Vau aguantar moltes lluites. No perdau esta valentiaLectura de la carta als cristians hebreusGermans, recordeu els vostres primers temps, quan, acabada de rebre la llum de la fe, vau aguantar tantes lluites i sofriments: uns vau ser insultats i maltractats públicament, d'altres vos vau fer solidaris dels qui sofrien tot això. Vau compartir les penes dels presos i, quan s'apoderaven dels vostres béns, ho véieu amb goig, sabent que teniu altres béns millors, que duren per sempre. Ara, per tant, no perdau esta valentia: vos espera una gran recompensa. Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu i guanyar el que ell ha promés. Perquè «d'ací a un instant, només un instant, vindrà el qui ha de vindre, no tardarà; el just viurà perquè ha cregut», però «si es fa arrere, no em complauré en ell». Nosaltres, germans, no som dels qui es fan arrere i es perden, sinó dels qui se salven perquè han cregut.
Confia en el Senyor i fes el bé,habita la terra i guarda fidelitat;el Senyor, la teua delícia,omplirà l'anhel del teu cor.R. És el Senyor qui salva els justos.Encomana al Senyor els teus camins;confia en ell, deixa'l fer:farà brillar el teu dret com la llum,la teua raó, com a ple migdia. R.El Senyor guia els passos de l'home,es complau en els seus camins;si entropessa, no caurà,perquè el Senyor li dona la mà. R.És el Senyor qui salva els justos,els empara en dies de perill.El Senyor els ajuda i els deslliura,els rescata dels malvats i els salva,perquè confien en ell. R.
Vos enaltim, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Un home sembra el gra i, mentres dorm, la llavor creix sense que ell sàpia com᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent:
«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra en la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el gra ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».
Deia també:
«¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l'han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l'hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra».
Jesús els anunciava la Paraula amb moltes paràboles semblants, adaptant-se a la seua capacitat d'entendre. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
Sant Jeroni (Catena aurea).
La llavor és la paraula divina, la terra el cor humà, i el son de l'home la mort del Salvador. La llavor creix dia i nit, perquè després del son de Crist en el sepulcre va germinar més i més en la fe el nombre dels creients, tant en la prosperitat com en l'adversitat, i es va desenvolupar amb les obres.
 |
| Sant Enric d'Ossó |
- F. Garcia Monforte: Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Bisbat de Tortosa)
- J.M. Bausset: Sant Enric d'Ossó (2015)
Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.
Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 27 de gener
2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)
3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)
4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir. (c. 300)
5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat. (c. 550)
6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)
7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)
8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)
9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)
10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)
11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)
12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.
13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)
14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)
15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada