L'evangeli és el de la fèria corresponent.
Pense en la fe tan sincera que tensLectura de la segona carta de sant Pau a TimoteuPau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, que complix en Jesucrist la seua promesa de vida, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues pregàries, i done gràcies a Déu, a qui adore seguint els meus avantpassats. Tinc presents les teues llàgrimes, i enyore de vore't i omplir-me d'este goig. Pense en la fe tan sincera que tens, i que ja tenien primer la teua àvia Lois i ta mare Eunica. I tu la tens igual, n'estic segur. Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de valentia, d'amor i d'enteniment. Per tant, no t'avergonyixques ni del testimoni que donà el nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona.
A Titus, fill verdader en la fe que ens unixComença la carta de sant Pau a TitusPau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits a la fe i al coneiximent de la religió verdadera, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no mentix, l'havia promesa des de temps immemorial i, arribat el moment apropiat, ha fet conéixer la seua paraula, per la predicació que m'ha estat confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre Salvador. Titus, fill verdader en la fe que ens unix: et desitge la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre Salvador. Et vaig deixar a Creta perquè acabares de disposar el que faltava, i a cada població posares preveres que reuniren les condicions que jo et vaig indicar.
Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor per tota la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom.R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.Doneu al Senyor, famílies i pobles,doneu al Senyor honor i majestat,tributeu al Senyor l'honor del seu nom. R.Digueu a tots els pobles: «El senyor és rei».Manté ferm tot el món, incommovible,sentencia amb raó les causes dels pobles. R.
Quan porten un cresol, és per a posar-la en un lloc alt.Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús deia a la gent:
«¿És que algú porta un cresol per a amagar-lo davall d’una mesura o davall del llit? ¿No és per a posar-lo en un lloc alt? Perquè no hi ha res amagat que no haja de ser descobert, ni res secret que no s’haja de conéixer. Qui tinga orelles per a escoltar, que escolte».
I els deia encara:
«Estigueu atents a açò que sentiu. Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet, i encara n’afegirà. Perquè als qui tenen, Déu els donarà encara més, però als qui no tenen, els llevarà fins i tot allò que els queda».
 |
| Sants Timoteu i Titus |
Van ser deixebles i ajudants de sant Pau, apòstol, i bisbes de l'Església d'Efes, l'un, i de la de Creta, l'altre. A ells van ser adreçades les cartes anomenades «pastorals», en les quals hi ha instruccions òptimes per al govern dels pastors i dels fidels. (s. I)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 26 de gener
2. A la ciutat d'Hipona, a Numídia, hui Algèria, sant Teògenes, màrtir, sobre qui sant Agustí va predicar un sermó. (c. 257)
3. A Betlem de Judea, mort de santa Paula, viuda, que pertanyia a una noble família senatorial. Va renunciar a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar amb la santa verge Eustòquia, la seua filla, al costat del pesebre del Senyor. (404)
4. A Jerusalem, sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a les seues possessions, van abraçar tots amb gran devoció la vida monàstica a la Ciutat Santa. (s. VI)
5. A Citeaux, a Borgonya, a l'actual França, sant Alberic, abat, que, sent monjo a Molesme, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou cenobi. Ja abat del monestir, va sobreeixir pel seu zel a procurar la formació dels seus monjos, com a verdader amant de la Regla i dels germans. (1109)
- J.M. Bausset: Els tres abats fundadors del Cister (2015)
6. A Trondheim, a Noruega, sant Agustí (Eysteinn) Erlendsson, bisbe, que va regir l'Església que li havia sigut encomanada com a primer bisbe; va procurar el seu creiximent i la va defendre davant dels prínceps. (1188)
7. A la regió d'Angers, a França, beata Maria de la Dive, màrtir, que, sent viuda, va ser guillotinada durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)
8. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero (1840- Vila del Tránsito, Córdoba, Argentina, 1914). Sacerdot diocesà, rector d'una extensa zona rural, es va entregar totalment a la pastoral i a la promoció humana dels seus feligresos. Per atendre els malalts va morir contagiat de lepra i cec.
9. Prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Miquel Kozal, màrtir, bisbe auxiliar de Wloclawek, a Polònia, qui sota el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l'Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri en aquell lloc. (1943)
10. Beat Gabriel Maria Allegra (1907- Hong Kong 1976). Prevere de l'Orde dels Germans Menors de Sant Francesc, missioner a la Xina, per a l'idioma del qual va realitzar la primera versió completa de les Sagrades Escriptures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada