10 de gener de 2023, dimarts: Sant Gregori de Nissa

Lectures del dia:

Lectura primera He 2,5-12

Convenia que aquell qui ens havia de guiar a la salvació

fora consagrat pels sofriments

Lectura de la carta als cristians hebreus

Déu no va sotmetre al domini dels àngels el món renovat de què ara parlem. En un lloc de les Escriptures algú en dona testimoni amb estes paraules: «¿Què és l'home, per a que vos en recordeu? ¿Què és un mortal, per a que el tingueu present? L'heu fet un poc inferior als àngels, l'heu coronat de glòria i dignitat; tot ho heu sotmés als seus peus». Si Déu ho ha sotmés tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. Però ara encara no veem que tot li estiga sotmés.

Hem vist que Jesús, abaixat, fou fet un poc inferior als àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veem coronat de glòria i dignitat; perquè Déu, que ens estima, va voler que morira per tots. Déu que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fora consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare i, per això, no s'avergonyix d'anomenar-los germans, i diu: «Anunciaré el vostre nom als meus germans, vos alabaré enmig del poble reunit».

Salm responsorial 8,2ab i 5.6-7a.7b-9 (R.: cf. 7)

Senyor, sobirà nostre,

¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

Jo dic: ¿Què és l'home, per a que vos en recordeu?

¿Què és un mortal, per a que el tingueu present?

R. Heu fet el vostre Fill

rei de les coses creades.

L'heu fet un poc inferior als àngels,

l'heu coronat de glòria i dignitat,

l'heu fet rei de les coses creades. R.

Tot ho heu sotmés als seus peus:

ramats de bous i d'ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:

paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 1,21b-28

Jesús ensenyava amb autoritat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

A Cafarnaüm Jesús va entrar el dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit impur que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé ben bé qui eres: eres el Sant de Déu».

Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla, i ix d'este home».

Llavors l'esperit impur sacsejà violentament el posseït, llançà un gran crit i s'en va eixir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què vol dir tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot dona ordes als esperits impurs, i l'obeïxen».

I prompte la seua fama s'estengué per tota la regió de Galilea.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de gener

1. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia, sant Melquíades [o Milcíades], papa, oriünd d'Àfrica. Va conéixer la pau concedida per l'emperador Constantí a l'Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtindre la concòrdia. (314)

2. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, eremita, un dels primers a abraçar la vida monàstica. (s. IV)

Sant Pau l'Ermità. Sembla que era de Tebes, nascut prop del Nil, de família cristiana. Quan tenia uns vint anys la persecució de Deci el va empényer al desert, on va acabar entrant fins a trobar una caverna en una muntanya blanca, un refugi molt amagat. Es va instal·lar allí per sempre, vestit amb una túnica de fulles de palmera, alimentant-se del fruit d'este arbre i bevent l'aigua d'un rierol d'allí prop; en la solitud més absoluta, mort per als hòmens i resant i meditant davant del misteri de Déu que omplia tota la seua existència.

3. A Nissa, ciutat de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Gregori, bisbe, germà de sant Basili el Gran, admirable per la seua vida i doctrina, que per haver confessat la recta fe va ser expulsat de la seua seu per l'emperador arrià Valent. (a. 400)

• J.M. Bausset: Sant Gregori de Nissa (2015)

4. A Jerusalem, sant Joan, bisbe, que en temps de la controvèrsia sobre la doctrina ortodoxa, va treballar intrèpidament en favor de la fe catòlica i de la pau a l'Església. (417)

5. A la ciutat de Die, a la Gàl·lia Vienense, actualment França, sant Petroni, bisbe, el qual anteriorment havia abraçat la vida monàstica a l'illa de Lerins. (d. 463)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Marcià, prevere, que es va distingir per l'ornamentació realitzada a les esglésies i per l'ajuda prestada als pobres. (471)

7. A la ciutat de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Valéric, que va portar vida en solitud. (s. VI)

8. A Melitene, a l'antiga Armènia, sant Domicià, bisbe, que va treballar amb afany en la conversió dels perses. (c. 602)

9. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Agató, papa, que va mantenir íntegra la fe davant dels errors dels monoteletes i va promoure la unitat de l'Església amb la convocatòria de diversos sínodes. (681)

10. A la regió francesa de Vivièrs, prop del Roine, sant Arcont [o Arconci], bisbe. (c. 740-745)

11. A l'abadia de Cuixà, als Pirineus francesos, sant Pere Ursèol, que, sent dux de Venècia, es va fer monjo. Es va distingir per la seua pietat i austeritat, i va viure en un ermitori pròxim al monestir. (c. 987/988)

12. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, beat Benincasa, abat, que va destinar a cent dels seus monjos al cenobi de Monreale, a Sicília, que acabava de fundar-se. (1194)

13. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Guillem [o Gem], bisbe, que, desitjós de solitud i meditació, es va fer monjo al monestir cistercenc de Pontigny. Més tard va ser abat de Chaalis i, posteriorment, elegit bisbe de Bourges. Va mantenir sempre l'austeritat de la vida monàstica i es va distingir pel seu amor als clergues, als captius i als desgraciats. (1209)

14. A Amarante, lloc de Portugal, beat Gonçal, prevere de Braga, qui, després d'una llarga peregrinació per Terra Santa, va ingressar en l'Orde de Predicadors, retirant-se a una ermita, va ajudar a construir un pont i va treballar en bé dels habitants del lloc amb la seua oració i predicació. (c. 1259)

15. A Arezzo, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Gregori X, papa, que, sent ardiaca de Lieja, va ser elevat a la seu de Pere, des d'on va afavorir enèrgicament la comunió amb els grecs; per a aplacar les divergències entre els cristians i recuperar Terra Santa, va convocar el Concili II de Lió. (1276)

16. A Laurenzana, a l'antiga regió de Lucània, actual Basilicata, a Itàlia, beat Egidi [o Gil] (Bernardí) Di Bello, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va viure retirat en una cova. (1518)

17. A Arequipa, al Perú, beata Anna dels Àngels Monteagudo, verge de l'Orde de Predicadors, que amb els seus dons de consell i profecia es va dedicar a promoure el bé de tota la ciutat. (1686)

18. A Perusa, a Itàlia, santa Francesca de Sales (Leònia) Aviat, verge, que es va dedicar, amb maternal amor i sol·licitud, a l'educació de les jóvens i va instituir les Oblates de Sant Francesc de Sales. (1914)

19. A Madrid, a Espanya, beata Maria Dolors Rodríguez Sopeña, verge, qui, donant mostres de gran caritat cristiana, es va dedicar als més abandonats de la societat del seu temps, especialment en els suburbis de les grans ciutats. Per a anunciar l'Evangeli i atendre els pobres i els obrers socialment, va fundar l'Institut Catequiste Dolores Sopeña i una Associació Apostòlica de Laics. (1918)