Festa del Baptisme del Senyor
- Lectura primera Is 42,1-4.6-7: Ací teniu el meu servent en qui s'ha complagut la meua ànima- Salm responsorial 28,1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R.: 11b): Que el Senyor beneïsca el seu poble amb el do de la pau.- Lectura segona Fets 10,34-38: El Senyor va ungir a Jesús amb l'Esperit Sant- Al·leluia Cf. Mc 1,11El cel s'obrí, i es va sentir la veu del Pare:«Este és el meu Fill, el meu amat, escolteu-lo».- Evangeli Mt 3,13-17: Una volta batejat, Jesús veié que l'Esperit de Déu venia cap a ell
El Pare, en el baptisme de Crist al Jordà, va voler revelar solemnement que ell era el seu Fill amat, el seu predilecte (cf. co i Ev). En ell es complix la profecia d'Isaïes: «Ací teniu el meu servent, que jo he escollit». Ell és l'ungit per l'Esperit Sant, el Messies que «passà fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sotmesos a la dominació del diable» (2 Lect). Acostant-se al baptisme com si fora un pecador més, anuncia que carregarà en la creu amb el pes dels nostres pecats i així ens salvarà.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Festa del Baptisme del Senyor (2023)
- J.M. Bausset: El Baptisme de Jesús (2015)
Aniversari de l'ordenació episcopal de mons. Enric Benavent i Vidal, arquebisbe de València.
- Enric Benavent: Salutació a l'arxidiòcesi de València (2022)
- Enric Benavent: Homilia presa de possessió (2022)
- Enric Benavent: Missatge de Nadal (2022)
- Paraula del dia (AVL): Arquebisbe (2022)
- À Punt: Entrevista al nou arquebisbe de València (2022)
- Vilaweb: Entrevista (2022)
- J.M. Bausset: Al bisbe Enric Benavent, nou arquebisbe de València (2022)
- Grup del Dissabte: Celebrant la vinguda del nou arquebisbe de València (2022)
- Sal·lus Herrero i Gomar: Aproximació al nou arquebisbe de València: vida i context (1) (2022)
- Sal·lus Herrero i Gomar: Aproximació al nou arquebisbe de València: vida i context (i 2) (2022)
Elogis del 8 de gener
1. A la ciutat de Hieràpolis, a Frígia, a l'actual Turquia, sant Apol·linar, home eximi per la seua doctrina i santedat, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli. (s. II)
2. A la província romana de Lybia, hui Líbia, sants màrtirs Teòfil, diaca, i Eladi, que, després de ser torturats amb cascos esmoladíssims, van ser cremats vius. (s. III)
3. A Beauvais, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, sants Llucià, Maximià i Julià, màrtirs. (c. 290)
4. A la ciutat de Metz, també a la Gàl·lia Bèlgica, sant Pacient, bisbe. (s. IV)
5. A l'antiga província romana de Nòric, a les riberes del Danubi, sant Severí, prevere i monjo, que arribat a esta regió després de la mort d'Àtila, príncep dels huns, va defensar els pobles inermes, va aplacar els violents, va convertir els infidels, va fundar monestirs i va impartir instrucció religiosa als que la necessitaven. (c. 482)
6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Màxim, bisbe. (c. 514)
7. Al monestir de Choziba, a l'actual Palestina, sant Jordi, monjo i eremita, que passava tota la setmana reclòs en la seua cel·la, però el diumenge orava amb els germans i departia amb ells sobre temes espirituals. (c. 614)
8. A la regió d'Aberdeen, a Escòcia, sant Natalà, bisbe, insigne per la seua caritat cap als pobres. (c. 678)
9. A Ratisbona, ciutat de Baviera, a l'Alemanya actual, sant Erard, oriünd d'Escòcia, el qual, desitjós d'anunciar l'Evangeli, va arribar a aquella regió, on va exercir la funció episcopal. (707)
10. A Moorsel, al territori de Brabant, hui Bèlgica, santa Gúdula, verge, que a sa casa es va dedicar enterament a practicar la caritat i l'oració. (c. 712) Patrona de Brussel·les
11. A la ciutat de Cashel, a Irlanda, sant Albert, bisbe, d'origen anglés, que per Crist va peregrinar durant molt de temps. (c. s. VIII)
12. A la ciutat hui italiana de Venècia, sant Llorenç Giustiniani, bisbe, que va il·lustrar esta Església amb la doctrina de la saviesa eterna. (1456)
13. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Eduard Waterson, prevere i màrtir, el qual, condemnat a mort per haver entrat al país com a sacerdot, en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort i penjat. (1593)
14. Beata Euròsia Fabris Barban (1866- Pàdua, Itàlia 1932), mare de família, patrona dels Terciaris Franciscans del Vèneto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada