Lectures del dia:
Lectura primera He 5,1-10
Encara que era el Fill, aprengué en els patiments què és obeirLectura de la carta als cristians hebreusTot gran sacerdot, tret d'entre els hòmens, està destinat a representar-los davant de Déu i a ofrenar-li dons i víctimes pels pecats. Ell és capaç de ser indulgent amb els ignorants i eks extraviats, perquè ell també experimenta la seua debilitat. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, com va cridar a Aaron.Tampoc Crist es va donar a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó Déu, que li ha dit: «Tu eres el meu Fill, jo t'he engendrat hui». I en un altre lloc diu: «Tu eres sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».Ell, Jesús, durant la seua vida mortal, es va dirigir a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-li i suplicant-li amb grans clams i amb llàgrimes.
I Déu l'escoltà per la seua entrega filial. Així, encara que era el Fill, aprengué en els patiments què és obeir, i, quan arribà a la plenitud, es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeïxen, ja que Déu l'ha proclamat gran sacerdot segons l'orde Melquisedec.
Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Digué el Senyor al meu Senyor:«Posa't a la meua dreta,i espera que faça dels enemicsla banqueta dels teus peus».R. Eres sacerdot per sempresegons l'orde de Melquisedec.Que el Senyor estenga lluny des de Sióel poder del teu ceptre.Impera enmig dels enemics. R.«Eres príncep des del dia que vas nàixer,tens la glòria sagrada des del si de la mare,abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.El Senyor no es desdiu del que jurà:«Eres sacerdot per sempre,segons l'orde de Melquisedec». R.
Al·leluia He 4,12
La paraula de Déu és viva i eficaç,i discernix les intencions i els pensaments del cor.
Evangeli Mc 2,18-22
Tenen amb ells l'espòs᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcUn dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a buscar a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?»Jesús els contestà: «¿Poden dejunar els convidats a un casament mentres l'espòs està amb ells? Mentres el tenen amb ells no poden dejunar. Però ja vindrà el dia en què s'emportaran l'espòs, i aquell dia sí que dejunaran. Ningú cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç nou estiraria la roba vella i s'esgarraria més. I ningú aboca vi nou en odres vells: el vi rebentaria els odres i es llançarien a perdre els odres i el vi. El vi nou s'ha de posar en odres nous».
Vigília de Sant Antoni, abat.
Beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge (mem. ll. a la diòcesi de València)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de gener
1. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sepultura de sant Marcel I, papa, que, com testifica sant Damas, va ser un pastor verdader, per la qual cosa va patir molt. Va ser expulsat de la seua pàtria i va morir en el desterrament després de ser denunciat falsament davant del tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. (309)
2. A la ciutat d'Aulònia, a Il·líria, actual Albània, sant Dànat [o Dànax] de Vlöre, màrtir. (s. inc.)
3. A Rinocorurua, a Egipte, sant Melas, bisbe, que en temps de l'emperador arrià Valent va patir el desterrament per la seua adhesió a la fe ortodoxa, després de la qual cosa va descansar en pau. (c. 390)
4. A Arle [Arlés], ciutat de la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Honorat, bisbe, que va fundar el cèlebre monestir a l'illa de Lerins i, després, va acceptar regir la seu d'Arle. (429)
Sant Honorat d'Arle, titular de l'església parroquial i patró de Vinalesa.
5. A Moûtiers, a la Gàl·lia Vienense, també França en l'actualitat, sant Jaume, bisbe, deixeble de sant Honorat de Lerins. (s. V)
6. A la ciutat d'Oderzo, a la regió hui italiana de Venècia, sant Tizià, bisbe. (s. V)
7. Al voltant de Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració de sant Leobat, abat, a qui el seu mestre sant Urs va designar com a superior del monestir recentment fundat de Sénevière, que va governar santament fins a la seua vellesa. (s. V)
8. Al lloc de Dombes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Triveri, prevere, monjo i finalment eremita. (c. 550)
9. A Mézerolles, al costat del riu Authie, a la Gàl·lia, de nou a l'actual França, sant Furseu, abat primer a Irlanda, després a Anglaterra i finalment a la Gàl·lia, on va fundar l'abadia de Lagny. (c. 650)
10. A Bagno di Romagna, a Itàlia, santa Joana, verge, que, admesa en l'Orde Camaldulenc, es va distingir per la seua obediència i humilitat. (1105)
11. A Marràqueix, al Magreb, actual Marroc, sants màrtirs Berard, Otó i Pere, preveres, Acursi i Adjut, religiosos, tots de l'Orde dels Germans Menors, que, enviats per sant Francesc per a anunciar l'Evangeli als musulmans, van ser capturats a Sevilla i traslladats a Marràqueix, on els van ajusticiar amb l'espasa per orde del príncep dels sarraïns. (1226)
12. A Kandy, ciutat de l'illa de Ceilan, hui Sri Lanka, a l'Oceà Índic, sant Josep Vaz, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que es va entregar amb admirable ardor a predicar l'Evangeli per aquelles terres i incansablement va confirmar en la fe els catòlics que romanien dispersos i amagats. (1711). Canonitzat en 2015
 |
| Beata Joana Maria Condesa i Lluch |
14. A València, beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge, que, amb sol·lícita caritat i esperit de sacrifici envers els pobres, xiquets i, especialment, cap a les dones que treballaven fora de casa, es va entregar completament a la seua atenció. Va fundar per a la seua tutela la Congregació d'Esclaves de Maria Immaculada. (1916)
- Beata Joana Maria Condesa (Cercapou)
15. Beat Lluís Antoni Rosa Ormières (1809- Gijón, Astúries, Espanya 1890). Sacerdot francés, fundador de la Congregació de Germanes de l'Àngel de la Guarda, per a l'educació dels xiquets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada