Lectures del dia:
Lectura primera He 10,1-10
Vinc a fer la vostra voluntatLectura de la carta als cristians hebreusGermans, els sacrificis que prescrivia la Llei de Moisès eren tan sols una ombra d'este culte renovat, i no la realitat mateixa. Cada any havien d'oferir de nou unes víctimes semblants, que mai no acabaven de santificar els qui s'acostaven a Déu. Altrament, si hagueren estat purificats d'una vegada i ja no hagueren tingut consciència de ser pecadors, ¿no haurien deixat d'oferir-les? De fet, però, aquelles víctimes tornaven a recordar-los cada any que eren pecadors, ja que és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faça desaparéixer els pecats.Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu sacrificis ni ofrenes, però m'heu format un cos; que no cal holocaust ni víctima. Per això vos dic: Com està escrit en el meu llibre, Déu meu, ací vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Els sacrificis i les ofrenes, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afig: «Ací vinc, a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimix tot el que deia abans, i ho substituïx pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta «voluntat» de Déu.
Salm responsorial 39,2 i 4ab.7-8a.10.11 (R.: 8a i 9a)
Tenia esperança ferma en el Senyor,i ara ell m'ha buscat.M'inspira un càntic nou,un himne al nostre Déu.R. Ací vinc, Déu meu,a fer la vostra voluntat.M'heu dit a cau d'orellaque no voleu sacrificis ni ofrenes,que no cal holocaust ni víctima;per això vos dic: «Ací vinc». R.Anuncie de gust la justíciaen la gran assemblea.No em mossegue els llavis;Vós bé que ho sabeu, Senyor. R.No he alçat la justíciaen el fondo del meu cor;he contat la vostra lleialtat i la vostra salvació,no he amagat el vostre amor ni la vostra amistata la gran assemblea. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Mc 3,31-35
El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà,la meua germana i ma mare᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, arriba la mare de Jesús amb els seus germans i, des de fora, envien a buscar-lo.La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».
- Papa Francesc: Totum amoris est (2022)
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Sales (2015)
Memòria de sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra i doctor de l'Església. Verdader pastor d'ànimes, va aconseguir fer tornar a la comunió catòlica a molts germans que s'havien separat, i amb els seus escrits va ensenyar als cristians la devoció i l'amor a Déu. Va fundar, juntament amb santa Joana de Chantal, l'Orde de la Visitació, i a Lió va entregar humilment la seua ànima a Déu el 28 de desembre de 1622. Va ser sepultat a Annecy, a França, el dia de hui. (1622)
Setena jornada de pregària per la unitat dels cristians
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de gener
2. A Foligno, ciutat de l'Úmbria, sant Felicià, a qui es considera el primer bisbe d'esta regió italiana. (c. s. III)
3. Al territori de Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Sabinià, màrtir. (s. III)
4. A Antioquia de Síria, actualment a Turquia, passió de sant Babila, bisbe, el qual, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, va glorificar a Déu moltes vegades amb suplicis i turments, i va acabar gloriosament la seua vida carregat de cadenes, amb les quals va demanar que l'enterraren. Es conta que amb ell van patir tres jóvens, Urbà, Prilidià i Epoloni, als quals havia instruït en la fe de Crist. (250)
5. A Cingoli, lloc del Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Exuperanci, bisbe. (c. s. V)
6. A Binasco, prop de Milà, a la regió també italiana de Llombardia, beata Paula Gambara Costa, viuda, que va pertànyer al Tercer Orde Regular de Sant Francesc i es va distingir per la paciència amb què va suportar al seu violent espòs fins a aconseguir la seua conversió, així com per la caritat exquisida que va demostrar cap als pobres. (1515)
7. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Ireland, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Joan Grove, el seu ajudant, els qui, durant el regnat de Carles II, acusats falsament de sedició, van patir a Tyburn el martiri per la seua fe en Crist. (1679)
8. Al lloc de Sainville, a la regió de Chartres, a França, beata Maria Poussepin, verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació de la Santíssima Mare de Déu, per a ajudar els pastors d'ànimes en la formació de les jóvens i per a l'assistència de pobres i malalts. (1744)
9. A Pratulin, a la regió de Siedlce, a Polònia, beats Vicent Lewoniuk i dotze companys*, màrtirs, que, ferms davant les amenaces i afalacs dels quals volien apartar-los de l'Església catòlica, van ser assassinats o ferits mortalment per haver-se negat a entregar les claus de la parròquia. (1874)
Els noms són: beats Daniel Karmasz, Lluc Bojko, Bertomeu Osypiuk, Honofri Wasiluk, Felip Kiryluk, Constantí Bojko, Miquel Nicèfor Hryciuk, Ignasi Franczuk, Joan Andrzejuk, Constantí Lubaszuk, Màxim Hawryluk i Miquel Wawrzyszuk.
10. A Roma, beat Timoteu (Josep) Giaccardo, prevere, que va instruir molts deixebles en la Pia Societat de Sant Pau, per a anunciar l'Evangeli amb un apropiat ús dels instruments de comunicació social. (1948)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada