2 de maig de 2023: dimarts IV de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Lectura primera Fets 11,19-26

Anunciaven també als de llengua grega

la Bona Nova de Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a anunciar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la mà del Senyor els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se'n va alegrar, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor. 

Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)

El Senyor té el palau en el mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,

oracles gloriosos.

R. Alabeu el Senyor, tots els pobles.

O bé: 

 

Al·leluia.

«Compte Egipte i Babilònia

entre els pobles que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia

els dic: "Fills de Sió"».

Diuen d'ella:

«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fills de Sió».

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 10,22-30

Jo i el Pare som u

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació del temple. Era l'hivern i Jesús es passejava en el temple pel pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li preguntaren: «¿És que ens tindràs sempre en la incertesa? Si eres el Messies, dis-ho clar». Jesús els va respondre: 

«Ja vos ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meues ovelles. Les meues ovelles escolten la meua veu. Jo les conec i elles em seguixen. I jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. El Pare, que me les ha donades, és més gran que tot, i ningú podrà arrancar-les de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

* * * * *

Sant Atanasi d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

Memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església, el qual, preclar per la seua santedat i doctrina, a Alexandria d'Egipte va defensar amb valentia la fe catòlica des del temps de l'emperador Constantí fins a Valent, per la qual cosa va haver de suportar nombroses asechanzas per part dels arrians i ser desterrat en diverses ocasions. Finalment, va tornar a l'Església que se li havia confiat, on, després d'haver lluitat i patit molt amb heroica paciència, va descansar en la pau de Crist en el quaranta-sisé aniversari de la seua ordenació episcopal. (373)

• J.M. Bausset: Sant Atanasi d'Alexandria (2015)

Sant Antoní de Florència, bisbe, fou un dels primers biògrafs de sant Vicent Ferrer

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de maig

2. A Attália [Antalya], a la regió de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Hèsper i la seua esposa Zoe, juntament amb els seus fills Ciríac i Teòdul, màrtirs. Tots ells, segons la tradició, en temps de l'emperador Adrià eren esclaus al servici d'un pagà, i per orde del seu mateix amo van ser primer assotats a causa de la seua lliure confessió de fe cristiana, després brutalment turmentats i finalment llançats a un forn encés, on van entregar les seues ànimes a Déu. (s. II)

3. A la ciutat d'Hispalis, Sevilla actualment, a la Hispània Bètica, sant Fèlix, diaca i màrtir. (s. IV)

4. Commemoració dels sants màrtirs Vindemial, bisbe de Gafsa, a Numídia, hui Tunísia, i Longinus [o Longí], bisbe de Pomaria, a Mauritània, els dos decapitats per orde d'Huneric, rei dels vàndals, després d'haver-se enfrontat als arrians en el concili de Cartago. (483)

5. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, actual França, sant Valdebert [o Valbert], abat. (665/670)

6. Al territori de Sant Gal, a Helvècia, hui Suïssa, santa Viborada, verge i màrtir, que va viure tancada en una cel·la al costat de l'església de Sant Magne, des d'on atenia el poble. A causa de la seua fe i dels seus vots religiosos, va escometre la mort a les mans d'invasors hongaresos. (926)

7. A Linköping, a Suècia, beat Nicolau Hermansson, bisbe, el qual, exigent amb si mateix, es va entregar per complet a la seua Església i als pobres, i va rebre la custòdia de les relíquies de Santa Brígida. (1391)

8. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que després de dur a terme una labor de reforma en l'Orde de Predicadors, es va consagrar amb diligència al ministeri pastoral de la seua diòcesi, on va resplandir per la seua santedat i per la seua profitosa i constant predicació. (1459)

9. A Clonmel, a Irlanda, beat Guillem Tirry, prevere de l'Orde de Sant Agustí, màrtir sota el règim d'Oliver Cromwell per mantindre's fidel a l'Església de Roma. (1654)

10. A la ciutat de Vinh Long, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Josep Nguyên Van Luu, màrtir, que, agricultor i catequista, es va oferir voluntàriament en lloc del prevere Pere Luu, que era buscat pels soldats, i va morir en la presó en temps de l'emperador Tu Duc. (1854)

11. A la ciutat d'Aranjuez, a la regió espanyola de Castella la Nova, sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que es va significar per la seua atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seues visites als pobres en els suburbis de Madrid. (1929)

12. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Boleslau Strzelecki, prevere i màrtir, el qual, en esclatar la guerra, va ser empresonat per la seua fe, i va aconseguir la corona de la glòria per les tortures rebudes. (1941)