Lectures de la missa:
Lectura primera Fets 22,30;23,6-11També a Roma hauràs de donar testimoni de miLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, volent saber exactament l'acusació dels jueus contra Pau, el tribú el va fer deslligar i va ordenar que es reuniren els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar a Pau i el va fer posar davant.Pau, que sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus, va cridar enmig del sanedrí: «Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i el motiu de ser acusat és l'esperança en la resurrecció dels morts».Estes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es va dividir: perquè els saduceus no accepten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en les tres coses. Hi hagué, per tant, una gran escama. Alguns escribes del grup dels fariseus es posaren drets i protestaven: «No trobem res a dir contra este home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel».La discussió era tan tumultuosa que el tribú va témer que allí Pau acabara trossejat. Per això va ordenar que la tropa baixara a traure'l i se l'enduguera al quarter.La nit següent el Senyor se li va aparéixer i li va dir: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,no hi ha felicitat en mi sense tu».Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.O bé:Al·leluia.Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.També de nit instruïx el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, no cauré mai. R.El meu cor se n'alegra i exulta el meu pit,també el meu cos reposa confiat:no m'abandonareu entre els morts,ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.M'ensenyareu el camí que du a la vida:en la vostra presència, alegria plena;al vostre costat, delícies per sempre. R.
«Que tots siguen u;com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós,per tal que el món crega que vós m'heu enviat», diu el Senyor.
Que es perfeccionen en la unitat Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:«Pare sant, no pregue només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seua paraula. Que tots siguen u. Que estiguen en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós, per tal que el món crega que vós m'heu enviat.La glòria que vós m'heu donat, jo també els l'he donada a ells, per a que siguen u, com nosaltres som u. Que jo estiga en ells i vós en mi, que es perfeccionen en la unitat. Així el món coneixerà que vós m'heu enviat i que els heu amat com m'heu amat a mi.Pare, vós me'ls heu donat; vullc que estiguen amb mi allà on jo estic, i vegen la meua glòria, la que m'heu donat per haver-me amat ja abans de la creació el món.Pare bo, el món no vos ha conegut, però jo vos he conegut, i estos han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conéixer el vostre nom i els el faré conéixer més encara, per a que l'amor que em tenieu estiga en ells, i en ells estiga jo».
* * * * *
Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]
Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).
Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Palerm l'any 1085. [font]
Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).
Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 25 de maig
Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església, el qual, servidor de Crist des dels huit anys, va passar tota la seua vida al monestir de Wearmouth, a Northúmbria, a Anglaterra, dedicat a la meditació i a l'exposició de les Escriptures. Després de l'observança de la disciplina monàstica i l'exercici quotidià del cant a l'església, les seues delícies van ser sempre estudiar, ensenyar o escriure. (735)
Sant Gregori VII, papa, el qual, anteriorment anomenat Hildebrand, que primer va portar vida monàstica i va col·laborar en la reforma de l'Església en nombroses legacions pontifícies del seu temps. Una vegada elevat a la càtedra de Pere, va reivindicar amb gran autoritat i fortalesa d'ànim la llibertat de l'Església respecte al poder dels prínceps, defenent valentament la santedat del sacerdoci. En ser obligat a abandonar Roma per este motiu, va morir en l'exili a Salern, a la regió italiana de Campània. (1085)
Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge de l'Orde de les Carmelites, que a la ciutat de Florència, també a Itàlia, va portar una vida d'oració abnegadament amagada en Crist, resant amb obstinació per la reforma de l'Església. Distingida per Déu amb molts dons, va dirigir d'una manera excel·lent les seues germanes cap a la perfecció. (1607)
4. A Atela, de nou a la regió italiana de Campània, sant Canió, bisbe i màrtir. (s. III/IV)
5. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, commemoració de sant Dionís, bisbe, el qual, havent sigut desterrat a Armènia per l'emperador arrià Constanci a causa de la seua fe catòlica, va morir allí, per la qual cosa va meréixer el títol propi dels màrtirs. (c. 361)
6. A Florència, ciutat de la Toscana, novament a Itàlia, sant Zenobi, bisbe. (s. IV/V)
7. Al monestir de Mantenay-sur-Seine, al costat de Troyes, a la Gàl·lia, hui França, sant Lleó, abat. (s. VII)
8. A Anglaterra, sant Aldelm, bisbe, home cèlebre per la seua doctrina i escrits, que havia sigut abat de Malmesbury i després va ser nomenat primer bisbe de Sherborne, entre els saxons occidentals. (709)
9. A Peñalba, a la regió d'Astorga, al regne hispànic de Lleó, sant Genadi, bisbe, primer abat i més tard bisbe del mateix lloc. Va prestar el seu consell als reis, però, mogut pel desig del claustre, va renunciar a la dignitat episcopal per a passar la resta de la seua vida com a monjo i eremita. (c. 925)
10. A Villamagna, prop de Florència, a la Toscana, actualment Itàlia, commemoració de sant Gerard Mecatti, qui, seguint les petjades de sant Francesc, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar a un lloc desert, on, per amor de Crist, es va dedicar a acollir a pelegrins i a ajudar a malalts. (c. 1245)
11. Prop de Montesanto, al Picé, hui la regió italiana de les Marques, trànsit de sant Geri, que, havent sigut abans comte de Lunel, va portar vida d'ermità i va morir en el transcurs d'una santa peregrinació. (c. 1270)
12. A Faenza, a Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Jaume Felip (Andreu) Bertoni, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, insigne pel do de les llàgrimes i la seua extraordinària humilitat. (1483)
13. A Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Doan Van Van, màrtir, que, sent catequista i administrador de la parròquia de Bau No, en temps de l'emperador Tu Duc, ja octogenari, va confirmar amb la seua sang la perseverança en la fe. (1857)
14. A París, a França, santa Magdalena Sofia Barat, verge, que va fundar la Societat del Sagrat Cor de Jesús i va treballar amb gran entrega per la formació cristiana de les jóvens. (1865)
15. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Dionís Ssebuggwawo, màrtir, que a setze anys, havent reconegut davant del rei Mwanga que havia ensenyat els rudiments de la fe cristiana a dos persones de la seua cort, va ser traspassat amb una llança pel mateix sobirà. (1886)
16. A Catatlán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Cristòfor Magallanes i sant Agustí Caloca, preveres i màrtirs, que durant la persecució mexicana, confiant valerosament en Crist Rei, van obtindre la corona del martiri. (1927)
17. Beats Màrius Vergara i Isidor Ngei Ko Lat (Shadaw, Birmània, hui Myanmar 1950). El primer sacerdot italià de l'Institut Pontifici per a les Missions Estrangeres, i el segon birmà, laic i catequista, assassinats per odi a la fe.
18. Al camp de concentració de la ciutat de Javas, a Moldàvia, beat Nicolau Cehelskij, prevere i màrtir, el qual, sota un règim perseguidor de la religió, va superar amb la força de la seua fe els turments del martiri. (1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada