LA PRECIOSÍSSIMA SANG DEL NOSTRE SENYOR
Festa a la diòcesi de València
[Més avant, lectures del dimarts XIII]
Oració col·lecta
Oh Déu, que heu redimit a tots els hòmensamb la sang preciosa del vostre Fill unigènit,conserveu en nosaltres l'acció de la vostra misericòrdiaa fi que, celebrant sempre el misteri de la nostra salvació,pugam aconseguir els seus fruits eterns.
Lectura primera He 9,11-15
Crist, amb la seua pròpia sang,ha entrat una vegada per sempre al lloc santLectura de la carta als cristians hebreusGermans,Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans humanes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seua pròpia sang ens ha redimit per sempre.Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Però ara Crist s'ha oferit ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense cap defecte. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten a la mort, i podrem donar culte al Déu viu.Crist és mediador d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos durant la primera aliança. Per ell, els qui estaven cridats reben l'herència eterna que els havia sigut promesa.
Salm responsorial 115,12-13.14-15.18-19 (R.: 17a)
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvació
i invocaré el seu nom.
R. Senyor, vos oferiréuna víctima d'acció de gràcies.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.Al Senyor li doldriala mort dels seus fidels. R.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.,en els atris de la casa del Senyor,en mig de tu, Jerusalem. R.
Evangeli Jo 19,28-37
Li travessà el costat, i en va eixir sang i aigua᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Després, Jesús, que sabia que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit», inclinà el cap i va deixar anar l'esperit.
Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.
En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li han de trencar ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
DIMARTS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Gn 19,15-29
El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i GomorraLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, de bon matí, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teua dona i les dos filles que estan ací, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable». Veent que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat.Una vegada fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No mires arrere ni faces parada en la vall, que series aniquilat: fuig a la muntanya». Lot els va dir:«No, senyor meu: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu sigut amb mi tan bo que m'heu volgut salvar la vida; penseu, per tant, que, abans que m'haja refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. Mireu, prop d' ací hi ha una ciutat menuda, on puc refugiar-me. És ben menuda. Deixeu-me fugir cap allí per a salvar la vida».Ell li va respondre:«Fins en això et vullc afavorir: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-te allí, que no podré fer res fins que no arribaràs allà».Per això la ciutat es diu Sóar, que vol dir menuda.Lot va arribar a Sóar quan el sol eixia i, a l'instant, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la vall, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar arrere i es va convertir en una estàtua de sal.Abraham va anar de bon matí al lloc on havia estat davant de la presència del Senyor, va mirar cap a Sodoma i Gomorra i cap a la vall i va vore que pujava de la terra una fumaguera com si fora una carbonera.Així Déu, quan va destruir les ciutats de la vall, recordant-se d'Abraham, va traure a Lot de la catàstrofe, mentres destruïa les ciutats on Lot havia viscut.
Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)
Examineu-me, Senyor, i proveu-me,depureu-me al foc el cor i les entranyes.Tinc present el vostre amori camine en la vostra veritat.R. Tinc present el vostre amor, Senyor.No em compteu entre els pecadors,entre els hòmens que cometen crims de sang;en les seues mans hi han males intencions,estan plenes de regals per a subornar. R.La meua vida, en canvi, és honrada.Salveu-me i apiadeu-vos de mi.Els meus peus van pel camí dret;beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.
Al·leluia Salm 129,5
Confie en el Senyor,confie en la seua paraula.
Evangeli Mt 8,23-27
Es va alçar, va increpar els vents i l'aigua, i va seguir una gran bonança᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va pujar a la barca en companyia dels deixebles. Més tard començà a avalotar-se la mar tan violentament, que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells anaren a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe?» I es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança. Ells, admirats, deien: «¿Qui és este, a qui fins i tot els vents i la mar l'obeïxen?»
* * * * *
Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)
Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]
Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.
Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]
Santa Ester
Elogis del dia 1 de juliol
1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.
2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)
3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)
4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)
5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)
6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)
7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)
8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)
9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)
10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)
11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)
12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.
13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)
14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)
15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)
16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)
17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.
18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.
