18 de gener de 2023, dimecres II

DIMECRES DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II

 Lectura primera He 7,1-3.15-17

Eres sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, este Melquisedec era rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim. Quan Abraham tornava victoriós de la seua expedició contra els reis, Melquisedec va eixir a trobar-lo, i el va beneir, i Abraham li donà la desena part del botí que havia capturat. Era rei de justícia, si volem traduir el seu nom, i era rei de pau, si tenim en compte el sentit de Salem. L'Escriptura el presenta sense anomenar son pare ni sa mare, ni la seua genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seua vida; el presenta com si fora el Fill de Déu, i sacerdot per sempre.

Això és ben clar si tenim present que Déu ha constituït, a imatge de Melquisedec, un altre sacerdot, que no ho és en virtut d'una llei de successió humana, sinó pel poder de la vida indestructible, tal com Déu mateix ho afirma: «Eres sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)

Oracle del Senyor al meu Senyor:

«Posa't a la meua dreta,

i espera que faça dels enemics

la banqueta dels teus peus».

R. Eres sacerdot per sempre

segons l'orde de Melquisedec.

Que el Senyor estenga lluny des de Sió

el poder del teu ceptre.

Impera enmig dels enemics. R.

«Ja eres príncep el dia que vas nàixer,

tens la glòria sagrada des del si de la mare,

abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor no es desdiu del que jurà:

«Eres sacerdot per sempre,

segons l'orde de Melquisedec». R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 3,1-6

¿Què està permés en dissabte,

fer el bé o fer el mal?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En una altra ocasió, Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells esperaven a vore si el curaria en dissabte per a poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà: «Alça't i posa't ací al mig». Llavors els preguntà: «¿Què està permés en dissabte, fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Però ells callaven. Jesús se'ls va anar mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: «Estén la mà». Ell l'estengué i la mà recobrà el moviment. Però els fariseus, només eixir, començaren a fer plans contra Jesús amb els partidaris d'Herodes per a fer-lo morir.

*****

Sant Ildefons (mem. obl. a la diòcesi de Tortosa)

Comença l'octavari d'Oració per la Unitat dels Cristians.

L'actual arquebisbe de València, Enric Benavent, deia que “la celebració de la Setmana d’Oració per la Unitat dels Cristians ens torna a interpel·lar, perquè ens situa davant un fet que per als creients en Crist no pot deixar de ser dolorós: la falta d’unitat entre nosaltres, que enfosqueix el nostre testimoniatge i la nostra presència en el món”. Considera que “l’avanç de la descristianització que es percep en la nostra societat i en la cultura que ens envolta, hauria de ser per a nosaltres un estímul per a intentar que allò que ens uneix als cristians siga més visible que les divisions que hi ha entre nosaltres”.

• Enric Benavent: Preguem per la unitat dels cristians (2022)
• J.M. Bausset: "Que tots siguen u" (2017)
• J.M. Bausset: La unitat dels cristians (2015)
• Martín Gelabert: El desafiament de la unitat dins de l'Església catòlica (2019)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de gener

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sants màrtirs Succés, Pau i Luci, bisbes, que van participar en un concili celebrat en eixa ciutat, i en temps de l'emperador Deci van patir el martiri. (259)

2. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia, hui Turquia, sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. (s. III/IV)

3. Prop de Foix, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, trànsit de sant Volusià, bisbe de Tours, que, després de ser capturat pels gots, en el desterrament va entregar el seu esperit a Déu. (c. 498)

Santa Prisca

4. A Roma, commemoració de santa Prisca, sota el nom de la qual va ser dedicada la basílica edificada en el pujol de l'Aventí. (a. 499)

5. A l'abadia de Lure, a Burgúndia, hui França, sant Deícola, abat, que, oriünd d'Irlanda i deixeble de sant Columbà, va ser el fundador d'eixe cenobi. (s. VII)

6. A Ferrara, a la regió hui italiana d'Emília-Romanya, beata Beatriu d'Este, monja, que, en morir el seu espòs, va renunciar a les obligacions seculars i es va consagrar a Déu sota la Regla de sant Benet, al monestir que ella mateixa havia fundat. (1262)

7. A Buda, a Hongria, santa Margarida, verge, la qual, filla del rei Bela IV, va ser promesa pels seus progenitors a Déu en vot per a alliberar la pàtria dels tàrtars, per la qual cosa, sent xiqueta encara, va entrar al monestir de monges de l'Orde de Predicadors, on va fer professió a dotze anys, i allí es va consagrar totalment a Déu, dedicada a imitar generosament a Crist crucificat. (1270)

8. A Cremona, a l'actual regió italiana de Llombardia, beat Faci, el qual, orfebre de professió, deixà la seua ciutat natal de Verona i es va traslladar a eixe lloc, on va portar una vida penitent i es va dedicar a ajudar pelegrins i malalts. (1272)

9. Al convent de Morbegno, als Alps, també a Llombardia, beat Andreu Grego de Peschiera, prevere de l'Orde de Predicadors, que caminant va visitar repetides vegades aquella regió, on va viure austerament al costat dels pobres i va tractar de conciliar fraternalment a tots. (1485)

10. A L'Aquila, a la regió també italiana dels Abruços, beata Cristina (Maties) Ciccarelli, verge, de l'Orde de Sant Agustí. (1543)

11. A Braunsberg [ara Braniewo], a Prússia, actual Polònia, beata Regina Protmann, verge, que, plena d'amor pels pobres, es va entregar generosament al seu servici, i per a això va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina. (1613)

12. A Avrillé, a la redor d'Angers, a França, beates Felicitat Pricet, Mònica Pichery, Carola Lucas i Victòria Gusteau, màrtirs, que van ser afusellades durant la Revolució Francesa per odi a la seua fe cristiana. (1794)

13. Sant Manuel (Jaume Hilari) Barbal i Cosan, religiós màrtir (Tarragona 1937) 

14. A la ciutat de Càssia, a Itàlia, beata Maria Teresa (Maria Joana) Fasce, abadessa del monestir de l'Orde de Sant Agustí, que va saber unir l'ascesi i la contemplació amb obres de caritat cap als pelegrins i indigents. (1947)