1 de juliol de 2025, dimarts XIII: La Preciosíssima Sang

LA PRECIOSÍSSIMA SANG DEL NOSTRE SENYOR

Festa a la diòcesi de València


[Més avant, lectures del dimarts XIII]

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu redimit a tots els hòmens 
amb la sang preciosa del vostre Fill unigènit, 
conserveu en nosaltres l'acció de la vostra misericòrdia 
a fi que, celebrant sempre el misteri de la nostra salvació, 
pugam aconseguir els seus fruits eterns.

Lectura primera He 9,11-15

Crist, amb la seua pròpia sang,
ha entrat una vegada per sempre al lloc sant

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,
Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans humanes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seua pròpia sang ens ha redimit per sempre.
Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Però ara Crist s'ha oferit ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense cap defecte. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten a la mort, i podrem donar culte al Déu viu.
Crist és mediador d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos durant la primera aliança. Per ell, els qui estaven cridats reben l'herència eterna que els havia sigut promesa.

Salm responsorial 115,12-13.14-15.18-19 (R.: 17a)

¿Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Alçaré la copa de la salvació 
i invocaré el seu nom.

R. Senyor, vos oferiré
una víctima d'acció de gràcies.

Compliré les meues promeses
en presència de tot del poble.
Al Senyor li doldria
la mort dels seus fidels. R.

Compliré les meues promeses
en presència de tot del poble.,
en els atris de la casa del Senyor,
en mig de tu, Jerusalem. R.

Evangeli Jo 19,28-37

Li travessà el costat, i en va eixir sang i aigua

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Després, Jesús, que sabia que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit», inclinà el cap i va deixar anar l'esperit. 
Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua. 
En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li han de trencar ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

 

DIMARTS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Gn 19,15-29


El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, de bon matí, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teua dona i les dos filles que estan ací, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable». Veent que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat.
Una vegada fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No mires arrere ni faces parada en la vall, que series aniquilat: fuig a la muntanya». Lot els va dir:
«No, senyor meu: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu sigut amb mi tan bo que m'heu volgut salvar la vida; penseu, per tant, que, abans que m'haja refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. Mireu, prop d' ací hi ha una ciutat menuda, on puc refugiar-me. És ben menuda. Deixeu-me fugir cap allí per a salvar la vida».
Ell li va respondre:
«Fins en això et vullc afavorir: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-te allí, que no podré fer res fins que no arribaràs allà».
Per això la ciutat es diu Sóar, que vol dir menuda.
Lot va arribar a Sóar quan el sol eixia i, a l'instant, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la vall, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar arrere i es va convertir en una estàtua de sal.
Abraham va anar de bon matí al lloc on havia estat davant de la presència del Senyor, va mirar cap a Sodoma i Gomorra i cap a la vall i va vore que pujava de la terra una fumaguera com si fora una carbonera.
Així Déu, quan va destruir les ciutats de la vall, recordant-se d'Abraham, va traure a Lot de la catàstrofe, mentres destruïa les ciutats on Lot havia viscut. 

Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)

Examineu-me, Senyor, i proveu-me,
depureu-me al foc el cor i les entranyes.
Tinc present el vostre amor
i camine en la vostra veritat.

R. Tinc present el vostre amor, Senyor.

No em compteu entre els pecadors,
entre els hòmens que cometen crims de sang;
en les seues mans hi han males intencions,
estan plenes de regals per a subornar. R.

La meua vida, en canvi, és honrada.
Salveu-me i apiadeu-vos de mi.
Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

Es va alçar, va increpar els vents i l'aigua, i va seguir una gran bonança

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a la barca en companyia dels deixebles. Més tard començà a avalotar-se la mar tan violentament, que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells anaren a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe?» I es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança. Ells, admirats, deien: «¿Qui és este, a qui fins i tot els vents i la mar l'obeïxen?»

* * * * *

Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)

Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]


Beat Joan Nepomucé Chrzan, prevere i màrtir

Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.

Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]

Santa Ester

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juliol

1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.

2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe(s. III ex.)

3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)

4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi(533)

5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)

6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)

7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)

9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)

10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)

11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)

12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.

13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)

14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)

15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)

17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.

18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.

30 de juny de 2025, dilluns XIII

DILLUNS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Roma 
amb la sang d’una multitud de màrtirs; 
feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la fe 
ens confirme en la nostra opció cristiana
i ens faça participar del goig d’esta victòria.

Lectura primera Gn 18,16-33

¿Fareu desaparèixer tant el just com el culpable?

Lectura del llibre del Gènesi

Aquells hòmens s'alçaren i se n'anaren de la carrrasca de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per a dir-los adeu. El Senyor es deia: 
    «¿Per què he d'amagar a Abraham el que pense fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se; l'he triat per a que mane als seus fills i a tots els descendents que no s'aparten dels meus camins i siguen justs i bondadosos; i així jo compliré a favor d'ell totes les meues promeses». 
I el Senyor digué: 
    «El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu el seu pecat. Hi baixaré a vore si les seues obres corresponen al clam que m'arriba. Siga el que siga, ho sabré».
Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. En eixe moment Abraham s'acostà i digué: 
    «¿De veres que fareu desaparéixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justs. ¿De veres que els fareu desaparéixer? ¿No perdonareu la població per amor dels cinquanta justs que hi ha? ¡Mai de la vida no fareu una cosa així! ¿Exterminareu el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? ¡Mai de la vida! Vós, que jutgeu tota la terra, ¿deixareu de fer justícia?» 
El Senyor respongué:
    «Si trobara dins de Sodoma cinquanta justs, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat». 
Abraham insistí: 
    «Encara gose parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justs en faltaren cinc. Per eixos cinc que falten ¿destruiríeu tota la ciutat?» 
El Senyor li va dir: 
    «No la destruiria si hi trobara quaranta-cinc justs». 
Abraham li tornà a parlar: 
    «Suposem que només n'hi haguera quaranta». 
El Senyor respongué: 
    «No ho faria, per consideració a eixos quaranta». 
Abraham continuà: 
    «Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc: Suposem que només n'hi haguera trenta». 
El Senyor respongué: 
    «No ho faria, per consideració a eixos trenta». 
Abraham insistí: 
    «Encara gose parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi haguera vint». 
El Senyor contestà: 
    «No la destruiria, per consideració a eixos vint». 
Abraham insistí de nou: 
    «Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc per última vegada: Suposem que només n'hi haguera deu». 
Ell respongué: 
    «No la destruiria, per consideració a eixos deu». 
Quan el Senyor va acabar de parlar, se'n va anar, i Abraham va tornar al lloc on vivia.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.10-11 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d'amor entranyableR.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l'amor.
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.

No ens castiga els pecats com mereixem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 8,18-22

Seguix-me

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, veent que hi havia molta gent al seu voltant, donà orde d'eixir cap a l'altra vora del llac; però abans se li va acostar un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, vos seguiré aneu a on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, deixeu-me primer que vaja al soterrar de mon pare». Jesús li replicà: «Seguix-me, i deixa que els morts soterren els seus morts».

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, 
Sant Marçal [o Marcial] de Llemotgesbisbe(s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)

29 de juny de 2025, diumenge: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, els dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà)

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.


Lectura primera Fets 12,1-11

Ara sé de veres que el Senyor m'ha alliberat
de les mans d'Herodes

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquell temps, el rei Herodes arrestà alguns membres de l’Església per a maltractar-los, i va fer matar amb l’espasa a Jaume, el germà de Joan. Veent que això agradava als jueus, decidí arrestar també a Pere. Eren els dies dels Àzims. Després d’arrestar-lo, manà que fora empresonat, encomanant la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb la intenció de fer-lo comparéixer davant del poble després de Pasqua. 
Mentres Pere estava en la presó ben vigilat, l’Església pregava a Déu per ell sense parar.
La nit anterior, quan Herodes anava a fer-lo comparéixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dos cadenes, i els sentinel·les feien guàrdia a la porta de la presó. De repent, es va presentar l’àngel del Senyor i una llum il·luminà la cel·la. L’àngel va tocar a Pere en el costat, el despertà i li va dir: «¡Alça’t de pressa!» Li caigueren les cadenes de les mans, i l’àngel digué: «Posa’t el cinturó i les sandàlies». Pere ho feu, i l’àngel afegí: «Posa’t el mantell i seguix-me». 
Pere va eixir, i el seguia, sense acabar de creure’s que era realitat el que feia l’àngel, sinó que es pensava que tenia una visió. Passaren la primera guàrdia i la segona, i arribaren a la porta de ferro que duia a la ciutat. Ells van eixir i seguiren carrer avall, i de sobte l’àngel va desaparéixer. Pere tornà en si i digué: — «Ara sé de veres que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot això que el poble dels jueus esperava que em faria».

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.

Proclameu amb mi gloria del Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat;
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor escolta,
i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, i els allibera.
Tasteu i voreu que bo és el Senyor;
feliç l'home que confia en ell. R.

Lectura segona 2Tm 4,6-8.17-18

Ja tinc reservada la corona que m'he guanyat

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, 
Estic a punt d’oferir la meua vida en sacrifici, i ha arribat l’hora de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui esperen amb amor la seua manifestació.
El Senyor m’ha assistit i m’ha donat forces; volia que, a través de mi, el missatge es proclamara plenament i el sentiren totes les nacions. El Senyor em va alliberar de la gola del lleó; ell em deslliurarà de tot mal i em salvarà per a dur-me al seu regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere.
Sobre esta pedra jo edificaré la meua Església
i les forces del Regne de la Mort no la podran dominar.

Evangeli Mt 16,13-19

Tu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als deixebles:«¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptiste; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels altres profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre:
«Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i les forces del regne de la Mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel».

A. Cridats per Crist per a ser columnes de l'Església: Pere, un pescador, i Pau, un fariseu, bon coneixedor de la llei de Moisés. Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau, el mestre insigne que la va interpretar. Aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel; este la va estendre a tots els pobles. Per camins diversos els dos van congregar l'única Església de Crist (Pf). Pere, com a cap visible, pedra sobre la qual Crist va edificar la seua Església (ev.) i Pau com a apòstol dels gentils, el primer gran missioner (2 lect.). Els dos van ser coronats amb el martiri a Roma.

B. Pere i Pau van ser el fonament de la nostra fe cristiana i demanem hui mantindre'ns sempre fidels als seus ensenyaments (primera orac.). Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau va ser el mestre insigne que la va interpretar; aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel, este la va estendre a totes les gents (cf. Pf.). A Pere Crist el va fer cap visible de l'Església, pedra sobre la qual s'edifica i li va donar la potestat espiritual sobre tota l'Església (Ev.). A Pau el va convertir en el primer missioner i fundador d'esglésies. Els dos per camins diversos van congregar l'única Església de Crist i els dos van ser coronats pel martiri (cf. Pf. i 2 lect.). Perseverem en la fracció del pa i en la doctrina dels apòstols i així romanguem arrelats fermament en l'amor (cf. orac. després de la comunió).

C. Amb sant Pere i sant Pau va començar la difusió de la fe, i açò ens convida a meditar sobre la missió de l'Església en el món, una missió divina portada per persones humanes. La Paraula de Déu no idealitza estos apòstols fonaments de l'Església, sinó que ens presenta tota la seua humanitat dèbil i pecadora. Gràcies a la mirada de sant Pere i sant Pau, contemplem esta Església fundada per Déu sobre la humanitat dels apòstols que Jesús va cridar i va triar. Una Església a la qual hauríem de limitar-nos a estimar més perquè és misteri de salvació universal.

  • Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.  
  • Joan Sifre: Tres minuts amb les lectures del diumenge
  • Missa d'À Punt: Oh, pares de la fe!
  • * * * * *

    Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)


    MARTIROLOGI ROMÀ

    Elogis del dia 29 de juny

    2. A Gènova, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Sir, venerat com a bisbe(c. 330)

    3. A Narni, a la regió de l'Úmbria, també a la Itàlia actual, sant Cassi, bisbe, que, com referix el papa sant Gregori el Gran, cada dia oferia a Déu el sacrifici de reconciliació banyat en llàgrimes, i entregava en almoina tot el que tenia. Finalment, en el dia en què se celebra la solemnitat dels Apòstols, en el qual cada any acostumava a anar a Roma, després de celebrar l'Eucaristia a la seua ciutat i haver distribuït a tots el Cos de Crist, va retornar al Senyor. (558)

