Lectures del dia:
Lectura primera He 6,10-20
Tenim l'esperança que Déu ens oferix, com una àncora segura i fermaLectura de la carta als cristians hebreusGermans, Déu, que és just, no pot oblidar tot el que vosaltres heu fet, l'amor que li heu demostrat i li demostreu encara, quan ajudeu els altres cristians. Només voldríem que cada u de vosaltres demostre sempre la mateixa promptitud per a mantindre ferma l'esperança fins al final. No voldríem que us tornàreu negligents, sinó que imitàreu aquells qui, per haver persistit en la fe, han heretat ja les promeses.Quan Déu va fer les seues promeses a Abraham, no podent jurar per ningú més gran, jurà per ell mateix que l'ompliria de benediccions i multiplicaria la seua descendència. Abraham esperà sense desanimar-se, i obtingué finalment allò que Déu li havia promès. Els hòmens, quan juren, ho fan per algú més gran que ells, i el jurament exclou que es puguen fer mai arrere. Déu, per tant, va avalar amb un jurament la seua promesa, perquè volia que els qui havien d'heretar-la comprengueren millor que la seua decisió era del tot irrevocable. Així volgué donar-nos una doble certesa, ja que és impossible que Déu desmentixca tant una promesa seua com un jurament, els dos irrevocables. És que volia encoratjar de deveres els qui ho hem deixat tot per a aferrar-nos a l'esperança que ell ens oferia. Esta esperança és per a nosaltres com una àncora segura i ferma, que penetra el vel que tanca el lloc sant, allí on Jesús, gran sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec, ha penetrat ja per a obrir-nos a nosaltres el camí.
Salm responsorial 110,1-2.4-5.9 i 10c (R.: 5b)
De tot cor enaltixc el Senyor,amb els justos davant de tot el poble.Les obres del Senyor són grans,qui les contempla les estima.R. El Senyor es recorda sempre del seu pacte.El Senyor, benigne i entranyable,instituí un memorial dels seus prodigis:Recordant-se sempre del seu pacte,donà un aliment als qui el veneren. R.Envià la redempció al seu poble,deixà establert un pacte per sempre.El seu nom és sagrat i venerable.L'alabança del Senyor dura per sempre. R.
Al·leluia Cf. Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mc 2,23-28
El dissabte ha sigut fet per a l'home,
no l'home per al dissabte
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats i els seus deixebles, mentres caminaven, es posaren a arrancar espigues. Els fariseus li van preguntar: «Mira, ¿per què fan això que no està permés en dissabte?»
Jesús els respon: No heu llegit mai què va fer David quan van tindre necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu; va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven».I els deia: «El dissabte ha sigut fet per a l'home, no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home també és senyor del dissabte».
Per a meditar l'evangeliBeda (Catena aurea)
La cura que mereix la salut i la vida de l'home és major que l'observança del dissabte. Així és que està manat guardar el dissabte, però, si hi ha necessitat, no ha de considerar-se reu a qui ho infringisca; per esta raó no estava prohibit circumcidar en eixe dia, perquè era necessari fer-ho. Per això mateix els macabeus lluitaven en dissabte. Per això els deixebles que tenien fam podien fer, obligats per esta necessitat, el que estava prohibit per la llei; així com no hi hauria raó hui per a considerar culpable el malalt que no dejunara. "El Fill de l'home -continua- és senyor fins i tot del dissabte", que és com si diguera: Si David, rei, és excusat per haver menjat el pa dels sacerdots, ¿quant més haurà de ser-ho el Fill de l'home, verdader Rei i Sacerdot i Senyor del dissabte, per haver permés arrancar espigues en dissabte?
* * * * *
- 1. La festa de sant Antoni abat. [...], té molt arrelament popular i el Sant ha adquirit al llarg dels segles una intensa i àmplia devoció. És considerat un dels pares del monacat i la seva vida, austera i silenciosa, es remunta al segle III-IV en terres d’Egipte. Quan es converteix a Crist, ven els seus béns, els regala als pobres i es retira a la solitud del desert. A més del seu amor al proïsme, admira i respecta els altres éssers de la creació. Per això, des de molt antic, és considerat el patró dels animals (Salvador Giménez, bisbe valencià).
- J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2017)
- J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2015)
Demà comença l'octavari de pregària per la unitat dels cristians.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 17 de gener
Memòria de sant Antoni, abat, qui, havent perdut els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, seguint la indicació evangèlica, i es va retirar a la soledat de la regió de Tebaida, a Egipte, on va portar vida ascètica. Va treballar per a reforçar l'acció de l'Església, va sostindre els confessors de la fe durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, va fer costat a sant Atanasi contra els arrians i va reunir tants deixebles que va meréixer ser considerat pare dels monjos. (356)
2. A la regió de Capadòcia, a l'actual Turquia, sants Espeusip, Elausip i Melasip, germans, i amb ells Leonil·la, la seua àvia, màrtirs. (s. inc.)
3. Al territori d'Osroene, hui dividit entre Síria i Turquia, commemoració de sant Julià, asceta, anomenat pels seus paisans "Saba" o "Ancià", qui, encara que detestava l'ambient estrepitós de la ciutat, va deixar temporalment la seua estimada soledat per a confondre, a Antioquia, els seguidors de l'heretgia arriana. (c. 377)
4. A Die, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Marcel, bisbe, defensor de la ciutat, el qual, per haver mantingut la fe catòlica, va ser desterrat pel rei arrià Euric. (510)
5. A Bourges, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Sulpici, anomenat "el Piadós", bisbe, la preocupació més gran del qual, després de passar del palau reial a l'episcopat, va ser la cura dels pobres. (647)
6. A Baviera, hui Alemanya, beat Gamalbert [o Gamelbert], prevere, que va entregar tots els seus béns a Utó, de qui havia sigut padrí en la font baptismal, perquè construïra l'abadia de Metten. (c. 802)
7. A Frejús, localitat de Provença, a França, santa Rosalina de Vilanova, priora de Celle-Roubaud, de l'Orde Cartoixà, que es va distingir per la seua abnegació i per la seua austeritat en el menjar, el son i el dejuni. (1329)
8. A la ciutat de Tocolatlán, a Mèxic, sant Genar Sánchez Delgadillo, prevere, màrtir durant la persecució mexicana. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada