Lectura primera He 8,6-13Jesús és mediador d'una aliança molt millorLectura de la carta als cristians hebreusGermans, al nostre gran sacerdot li correspon oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mediador d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors. Si el poble haguera mantingut fidelment la primera aliança, potser no hauria calgut substituir-la per una altra.Però el Senyor diu en to de reprensió: «Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares, el dia que els vaig donar la mà per fer-los eixir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, i jo em vaig desentendre d'ells, diu l'oracle del Senyor. L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà esta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meua llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s'instruïxquen l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè tots em coneixeran, des del més menut al més gran, diu l'oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat».Des del moment que parla d'una aliança nova, Déu declara vella la primera; ara bé, tot allò que és vell i antiquat esta destinat a desaparéixer.
Senyor, feu-nos vore el vostre amor,i doneu-nos la vostra salvació.El Senyor està prop per a salvar els seus fidels,i la seua glòria habitarà al nostre país.R. La fidelitat i l'amor es trobaran.La fidelitat i l'amor es trobaran,s'abraçaran la bondat i la pau;la fidelitat germinarà de la terra,i la bondat mirarà des del cel. R.El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit.La bondat anirà davant d'ell,i la pau li seguirà els passos. R.
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatl'anunci de la reconciliació.
Jesús va cridar els qui va voler per a que estigueren amb ell᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús.
I en designà dotze, als quals va donar el nom d'apòstols, per a que estigueren amb ell i per a enviar-los a predicar, amb poder de traure dimonis.
Així instituí els dotze: a Simó li donà el nom de Pere; a Jaume, fill de Zebedeu, i al seu germà Joan els donà el nom de Boanerges, que vol dir fills del tro; els altres eren Andreu, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que li va fer traïció.
.jpg) |
| Sant Sebastià (Bernini) |
Sant Sebastià, màrtir, patró de la Pobla de Vallbona, Silla, Vinaròs, etc. (mem. ll.).
- Sant Sebastià, màrtir, oriünd de Milà, que, com narra sant Ambròs, es va dirigir a Roma en temps de cruels persecucions, i va patir allí el martiri. A la ciutat on havia arribat com a hoste va obtindre el definitiu domicili de l'eterna immortalitat, i va ser enterrat en este dia a les catacumbes de Roma. (s. IV in.)
- J.M. Bausset: Sant Sebastià (2015)
Sants Fructuós, Auguri i Eulogi. L'any 259, a Tarragona, en temps dels emperadors Valerià i Galié, després d'haver confessat la seua fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre, i allí, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església. Mentre pregaven agenollats, van consumar el seu martiri en la foguera.
San Fabià. L'any 236, encara que era un simple laic, va ser cridat al pontificat per indicació divina i, després de donar exemple de fe i virtut, va patir el martiri en la persecució sota l'emperador Deci. Sant Ciprià, en fer l'elogi del seu combat, afirma que va deixar el testimoniatge d'haver regit l'Església de manera irreprotxable i il·lustre. El seu cos va ser sepultat el 20 de gener de 250 al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma.
Tercera jornada de pregària per la unitat dels cristians.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 de gener
4. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Ascla, màrtir, que, portat davant del governador, no va témer les seues amenaces atés que li causava molta major preocupació renegar de Crist, i després de ser sotmés a diversos turments, va ser llançat al riu. (s. IV)
5. A Nicea, a Bitínia, hui Turquia, sant Neòfit, màrtir. (s. IV)
6. A la regió de Palestina, sant Eutimi, abat, el qual, nascut a Armènia i consagrat a Déu des de la infància, va anar a Jerusalem, i transcorreguts molts anys en la soledat, al final de la seua vida, fidel i esforçat en la humilitat i en la caritat, va morir deixant exemple d'observança i disciplina. (473)
7. A la ciutat de Worcester, a Anglaterra, sant Wulfstan [o Vulstan], bisbe, que va passar del claustre a la seu, on va mantindre els costums monàstics dins del seu zel pastoral. Va visitar incansablement les parròquies de la seua diòcesi, ocupant-se a erigir esglésies, fomentar els estudis i condemnar els abusos. (1095)
8. Al monestir de Coltibuono, a la regió italiana de Toscana, beat Benet Ricasoli, eremita de la congregació benedictina de Vallombrosa. (c. 1107)
9. A Finlàndia, sant Enric, bisbe i màrtir, que, originari d'Anglaterra, se li va confiar la tasca de regir l'Església d'Uppsala, on es va dedicar amb obstinació a l'evangelització dels finlandesos. Va ser ferit de mort per un homicida, al qual havia tractat de corregir segons la disciplina eclesiàstica. (c. 1157)
10. A la ciutat de Messina, a l'illa italiana de Sicília, santa Eustòquia Calafato, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va dedicar amb totes les seues forces a restaurar la primitiva disciplina de la vida regular, en el seguiment de Crist segons l'exemple de sant Francesc. (1485)
11. Beat Àngel Paoli (1642- Roma 1720). Sacerdot profés de l'Orde Carmelita de l'antiga observança. Es va distingir per portar la direcció espiritual de moltes persones de tots els sectors socials i per ser "pare dels pobres". La font de la seua espiritualitat i de la seua activitat caritativa era el seu ardent zel eucarístic unit a la devoció mariana.
12. A Seül, a Corea, sant Esteve Min Kuk-ka, màrtir, catequista, que va ser decapitat en la presó per la seua fe cristiana. (1840)
13. Beat Basili Antoni Maria Moreau (1979- Le Mans, França 1873). Sacerdot, fundador de la Congregació de la Santa Creu.
14. A la ciutat de Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, santa Maria Cristina de la Immaculada (Adelaida) Brando, verge, que va dedicar la seua existència a la formació cristiana dels xiquets i va fundar la Congregació de Religioses Víctimes Expiatòries de Jesús Sacramentat, amb la qual va promoure intensament l'adoració a la Sagrada Eucaristia. (1906)
15. A l'abadia de Mount Saint Bernard, prop de Leicester, a Anglaterra, beat Ciprià (Miquel) Iwene Tansi, prevere de l'Orde Cistercenc, que va nàixer al territori d'Onitsha, a Nigèria, i, sent encara xiquet, en contra de la seua família, va abraçar la fe cristiana. Fou ordenat sacerdot i es va dedicar amb gran zel a la cura pastoral fins que, fet monjo, va meréixer coronar amb una santa mort una vida santa. (1964)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada