13 de gener de 2023, divendres: Sant Hilari

Lectures del dia:

Lectura primera He 4,1-5.11

Fem decididament el que calga per a entrar en aquell lloc de repòs

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Déu manté encara la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs. Però no viscam massa confiats, no siga que algú de vosaltres es trobe que no ha complit les condicions requerides. Nosaltres hem rebut l'anunci d'esta Bona Nova, igual que el poble de Déu en el desert, però a ells no els serví de res haver escoltat aquell anunci, perquè no cregueren els qui l'havien escoltat de Déu. Només si creiem, podrem entrar al lloc de repòs de Déu, tal com ho deixa entendre quan diu: «Per això, indignat, vaig jurar: No entrareu al meu lloc de repòs». És cert que Déu havia acabat la seua obra des de la creació del món; hi ha un lloc de l'Escriptura que, parlant del dia que feia set, diu que Déu «reposà de tota l'obra que havia fet». Però ací diu també: «No entrareu al meu lloc de repòs». Per tant, fem decididament el que calga per a entrar en aquell lloc de repòs; que ningú siga indòcil a Déu com ells ho van ser en el desert.

Salm responsorial 77,3 i 4abc.6c-7.8 (R.: cf. 7c)

El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho conten als qui vindran.
Són les gestes glorioses del Senyor.

R. No oblideu les obres de Déu.

Que ells també ho conten als fills
per a que posen en Déu la confiança,
no obliden mai més les obres de Déu
i guarden els seus manaments. R.

Que no es tornen com els seus pares,
gent indòcil i rebel,
gent de cor inconstant,
d'esperit infidel a Déu. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 2,1-12

El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Al cap d'uns dies, Jesús va tornar a Cafarnaüm. Va córrer la veu que estava en casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant de la porta. Jesús els anunciava la paraula. 
Mentrestant, vingueren quatre hòmens que li portaren un paralític, i, veent que amb tanta gent no li'l podien acostar, alçaren la teulada sobre el lloc on estava Jesús i pel forat baixaren la llitera on anava el paralític. Jesús, en vore aquella fe, diu al paralític: «Fill, queden perdonats els teus pecats».
Allí es trobaven uns mestres de la Llei que pensaven dins d'ells: «¿Com pot dir això este home? Això és una blasfèmia. ¿Qui pot perdonar pecats sinó Déu?» 
A l'instant, Jesús, que sabia que pensaven això, els digué: «¿Per què penseu això en el vostre cor? ¿Què és més fàcil, dir al paralític que li queden perdonats els seus pecats o dir-li que s'alce, es carregue la llitera i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra». 
I a continuació diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». 
Ell es va alçar immediatament, es va carregar la llitera i se'n va anar a la vista de tots. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. 
Deien: «No havíem vist mai res de semblant».

 
Sant Hilari, bisbe (mem. ll.).

Sant Hilari
    Sant Hilari, bisbe i doctor de l'Església, que va ser elevat a la seu de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, en temps de l'emperador Constanci, el qual havia abraçat l'heretgia arriana. Va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i de la divinitat de Crist, i va ser desterrat per esta raó a Frígia durant quatre anys. Va compondre els celebèrrims comentaris als Salms i a l'evangeli de sant Mateu. (367)


Aniversari de l'ordenació episcopal d'Esteve Escudero i Torres, bisbe auxiliar emèrit de València (2001).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de gener

2. A Belgrad, ciutat de Mèsia, a l'actual Sèrbia, sants màrtirs Hermili i Estratònic, els qui, en temps de l'emperador Licini, van ser precipitats en el riu Danubi després de patir cruels turments. (c. 310)

3. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Agrici, bisbe, que va transformar en església el palau que li va regalar santa Elena. (c. 330)

4. A la ciutat de Reims, també a la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, mort de sant Remigi [o Remí], bisbe, que, després d'haver iniciat al rei Clodoveu en la font baptismal i en els sagraments de la fe, va convertir al cristianisme a tot el poble franc. Al cap de més de seixanta anys en l'episcopat, va morir, cèlebre per la seua vida repleta de santedat. (c. 530)

5. A Glasgow, a Escòcia, sant Kentigern, bisbe i abat, que va establir en aquell lloc la seua seu, i de qui es conta que va reunir una gran comunitat de monjos, per a imitar la vida de la primitiva Església. (603/612)

6. A la ciutat de Capitòlies, a Batanea, hui Síria, sant Pere, prevere i màrtir, que acusat davant Walid, príncep dels sarraïns, de predicar en públic la fe en Crist, va consumar el seu martiri clavat en una creu, després que se li amputaren la llengua, les mans i els peus. (713)

7. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Gumesind, prevere, i Servodeu, monjo, els quals, reconeixent-se com a cristians davant dels prínceps i jutges sarraïns, van perdre la vida per la fe en Crist. (852)

8. Al monestir d’Ilbenstad, a Alemanya, sant Godofred [o Godofreu o Jofré], que, sent comte de Cappenberg, va desitjar portar una vida més perfecta, per a això va convertir el seu castell en monestir i, havent pres l'hàbit canonical, es va lliurar a servir pobres i malalts. (1127)

9. Prop d’Huy, a la regió de Lieja, a Bèlgica, santa Jutta o Ivet, la qual, havent quedat viuda, es va dedicar a curar leprosos i es va recloure més tard en una cel·la pròxima a ells. (1228)

10. A Milà, a la regió italiana de Llombardia, beata Verònica Negroni de Binasco, verge, que va entrar al monestir de santa Marta, on se seguia la Regla de sant Agustí, i allí es va dedicar profundament a la contemplació. (1497)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sants màrtirs Doménec Phạm Trọng  (An) Khảm, Lluc (Cai) Thìn, el seu fill, i Josep Pham Trong (Cai) Tà, tots els quals, en temps de l'emperador Tu Duc, van preferir els turments i la mort abans que xafar la Creu. (1859)

12. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, beat Emili Szramek, prevere i màrtir, que, oriünd de Polònia, en temps de guerra, va ser deportat a este lloc per defensar la fe en Crist, i allí va morir després d'haver estat turmentat de diverses maneres. (1942)

13. Beat Francesc Maria Greco (1857- Acri, Itàlia 1931). Sacerdot diocesà, rector i arxipreste, amb gran zel apostòlic, fundador de la Congregació de les Germanes Petites Obreres dels Sagrats Cors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

23 de novembre de 2024, dissabte XXXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 11,4-12 Estos dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra Lect...

entrades populars