Lectures del dia:
Lectura primera He 4,12-16
Acostem-nos confiadament al tron de la gràciaLectura de la carta als cristians hebreusGermans, la paraula de Déu és viva i eficaç, més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; i discernix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no veja clarament; tot és nu i descobert davant dels ulls d'aquell a qui hem de donar comptes. Per tant, mantingam ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim un gran sacerdot que ha travessat els cels. No tenim un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres debilitats: ell, igual que nosaltres, ha sigut provat en tot, tret del pecat.Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu per a obtindre misericòrdia i trobar, quan siga l'hora, la gràcia i l'ajuda que necessitem.
Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: Jo 6,64c)
És perfecta la llei del Senyor,i és descans de l'ànima;el precepte del Senyor és fidel,dona coneiximent als ignorants.R. Les vostres paraules, Senyor,són esperit i són vida.Els mandats del Senyor són rectes,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són diàfans,il·luminen els ulls. R.La paraula del Senyor és pura,es manté per sempre;les lleis del Senyor són verdaderes,totes són justíssimes. R.Que vos agraden, Senyor,les paraules dels meus llavis,que vos arribe el pensament del meu cor,roca meua, redemptor meu. R.
Al·leluia Lc 4,18
El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.
No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà a eixir cap a la vora del llac. Tots venien a buscar-lo, i ell els ensenyava. Quan passava, veié a Leví, fill d'Alfeu, assentat al lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Ell es va alçar i el va seguir.Més tard, es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè eren molts els qui el seguien. Quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veren que Jesús menjava amb pecadors i publicans, digueren als deixebles: «El vostre mestre menja amb publicans i pecadors».
Jesús ho va sentir i els digué: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors»..
 |
| Sant Joan de Ribera |
* * * * *
Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València (festa a la diòcesi de València; mem. ob a Oriola-Alacant).
Fill del duc d’Alcalá, nasqué a Sevilla (1532). Després de doctorar-se a Salamanca s’ordena de prevere (1557), i porta una vida de pregària i austeritat. Nomenat bisbe de Badajoz quan encara no tenia trenta anys, envià missioners per tots els pobles de la diòcesi. Ja als trenta-sis anys fou nomenat arquebisbe de València (1569), on desplegà una gran activitat pastoral: promogué la formació dels preveres, potencià la devoció a l’Eucaristia, visità la diòcesi múltiples vegades i no deixà de ser auster.
És el fundador del famós col·legi del Corpus Christi a València. Els darrers anys de la seua vida fou també virrei de València i, davant del problema dels falsos conversos, propugnà l’expulsió dels moriscos. El Greco pintà el seu rostre en la figura de Sant Agustí en el quadre de l'“Entierro del Señor de Orgaz”. Morí l’any 1611 i fou canonitzat el 12 de juny de 1960. [Font]
- J.M. Bausset: Sant Joan de Ribera (2015)
- Oració a sant Joan de Ribera.
Aniversari de la mort de Lewis Carroll (1898)
Aniversari de la mort del bisbe valencià Antoni Vilaplana i Molina (2010)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 14 de gener
1. Commemoració de sant Potit, màrtir, que, després de patir turments a la ciutat de Sàrdica, a l'antiga província romana de Dàcia, hui Bulgària, va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l'espasa. (s. inc.)
2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Gliceri, diaca i màrtir. (s. inc.)
3. A la ciutat de Nola, a la regió italiana de Campània, sant Fèlix, prevere, el qual, segons conta sant Paulí, mentres creixia la persecució va ser empresonat i sotmés a cruels turments. Restablida la pau, va poder reintegrar-se als seus i va viure en la pobresa, fins a una venerable ancianitat, com a invicte confessor de la fe. (s. III/IV)
4. Commemoració dels sants monjos que a Raití i a la muntanya del Sinaí, llocs de l'actual Egipte, van ser martiritzats per la seua fe en Crist. (c. s. IV)
5. A la regió dels Ibers, hui Geòrgia, a l'altre costat de la mar Negra, santa Ninó [o Nina], qui, sent cristiana, va ser portada a aquell país, on per la seua vida santa va suscitar la reverència i admiració de tots, fins al punt d'abraçar la fe cristiana la mateixa reina, el fill de la qual va ser curat amb les seues oracions, i també el rei i tot el poble. (s. IV)
6. Al comtat de Gavaldà, actual França, sant Fermí, bisbe. (s. V)
7. A Clarmont, a Aquitània, també a la França actual, sant Eufrasi, bisbe, l'hospitalitat del qual alaba sant Gregori de Tours. (515/516)
8. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sepultura de sant Daci, bisbe, que en la controvèrsia dels Tres Capítols va defensar els criteris del papa Vigili, a qui va acompanyar a Constantinoble, on va morir. (552)
9. A la ciutat d'Écija, a la província romana de Bètica, actualment a Andalusia, sant Fulgenci, bisbe, germà dels sants Leandre, Isidor i Florentina. El seu germà Isidor li va dedicar el seu tractat Dels oficis eclesiàstics. (c. 632)
10. En Tagliacozzo, a la regió italiana dels Abruços, beat Odó [o Ot] de Novara, prevere de l'Orde dels Cartoixans. (c. 1200)
11. A la ciutat d'Udine, a la regió hui italiana de Venècia, beat Odoric Mattiuzzi de Pordenone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viatjar per les regions dels tàrtars, dels indis i dels xinesos fins a la principal ciutat de la Xina anomenada Kambalik. En totes eixes regions va convertir a molts a la fe de Crist amb la predicació de l'Evangeli. (1331)
12. Al bosc d'Aralvaimozhi, a l'Índia, Sant Llàtzer (Devasahayam) Pillai, laic, pare de família i màrtir, per haver-se convertit al cristinisme (1752)
13. A Batàvia, lloc de Surinam, beat Pere Donders, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar amb caritat desbordant a atendre tant els cossos com a les ànimes dels leprosos. (1887)
14. Beata Alfonsa Clerici (1860- Vercelli, Itàlia 1930). Verge, religiosa de la Congregació de les Germanes de la Preciosíssima Sang de Monza, que va desenvolupar el seu apostolat com a mestra de jóvens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada