11 de gener de 2023, dimecres

Lectures del dia:

Lectura primera He 2,14-18

Calia que es fera en tot semblant als germans per a que fora compassiu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Els fills d'una família són d'una mateixa sang. Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres per a poder destituir amb la seua mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida. Noteu que ell no ha vingut per a ajudar els àngels, sinó als descendents d'Abraham. Per això calia que es fera en tot semblant als germans, i així poguera ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu per a expiar els pecats del poble. Perquè, després que ell mateix ha passat la prova del sofriment, pot confortar els altres que són provats.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 8a)

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Dediqueu-li càntics,

acompanyeu-los amb cítares,

feu l'elogi de les seues meravelles.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

Glorieu-vos del seu nom sagrat,

alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.

Penseu en el Senyor i en el seu poder,

busqueu sempre la seua presència. R.

Descendents d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell és el Senyor, el nostre Déu,

imposa el seu judici per tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per milers de generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.

La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, donant-li la mà, la va fer alçar. La febre li desaparegué i ella mateixa es va posar a servir-los.

A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta, i ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; va traure també molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es va alçar, se n'anà a un lloc solitari i es quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».

Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».

I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues i expulsant els dimonis.

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de gener

1. A Roma, sant Higini, papa, que va ser el huité a ocupar la seu de sant Pere. (142)

Fill d'un filòsof atenenc, va defensar l'evangeli contra les doctrines sincretistes i gnòstiques, en defensa de l'ortodòxia contra els heresiarques Cerdó i Valentí. Va ser el successor del màrtir sant Telèsfor a la seu de Pere. Va haver de sofrir molt durant els quatre anys que va ocupar el tron pontifici. Per això va ser posat entre els màrtirs. Va morir l'any 142.

2. A Àfrica, sant Salvi, màrtir, en l'aniversari de la mort del qual va parlar sant Agustí davant del poble de Cartago, a l'actual Tunísia. (c. s. III)

3. A Tigava, ciutat de la província romana de Mauritània, hui Algèria, sant Tipàs, màrtir, qui, havent-se retirat legítimament de l'exèrcit, en ser reclamat de nou es va negar a sacrificar als déus i, per això, va ser decapitat. (297/298)

4. A Cesarea de Palestina, sant Pere, anomenat "Apsèlamos" o "Bàlsam", màrtir, que en temps de l'emperador Maximí, convidat, tant pel president del tribunal com pels altres assistents al judici a reconsiderar la seua joventut, sense cedir a tals persuasions va demostrar la seua fe en Crist i va morir amb ànim esforçat en el foc, com a or puríssim. (309)

5. A Bríndisi, a la regió de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Leuci, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)

6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, translació de santa Honorata, verge consagrada a Déu i germana de sant Epifani, bisbe. (s. V)

7. En un erm de la Judea, a l'actual Israel, sant Teodosi, cenobita, amic de sant Saba, qui, després d'una llarga vida de solitud, va acceptar al costat de si molts deixebles i va inculcar la vida comunitària en els monestirs que va construir, i, ja centenari, després d'haver patit persecució a causa de la fe catòlica, va descansar en la pau de Crist. (529)

8. Al Friül, a la regió de Venècia, hui Itàlia, sant Paulí, bisbe d’Aquileia, que es va esforçar a convertir els àvars i els eslovens, i va presentar al rei Carlemany un poema insigne sobre la Regla de la fe. (802)

9. A la ciutat de Catània, a l'illa de Sicília, també a Itàlia, beat Bernat Scammacca, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per la seua misericòrdia cap als pobres i malalts. (1487)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Carter, màrtir, que, estant casat, per haver publicat un tractat sobre el cisma, durant el regnat d'Isabel I va ser penjat i esquarterat a Tyburn. (1584)

11. A Bellegra, lloc de la regió italiana del Laci, sant Tomàs de Cori (Francesc Antoni) Placidi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de vida, per la predicació, i il·lustre fundador, també, d’ermitoris. (1729)

12. A Gdansk, ciutat de Polònia, beat Francesc Rogaczewski, prevere i màrtir, que per la seua fe va ser afusellat durant l'ocupació de Polònia, en temps de guerra, per un règim contrari a Déu. (1940)

13. Beata Anna Maria Janer Anglarill (1800- Talarn, Lleida, 1885). Verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que es va distingir per la seua insigne caritat envers els ferits de les guerres carlistes.