    4. A Gurk, al territori de Caríntia, actualment Àustria, santa Emma, comtessa, que va viure quaranta anys com a viuda i va donar moltes almoines als pobres i a l'Església. (c. 1045)

    5. En una nau enfront de les costes de l'illa de Mallorca, beat Ramon Llullreligiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc i màrtir, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per a propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. (1316)
    6. Al llogaret de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, sants màrtirs Pau Wu Juan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que, en la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan, van rebre junts la corona del martiri per confessar que eren cristians. (1900)

    7. Al llogaret de Dujiadun, també prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seua filla Magdalena Du Fengju, que, en la mateixa persecució, tretes d'un canyar on s'havien ocultat, van morir per la seua fe en Crist, sent Magdalena enterrada quan encara no havia mort. (1900)

    28 de juny de 2025, dissabte: Cor Immaculat de Maria

    COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA

    Memòria


    Memòria del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria, qui, conservant en ell la memòria del compliment dels misteris de la salvació en el seu Fill, va esperar ardentment la seua realització definitiva en Crist.
    Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (mem. ll.), titular d'esglésies parroquials a Alacant i Manises

    Hui hi ha ordenacions sacerdotals a la seu de València.
    Oració col·lecta

    Senyor, vós vau preparar una mansió digna de l’Esperit Sant 
    en el cor de la Verge Maria; 
    concediu-nos, per la seua intercessió, 
    que també nosaltres sigam un temple de la vostra glòria.

    Lectures de la missa:

    L'evangeli d'esta memòria és propi.
    La lectura primera és de la fèria corresponent.

    Lectura primera Gn 18,1-15

    ¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill

    Lectura del llibre del Gènesi

    En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham en la carrasca de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer al seu encontre des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:
    «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu de llarg sense parar ací amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».
    Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
    Abraham va entrar de pressa en la tenda i va dir a Sara:
    «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».
    Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat per a que el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i la carn del vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de la carrasca, mentres ells menjaven.
    I li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?» 
    Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».
    Ell li va dir: «L'any que ve tornaré per este temps i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».
    Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure pensant: «¿Seré fecunda ara a la vellesa i quan el meu marit també és vell?»
    El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rist pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».
    Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rist, però ell va insistir: «Sí que has rist».

    Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)

    La meua ànima magnifica el Senyor,
    el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
    perquè ha mirat la humilitat de la seua serventa.

    R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.

    Des d'ara totes les generacions
    em diran benaventurada,
    perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.

    El seu nom és sant,
    i la seua misericòrdia arriba 
    a tots els qui creuen en ell
    de generació en generació.
    Ompli de béns els pobres,
    i deixa els rics sense res. R.

    Ha protegit Israel, el seu servent,
    i s'ha recordat  de la misericòrdia
    que havia promés als nostres pares,
    a Abraham i a la seua descendència per sempreR.

    Al·leluia Cf. Lc 2,19

    Feliç la verge Maria, que conservava en el seu cor
    la paraula de Déu i la meditava.

    Evangeli Lc 2,41-51

    Conservava tots estos records en el seu cor

    Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

    Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
    Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.
    Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no comprengueren esta resposta.
    Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare conservava totes estes paraules en el seu cor. 
     

    * * * * * 

    Sant Ireneu

    Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ll.).

    Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

    Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+


    MARTIROLOGI ROMÀ

    Elogis del dia 28 de juny

    Memòria de sant Ireneu, bisbe, que, com testifica sant Jeroni, de xiquet va ser deixeble de sant Policarp d'Esmirna i va custodiar amb fidelitat la memòria dels temps apostòlics. Ordenat prevere a Lió, va ser el successor del bisbe sant Potí i, segons conta la tradició, va morir coronat per un gloriós martiri. Va debatre en moltes ocasions sobre el respecte a la tradició apostòlica i, en defensa de la fe catòlica, va publicar un cèlebre tractat contra l'heretgia. (c. 200)

    2. A Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Septimí Sever, sants màrtirs Plutarc, Seré, Heràclides, catecumen, Heró, neòfit, un altre Seré, Heraidis, catecúmena, Potamiena i Marcel·la, sa mare, tots deixebles d'Orígenes, que, per confessar a Crist, uns van ser degollats i altres entregats a les flames. Entre ells va destacar la verge Potamiena, que va patir innombrables proves en defensa de la seua virginitat i, després de patir per la seua fe atroços turments, finalment va ser cremada viva juntament amb sa mare. (c. 202)

    3. A Roma, sant Pau I, papa, qui, afable i misericordiós, de nit visitava en silenci les cases dels malalts pobres i els prestava ajuda. Defensor de la fe ortodoxa, va escriure als emperadors Constantí i Lleó per a que restituïren el culte a les sagrades imatges. Molt devot dels sants, va traslladar entre himnes i càntics els cossos dels màrtirs des dels cementeris en ruïnes als diversos títols i monestirs de l'interior de la ciutat, i va promoure el seu culte. (767)

    4. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Argimir [o Argemí], màrtir, que en la persecució duta a terme pels sarraïns sota el regnat de Mohamed II, sent monjo i ja avançat en edat, el jutge musulmà el va convidar a negar a Crist i, per perseverar en la confessió de la fe, va ser turmentat en el poltre i finalment traspassat per una espasa. (856)

    5. A Burghassungen, al territori de Hesse, actual Alemanya, sant Heimerad, prevere i eremita, el qual, expulsat del claustre i exposat a escarn i menyspreu de molts per amor a Crist va peregrinar incessantment. (1019)

    6. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Southworth, prevere i màrtir, que, per exercir el seu ministeri sacerdotal en este país, va haver de suportar presons i desterraments, i baix Oliveri Cromwell va ser condemnat a mort. Quan va veure el patíbul preparat a Tyburn, va exclamar que era per a ell el que va ser la Creu per a Crist. (1654)

    7. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Vicenta Gerosa, verge, que va fundar, juntament amb santa Bertomeua Capitanio, la Congregació de Germanes de la Caritat(1847)

    8. Al llogaret de Wanglajia, prop de Dongguangxian, a la província de Hebei, a la Xina, santes màrtirs Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu i Maria Zheng Xu, les quals, havent sigut educades en un orfenat cristià, durant la persecució duta a terme per la secta Yihetuan, agafades de les mans i alegres com si anaren a la celebració d'unes noces, van ser decapitades. (1900)

    9. Al lloc de Jieshuiwang, prop de la ciutat de Shenxian, en la mateixa província de Hebei, santa Maria Du Zhaozhi, màrtir, mare d'un sacerdot, que va desistir de la fugida per no voler trair la seua fe en Crist i va sotmetre serenament el seu coll a la destral dels seus perseguidors. (1900)

    10. A la ciutat de Drohobych, a Ucraïna, beats màrtirs Severià Baranyk i Joaquim Senkivskyj, preveres de l'Orde Basiliana de Sant Josafat i màrtirs, que, en temps de persecució contra la fe, amb el seu martiri van ser partícips de la victòria de Crist. (1941)

    11. Beata Maria Pia Mastena (1881-1951), Religiosafundadora de l'institut religiós de les Germanes del Sant Rostre, a Itàlia.


    Ireneu de Lió, Adversus Haereses, IV, 14,1-15,1


    Déu crea l’home per a atorgar-li els seus beneficis

    Al principi Déu creà Adam, no perquè tinguera necessitat de l’home, sinó per tal de tindre a qui atorgar els seus beneficis. Perquè no solament davant d’Adam, sinó també davant de tota la creació, el Verb donava glòria al seu Pare i romania en Ell, i Ell era glorificat pel seu Pare, tal com diu Ell mateix: «ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia al teu costat abans que el món existira» (Jo 17,5).

    No fou tampoc per necessitat dels nostres servicis que el Senyor ens manà que el seguírem; fou perquè volia salvar-nos. Sí, seguir el Salvador és participar de la salvació, no altrament de com seguir la llum és participar de la llum.

    Els qui estan en la llum no són els qui la il·luminen i la fan resplandir; ben al revés, són il·luminats, són il·lustrats per ella. Ells no donen res a la llum; és ella que els és benefactora i els il·lumina.

    De la mateixa manera, si som servidors de Déu, a Déu això no li dona res, perquè ell no necessita els obsequis dels hòmens; en canvi, als qui el servixen i el seguixen, els conferix vida, incorrupció i glòria eterna; afavorix els seus servents pel sol fet que el servixen, i els seus seguidors pel sol fet que el seguixen; no treu res d’ells, perquè és perfecte, i res no li falta.

    Déu demana als hòmens que el servisquen perquè és bo i misericordiós, i afavorix els qui romanen en el seu servici. En la mateixa mesura que Déu no necessita res, l’home necessita la comunicació de Déu. Perquè esta és la glòria de l’home: romandre en el servici de Déu.

    Per això el Senyor digué als seus deixebles: «No sou vosaltres els qui m’heu escollit; soc jo que vos he escollit (Jo 15,16). Indicava així que els deixebles, pel fet de seguir-lo, no el glorificaven, sinó que era Déu Pare que els glorificava perquè seguien el seu Fill. I deia encara: «Vull que estiguen amb mi allà on jo estic, i vegen la meua glòria (Jo 17,24)...

    Déu, per la seua munificència, plasmà ja al principi l’home, i, per a salvar-lo, va escollir els patriarques; configurava ja d’avançada el poble, tot ensenyant els indòcils a seguir el Senyor. Va establir profetes sobre la terra per a habituar l’home a portar l’Esperit Sant i a tindre comunió amb Déu, el qual, certament, no necessitava res, però oferí la seua companyonia als qui el necessitaven; com si fora un arquitecte, deliniava la salvació en favor dels qui el complaïen: ell mateix conduïa els qui, a Egipte, no hi veien, i va promulgar una legislació oportuna per als rebels en el desert; forní d’un heretatge escaient als qui van arribar a la terra bona, i preparà el banquet amb el vedell gros i el vestit nou als qui retornaren al Pare. Així, disposava de moltes maneres el gènere humà per a consonar amb la simfonia de la salvació.

    Per això a l’Apocalipsi, sant Joan diu: «La seua veu era com el bramul de les onades (Ap 1,15). Perquè moltes són les aigües de l’Esperit de Déu, ja que el Pare és ric i gran. I la Paraula, en passar per tots els hòmens, va ser generosament útil als qui s’hi van subjectar, i els va prescriure una llei congruent i apta per a qualsevol situació.

    Així va establir per al seu poble la construcció del tabernacle, l’edificació del temple, l’elecció dels levites, els sacrificis i les ofrenes, les purificacions i tots els altres actes del culte, segons la Llei.

    Déu no necessitava res de tot això, perquè posseïx tots els béns, i tenia ja en ell mateix, abans que Moisès existira, el perfum d’una bona olor, la flaire de sentors agradables. Però va ensenyar al poble, que fàcilment tornava als ídols, a perseverar amb el Senyor i a servir-lo; amb coses secundàries atenyia les principals, és a dir, per mitjà de figures arribava a les veritats, per mitjà de coses transitòries arribava a les eternes, per mitjà de coses corporals atenyia les espirituals, per mitjà de les coses de la terra s’elevava fins a les del cel, tal com fou dit a Moisès: «Mira de fer-ho tot igual al model que has vist estant a la muntanya (Ex 25,40).

    El poble, durant quaranta dies, va aprendre a retindre les paraules de Déu, els signes del cel, les imatges espirituals i la prefiguració de les coses futures, tal com va dir sant Pau: «Bevien d’una roca espiritual que els acompanyava i esta roca significava el Crist» (1Co 10,4); i va afegir: «Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim» (1Co 10,11).

    Fou, doncs, per mitjà de figures que els israelites van aprendre el temor de Déu i la perseverança en el seu servici. Per a ells la Llei era un aprenentatge i una profecia de les coses que havien de succeir.

    (Adv. Haer. IV, 14,1-15,1).

    entrada destacada

    8 d'agost de 2025, divendres XVIII: Sant Doménec

    DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / I Memòria de Sant Doménec Oració col·lecta Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església amb els seus mè...

    entrades populars