Lectures del dia:
Jesús, gran sacerdot, es va oferir ell mateix una sola vegadaLectura de la carta als cristians hebreusGermans, Jesús té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d'ells. Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d'enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir ell mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns hòmens plens de debilitats, però els térmens del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.El coronament de tot el que hem dit fins ara és que el nostre gran sacerdot és realment així. S'ha posat en el cel a la dreta del tron de la majestat de Déu, i oficia en el lloc sant, en el verdader tabernacle, aquell que no van erigir els hòmens, sinó Déu mateix. Tot gran sacerdot està destinat a oferir víctimes i presents; per això també el nostre gran sacerdot ha de poder presentar a Déu alguna ofrena. Si ell estiguera en la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè ja hi ha els sacerdots que presenten les ofrenes prescrites per la Llei de Moisès. Però estos celebren un culte que no és sinó una imitació i una ombra de la realitat celestial. Per això quan Moisès anava a començar la construcció del tabernacle, l'oracle del Senyor li digué: «Mira de fer-ho tot igual al model que has vist estant a la muntanya». Ara bé, al nostre gran sacerdot li correspon oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mediador d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.
M'heu dit a cau d'orellaque no voleu sacrificis ni ofrenesque no cal holocaust ni víctima.R. Ací em teniu:Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.Per això vos dic: «Ací em teniu:-com està escrit en el meu llibre-,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,amb la vostra llei en el cor». R.Anuncie de gust la vostra justíciaen la gran assemblea;no em mossegue els llavis;vós bé que ho sabeu, Senyor. R.Que s'alegren i vos celebrentots els qui vos busquen de veres;canten a tota hora "El Senyor és gran",els qui volen la vostra salvació. R.
Jesucrist, el nostre salvador,ha destituït la morti, amb l'Evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
Els esperits malignes cridaven: «Vós sou el Fill de Déu».Però Jesús els reprenia, perquè no volia que el descobriren᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús se'n va anar amb els deixebles cap al llac i el va seguir una multitud de gent de Galilea. També va vindre gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia.
Ell digué als deixebles que li procuraren una barca per a que la gent no l'oprimira: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per a poder tocar-lo.
Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt severament, perquè no volia que el descobriren.
Segona jornada de pregària per la unitat dels cristians
Aniversari del naiximent del beat Gonçal Vinyes i Macip, prevere i poeta (Xàtiva 1883)
- Laura Sellarés: Gonçal Vinyes i Massip
- Agustí Colomer: Gonçal Vinyes, màrtir i valencianista (2007, novembre 11).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 19 de gener
1. A Esmirna, a la Turquia actual, passió de sant Germànic, màrtir de Filadèlfia en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli. Deixeble de sant Policarp, el va precedir en el martiri, i en ser condemnat pel jutge en el vigor de la primera joventut, va superar amb la gràcia de Déu el temor de la fragilitat corporal i va arribar a provocar ell mateix la fera que li van destinar per al seu sacrifici. (c. 167)
2. Prop d'Spoleto, ciutat de la regió actualment italiana d'Úmbria, sant Poncià, màrtir, que en temps de l'emperador Antoní va ser durament assotat amb vares i finalment travessat amb espasa, a causa de la seua fe en Crist. (s. II)
3. A la via Cornèlia, en la tretzena milla abans de Roma, al cementeri de Nimfa, sants Màrius, Marta, Audifaç i Àbac, màrtirs. (c. s. IV)
 |
| Sant Macari el Gran |
5. Commemoració de sant Macari, anomenat "Alexandrí", també prevere i abat al monestir d'Escetis, a Egipte. (s. V)
6. A la ciutat de Lodi, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Bassià, bisbe, que va lluitar enèrgicament, juntament amb sant Ambròs de Milà, per a protegir el seu ramat de l'heretgia dels arrians que encara persistia en la seua diòcesi. (409)
7. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, santes Alliberada i Faustina, germanes i vèrgens, que van fundar el monestir de Santa Margarida. (580)
8. Prop de Chartres, a Nèustria, actual França, sant Laumer, abat del monestir de Corbion, que havia fundat ell mateix en la soledat de Perche. (c. 593)
9. A Ravenna, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Joan, bisbe, el qual, mentre tot Itàlia era devastada durant la guerra contra els llombards, va proveir òptimament les necessitats de l'Església, com narra sant Gregori el Gran, papa, qui li va enviar el seu llibre de la Regla Pastoral. (595)
10. A Rouen, ciutat de Nèustria, actual França, sant Remigi, bisbe, germà del rei Pipí, que es va preocupar per introduir la manera romana en el cant de la salmòdia. (c. 762)
11. A l'illa de Corfú, a Grècia, sant Arseni, bisbe, que va ser un pastor completament dedicat al seu ramat i assidu en l'oració nocturna. (s. X)
12. A la ciutat de Sevilla, beat Marcel Spínola i Maestre, bisbe, que va fundar associacions de treballadors per a cooperar en el seu desenvolupament social, va combatre en defensa de la veritat i la justícia, i va obrir la seua casa als necessitosos. (1906)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada