Lectures de la missa:
Lectura primera He 12,1-4
Llancem-nos a córrer, sense cansar-nos, en la prova que se'ns presentaLectura de la carta als cristians hebreusGermans, rodejats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, llevem-nos de damunt tota càrrega, i el pecat, que amb tanta facilitat ens lliga. Llancem-nos a córrer, sense cansar-nos, en la prova que se'ns presenta.
Tingam la mirada posada en Jesús, el guia de la nostra fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per a arribar a la felicitat que l'esperava, va acceptar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i es troba a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seua persona de part dels pecadors, i no vos canseu ni perdau l'ànim. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins a la sang.
Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 27b)
Davant dels fidels compliré les promeses.Els pobres menjaran fins a assaciar-se,alabaran el Senyor els qui el busquen,i diran: «¡Que tingueu llarga vida!».R. Vos alabaran, Senyor,els qui vos busquen.Ho tindran present i tornaran al Senyortots els països de la terra;s'inclinarà en la seua presènciagent de totes les nacions.Els qui dormen en la terra només l'adoraran a ell,els qui baixen a la pols s'inclinaran davant d'ell. R.La meua ànima viurà per a ell,el meu llinatge el servirà;parlaran del Senyor les generacions futures.Vindran a anunciar la seua justíciaal poble que ha de nàixer,i diran: «El Senyor ha fet tot açò». R.
Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,ens descarregava dels nostres dolors.
Evangeli Mc 5,21-43
Xiqueta, alça't᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tirà als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li digué: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'espentava per tots els costats.Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, entre la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja em curaré».A l'instant se li tallà l'hemorràgia i notà que el mal havia desaparegut. Jesús, que va sentir que havia eixit d'ell aquella força, es va girar a l'acte i va preguntar a la gent: «¿Qui m'ha tocat el vestit?»Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»Però Jesús anava mirant al seu entorn per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li confessà tota la veritat.Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del mal que et turmentava».
Encara estava parlant Jesús, quan arribaren uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el Mestre?»
Però Jesús, sense fer cas d'aquelles paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por: tu creu i prou!».
I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i cridava sense parar.
Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm».
Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els va fer eixir a tots i va prendre només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, va entrar a on estava la xiqueta, li va donar la mà i li va dir: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't».
A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar.
Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.
Sant Joan Bosco, prevere (mem. ob).
Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d'una infantesa dura, va ser ordenat sacerdot, i a la ciutat de Torí es va dedicar amb totes les seues forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l'ajuda de santa Maria Dominga Mazzarello, l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, per a ensenyar oficis a la joventut i instruir-los en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel, en este dia, a la mateixa ciutat de Torí, a Itàlia. (1888)
- J.M. Bausset: Sant Joan Bosco (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 31 de gener
2. A Corint, a la província romana d'Acaia, hui Grècia, sants màrtirs Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diodor, Serapió i Papies, que en temps de l'emperador Deci van consumar el seu martiri després d'innombrables suplicis. (c. 250)
3. Commemoració de sant Metrà, màrtir a Alexandria d'Egipte, que en temps del mateix emperador Deci, per negar-se a proferir paraules impies, com li exigien els pagans, primer va ser cruelment turmentat i després, conduït fora de la ciutat, lapidat fins a la mort. (c. 249)
4. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, sants màrtirs Cir i Joan, els quals, després de molts turments, van ser decapitats per confessar a Crist. (s. IV)
5. A Mòdena, localitat de la regió hui italiana d'Emília-Romanya, sant Geminià, bisbe, que va conduir la seua Església de l'error dels arrians a la fe ortodoxa. (s. IV)
6. A Pèrsia, actual Iraq, passió de sant Abraham, bisbe d'Arbelas, que en temps de Sapor, rei dels perses, va ser decapitat per negar-se a adorar el sol. (345)
7. A la ciutat de Novara, en la regió actualment italiana de Ligúria, sant Juli, prevere. (s. IV inc.).
8. A Roma, commemoració de santa Marcel·la, viuda, que, com recorda sant Jeroni, abandonà les seues riqueses i dignitats i es va ennoblir amb la pobresa i la humilitat. (410)
9. A Ferns, a Irlanda, sant Maedoc o Aidan, bisbe, que va ser el fundador del monestir d'este lloc i es va distingir per la seua austeritat. (c. 626)
10. Al territori de Coutances, a Nèustria, ara França, sant Wald o Gaud, bisbe d'Évreux. (s. VII)
11. A Viktorsberg, prop de Rankwéil, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Eusebi, el qual, nascut a Irlanda, es va fer pelegrí per Crist i després va ser monjo a l'abadia de Sant Gal [Sankt Gallen]; acabà els seus dies com a eremita. (884)
12. A Roma, beata Lluïsa Albertoni, que va educar cristianament els seus fills i, en morir el seu espòs, després d'entrar en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc, va prestar ajuda als necessitats, fins a tal punt que, de ser rica, va arribar a la pobresa total. (1533)
13. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, sant Francesc Xavier Maria Bianchi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau, qui, dotat de carismes místics, va convertir a molts a una vida conforme a la gràcia de l'Evangeli. (1815)
14. Beata Maria Cristina de Savoia (1812- Nàpols, Itàlia 1836). Regna consort de les Dues Sicílies, que es va destacar per les seues virtuts, obres de pietat i pràctiques religioses.
15. A Corea, sants màrtirs Agustí Pak Chong-won, catequista, juntament amb cinc companys*, tots els quals, per mantindre fidelment la professió de la seua fe cristiana, després de patir diversos turments van ser degollats, i així van glorificar a Déu (1840)
Els noms són: sants Pere Hong Pyong-ju, catequista; Maria Yi In-dog, verge; Magdalena Son So-byog, Àgueda Yi Kyong-i i Àgueda Kwon Chin-i.
16. Beata Candelera de Sant Josep Castillo Ramírez (1863- Caracas, Veneçuela 1940). Religiosa. Fundadora de les Germanes Carmelites de la Mare Candelera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada