del Senyor.

Els qui la guanyen hereten la glòria,

i allà a on van, el Senyor els beneïx

Els qui la servixen donen culte al Déu sant.

Déu estima els qui estimen la saviesa.

El qui l'escolta jutja les nacions,

el qui li fa cas viu segur.

Si confia en ella, la tindrà en herència,

i els fills la mantindran en possessió.

Al principi, el sotmetrà a les proves,

li infondrà temor i tremolor,

el forçarà amb la seua disciplina

i, fins al dia que li tindrà confiança,

el posarà a prova amb els seus manaments;

però després el durà de nou al bon camí

i l'alegrarà, li revelarà els seus secrets

i l'enriquirà amb ciència i coneiximent recte.

Però, si s'aparta del seu camí, l'abandonarà

i el deixarà en mans dels enemics.

Salm responsorial 118,165.168.171.172.174.175 (R. : 165a)

Tenen molta pau els qui estimen la Llei,

res no els farà entropessar.

R. Tenen molta pau, Senyor,

els qui estimen la vostra Llei.

Guarde els vostres preceptes i mandats,

i els meus camins estan davant de vós. R.

Dels meus llavis brolla la lloança,

perquè em feu aprendre els vostres decrets. R.

La meua llengua canta les vostres promeses;

tots els vostres manaments són justs. R.

Anhele la vostra salvació, Senyor,

la vostra Llei em farà feliç. R.

Que puga viure per a alabar-vos

i que el vostre juí em defenga. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Mc 9,38-40

Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan digué a Jesús:

«Mestre, n'hem vist u que expulsava dimonis en el vostre nom, i hem mirat d'impedir-li-ho, perquè no és seguidor vostre com nosaltres».

Jesús respongué:

«No li ho impediu, perquè ningú que en nom meu faça un miracle, no pot, en acabant, malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre».

* * * * *

Venerable valencià fra Humil Sòria

• J.M. Bausset: Fra Humil Sòria i Pons (2015)

Venerable valenciana Teresa Mira

• J.M. Bausset: La germana Teresa Mira (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de febrer

1. Commemoració de sant Alexandre, bisbe, ancià cèlebre pel zel de la seua fe, que va ser elegit per a la seu alexandrina com a successor de sant Pere. Va rebutjar la nefasta heretgia del seu prevere Arri, que s'havia apartat de la comunió de l'Església, i juntament amb tres-cents díhuit Pares va participar en el primer Concili de Nicea, que va condemnar tal error. (326)

2. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Faustinià, bisbe, que amb la seua predicació va confirmar i va acréixer l'Església, que estava patint a causa de la persecució. (s. IV)

3. A Gaza, a Palestina, sant Porfiri, bisbe, que, nascut a Tessalònica, va viure com a anacoreta a Scete durant cinc anys i altres tants a l'altre costat del Jordà, sent cèlebre per la seua benignitat cap als pobres. Elegit bisbe de Gaza, va fer demolir molts temples d'ídols, els seguidors dels quals li van fer la vida difícil fins que va descansar, venerable, amb els sants. (421)

4. A Nevers, lloc de Nèustria, hui França, sant Agrícola, bisbe. (c. 594)

5. A Arcis-sur-Aube, a la regió de Champagne, també a França, sant Víctor, eremita, les lloances del qual va escriure sant Bernat. (s. VII)

6. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a l'actual Itàlia, sant Andreu, bisbe. (s. IX)

7. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Drury, prevere i màrtir, que acusat injustament de participar en una conjura contra el rei Jaume I, va pujar al patíbul a Tyburn confessant a Crist i revestit amb l'hàbit eclesiàstic, per a demostrar així la seua dignitat sacerdotal. (1607)

Beata Pietat de la Creu Ortiz Real

8. A Olesa de Montserrat, a Catalunya, santa Paula de Sant Josep de Calassanç Montal Fornés, verge, fundadora de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia. (1889)

