Lectura primera He 11,1-2.8-19Esperava aquella ciutat que té Déu mateix com a arquitecte i constructorLectura de la carta als cristians hebreusGermans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conéixer per davant allò que encara no veem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut.
Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se'n va anar a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber on anava. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fora un foraster, vivint en tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.
Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, a pesar de la seua edat avançada; i és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. Per això d'un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d'arena de la vora de la mar.Tots estos moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s'hagueren referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els faltava l'avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.
Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73a.73b-75 (R.: 68)
El Senyor ha suscitat un salvador poderósen la casa de David, el seu servent,com ho havia anunciat, de temps antic,per boca dels seus sants profetes.R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel.Ha visitat el seu poble.És la salvació que ens deslliura dels enemics,i de les mans dels qui ens volen mal,per a fer manifest l'amorals nostres pares,i el record de l'aliança santa,que jurà al nostre pare Abraham. R.Prometent concedir-nos que, sense por,lliures dels enemics, li donem culteamb santedat i justícia tota la vida. R.
Al·leluia Jo 3,16
Déu estima tant el món,que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Evangeli Mc 4,35-41
¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcUn dia, a poqueta nit, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra vora».Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques.De colp s'alçà un temporal de vent tan fort que les ones es precipitaven dins de la barca i s'anava omplint. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veieu que ens afonem?»Jesús es despertà, increpà el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!».El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?»Ells, plens de gran temor, es preguntaven l'un a l'altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?»
* * * * *
 |
| Sant Tomàs d'Aquino |
- J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)
Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 28 de gener
 |
| Sant Joan de Réome |
2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)
3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)
4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)
5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)
6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)
7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)
8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)
9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)
10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada