1 de febrer de 2023, dimecres IV

Lectures de la missa:

Lectura primera He 12,4-7.11-15

El Senyor repta aquells que ama

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, en la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt d'escampar la sang. Heu oblidat les paraules d'ànim que l'Escriptura vos adreça com a fills: «Fill meu, no desestimes la correcció que ve del Senyor, no et canses quan ell et reprén, perquè el Senyor repta aquells que ama, fa sofrir els fills que ell preferix». És per a la vostra correcció que sofriu: Déu vos tracta com a fills. Perquè, ¿quin fill hi ha que el seu pare no corregixca? La correcció, de moment, no pareix que porte alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per este entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada.
Per això, enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faça més mal, sinó que es pose bé. Mireu de viure en pau amb tots. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú vorà a Déu. Vigileu que ningú de vosaltres no quede privat de la gràcia de Déu, i que no ixca un rebrot agre que pertorbe els altres i els contamine.

Salm responsorial 102,1-2.13-14.17-18a (R.: cf. 17)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
del fons del cor beneïx el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,,
no t'oblides dels seus favors.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre.

Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols. R.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seua bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seua aliança. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és menyspreat en el seu poble

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Molts, quan el sentien, se n'estranyaven i deien:
«¿D'on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que ha rebut? ¿I estos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?»
I s'escandalitzaven d'ell. Jesús els digué:
«Un profeta només és menyspreat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa».
I no pogué fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I es sorprenia de la seua incredulitat. 
Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de febrer

1. A Frígia, a l'actual Turquia, commemoració de sant Trifó, màrtir. (s. inc.)

2. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Sever, bisbe. (d. 342)

3. A Augusta Tricastina, a la Gàl·lia Vienense, a França, sant Pau, bisbe, que va donar posteriorment el seu actual nom a la ciutat, Saint-Paul-Trois-Châteaux. (s. IV)

4. A Kildare, lloc d'Irlanda, santa Brígida, abadessa, que va fundar un dels primers monestirs de l'illa i, segons es conta, va continuar el treball d'evangelització iniciat per sant Patrici. (c. 525)

Brígida és la santa nacional irlandesa, patrona de l'illa després de sant Patrici, i el seu culte es va propagar per Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Va ser batejada per un deixeble de sant Patrici, a setze anys va entrar en religió i més tard va fundar el convent de Kildare, al comtat de Leinster, del qual va ser abadessa (se suposa que esta va ser la primera comunitat religiosa femenina que hi va haver a Irlanda). Sembla que va morir l'any 523 dC. 

5. A Augusta Pretòria, actualment Aosta, als Alps de Graies italians, sant Urs, prevere. (a. s. IX)

6. A Lo Puèi de Velai [Puy-en-Velay], lloc d'Aquitània, a la França actual, sant Agripà, bisbe i màrtir, el qual, de retorn a Roma, a la seua arribada a esta regió va ser assassinat per uns idòlatres. (s. VII)

7. A Metz, ciutat d'Austràsia, també a l'actual França, el sant rei Sigebert III, que va fundar els monestirs d'Stavelot i Malmedy, així com molts altres, i es va distingir per la seua liberalitat a fer almoines a les esglésies i als pobres. (656)

8. A la vila de Ciruelos, a la regió de Castella la Nova, sant Ramon, abat de Fitero, fundador de l'Orde de Calatrava, sota la regla del Cister, i insigne defensor del cristianisme. (c. 1160)

9. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor, hui França, sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seua seu episcopal des d'Aleth a eixa ciutat. Sant Bernat el va alabar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. (1163)

10. A París, també a França, beat Reginald d'Orleans, prevere, qui, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Doménec, va entrar en l'Orde de Predicadors, on va atraure molts amb l'exemple de les seues virtuts i el fervor de la seua paraula. (1220)

11. Prop de Castelfiorentino, a la regió italiana de Toscana, santa Viridiana, verge, que va viure reclosa des de la joventut fins a l'ancianitat. (1236/1242)

12. A Piglio, lloc de la regió del Laci, a Itàlia, beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. (1302)

13. A Dublín, a Irlanda, beats màrtirs Conor O'Devany, bisbe de Down and Connor, de l'Orde dels Germans Menors, i Patrici O'Loughran, prevere, penjats tots dos per ser catòlics, sota el regnat de Jaume I. (1612)

14. A Londres, a Anglaterra, sant Enric Morse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, capturat en diverses ocasions i exiliat dos vegades, va ser empresonat de nou, en temps del rei Carles I, per ser sacerdot, i, després d'haver celebrat la Missa en la presó, va entregar la seua ànima a Déu, penjat a Tyburn. (1645)

15. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, passió de les beates Maria Anna Vaillot i les seues quaranta-sis companyes*, que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. (1794).

Estos són els noms: Otília Baurngarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, viudes; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d'Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Carla Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacoba Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.

16. A la ciutat de Seül, a Corea, sants màrtirs Pablo Hong Yông-ju, catequista, Joan Yi mun-u, que s'ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch'oe Yong-i, la qual seguint els exemples dels seus pares i espòs morts pel nom de Crist, va ser decapitada igual que els altres. (1840)

17. A Torí, a Itàlia, beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l'Institut de Germanetes del Sagrat Cor, per a servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. (1888)

18. A la ciutat de Cúcuta, a Colòmbia, beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seua activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. (1923)

19. Beats Mateu Casals, Teòfil Casajús, Ferran Saperas i 106 companys claretians (En diferents poblacions d'Espanya 1936). Tots membres de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu; màrtirs a Espanya entre 1936 i 1937.

20. Beat Tshimangadzo Samuel Benedict Daswa (1946- Mbahe, Sud-àfrica 1990). Laic, pare de família i màrtir, assassinat perquè la seua fe catòlica li impedia implicar-se en res que tinguera a veure amb bruixeria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

26 de novembre de 2024, dimarts XXXIV

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIV / II Lectura primera Ap 14,14-19 Ha arribat el temps de la sega. El sembrat de la terra ja està madur Lectura de...

entrades populars