• J.M. Bausset: Santa Paula Montal (2015)

9. A Alcantarilla, Múrcia, beata valenciana Pietat de la Creu Ortiz Real, verge, que per amor a Déu i als pobres i necessitats, va instituir la Congregació de Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús, i en pocs anys va fundar nombrosos asils, hospitals, residències d'ancians, col·legis i escoles dominicals. Va morir en este dia, tal com ella mateixa havia predit poc abans. (1916)

25 de febrer de 2025, dimarts VII

DIMARTS DE LA SETMANA VII / I

Lectura primera Sir 2,1-13; Sir grec 2,1-11

Prepara't per a tota classe de proves

Lectura de llibre de Jesús, fill de Sira

Fill meu, si et proposes servir el Senyor, 

sigues ferm en la justícia i en el temor, 

prepara't per a tota classe de proves. 

Redreça el teu cor, sigues valent, 

escolta i acull paraules sàvies 

i no t'angoixes a l'hora de l'adversitat. 

Aferra't a Déu, no l'abandones,

i seràs enaltit en els teus darrers dies.

Accepta tot allò que et vindrà,

sigues pacient en la malaltia i en la pobresa,

que l'or, el proven en el foc,

i els que agraden a Déu, en el forn de la humiliació.

Confia en Déu i ell t'ajudarà, 

ves pel camí dret i espera en ell, 

continua venerant-lo i envelliràs en ell. 

Fidels del Senyor, espereu la seua misericòrdia,

no vos allunyeu d'ell, si no voleu caure.

Fidels del Senyor, confieu en ell,

i no perdreu la recompensa.

Fidels del Senyor, espereu els seus dons, 

que són l'amor i el goig sense fi. 

Fidels del Senyor, ameu-lo,

i ell il·luminarà els vostres cors.

Mireu la història passada i ho voreu:

¿Hi ha algú que haja confiat en el Senyor i s'haja vist defraudat?

¿Hi ha algun fidel del Senyor que haja sigut abandonat,

que l'haja invocat i no haja sigut escoltat?

Perquè el Senyor és compassiu i benigne,

perdona els pecats i, a l'hora del perill,

salva els qui el busquen de cor.

Salm responsorial 36,3-4.18-19.27-28ab.39-40 (R.: cf. 5)

Confia en el Senyor, fes el bé,

habita la terra i guarda fidelitat;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà l'anhel del teu cor.

R. Encomana al Senyor els teus camins,

confia en ell, deixa'l fer.

El Senyor guarda els dies dels bons,

i la seua herència perdurarà.

No s'abrasiran en temps de sequera,

s'assaciaran en dies de fam. R.

Aparta't del mal i fes el bé,

i sempre tindràs una casa;

perquè el Senyor estima la justícia

i no abandona els seus amics. R.

És el Senyor qui salva els justs,

els protegix en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura

els rescata dels malvats i els salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Ga 6,14

Déu em guarde de gloriar-me

en res que no siga la creu de nostre Senyor Jesucrist;

en la creu, el món està crucificat per a mi i jo per al món.

Evangeli Mc 9,30-37

El Fill de l'home serà entregat...

Si algú vol ser el primer, que es faça el servidor de tots

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú, perquè anava instruint els seus deixebles. Els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, al cap de tres dies ressuscitarà». Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Una volta en casa, els va preguntar: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Jesús es va assentar, cridà els Dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots». Després va fer vindre un xiquet, el posà al mig, el va agarrar al braç i els digué: «Qui acull un d'estos xiquets en nom meu, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de febrer

1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)

Sant Cesari de Nazianz

2. A Nazianz, a la regió de Capadòcia, també a la Turquia actual, sant Cesari, metge, germà de sant Gregori Nazianzé. (369)

Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.

3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa. (526)

4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants Bonifaci, Willibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)

5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)

6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)

7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites. (c. 1386)

8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)

9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)

10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)

11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)

12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.

13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)

14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)

15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.