Lectures de la missa:
Creieu en Jesús, el Senyor, tu i tota la teua família, i vos salvareuLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors els esgarraren la roba i ordenaren que els pegaren. Després d'apallissar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, amb una orde com esta, els va dur al fons de tot de la presó i els engrillonà els peus.Cap a mitjanit Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presos se'ls escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol va somoure els fonaments de la presó i a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tots. El carceller es va despertar i quan va vore les portes obertes, va desembeinar la seua espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. Però Pau li cridà: «No, no et faces res, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i va dir: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li van respondre: «Creieu en Jesús el Senyor, tu i tota la teua família, i vos salvareu». I van anunciar la paraula de Déu a ell i a tots els de sa casa. Aquella mateixa hora de la nit el carceller se'ls va endur, els va rentar les ferides, i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.
Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,vos cantaré en presència dels àngels.Em prosternaré davant del santuarii enaltiré el vostre nom,perquè estimeu i sou fidel.R. La vostra dreta em salva, Senyor.O bé:Al·leluia.Les vostres promeses sobrepassenel que havíem sentit de vós.Quan vos invocava, m'escoltaveu,heu enfortit la meua ànima. R.La vostra dreta em salva.Que el Senyor continue afavorint-me.El vostre amor perdura sempre.Acabeu la vostra obra, Senyor. R.
Vos enviaré l'Esperit de la veritat,diu el Senyor;ell vos guiarà cap al coneiximent de la veritat plena.
Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i ningú de vosaltres em pregunta on vaig, però teniu el cor ple de tristesa perquè vos he dit açò. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor, però quan me'n vaja, vos l'enviaré. I ell, quan vindrà, demostrarà als ulls del món qui és culpable, qui és just i qui és condemnat: els culpables són ells, que no han cregut en mi; el just soc jo, i ho sabreu perquè, des del moment que no em voreu, jo hauré anat al Pare; el condemnat és el sobirà d'este món, que ja està condemnat des d'ara».
Dia Internacional de la Convivència en Pau
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de maig
1. A Uzala, hui El Alia, a Tunísia, commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs. (s. inc.)
2. A Osimo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sants Florenci i Dioclecià, màrtirs. (s. inc.)
3. A Pèrsia, hui l'Iraq, sants Abdas i Abiés, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-huit companys. (375-376)
4. Al lloc de Bouhy, al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, ara França, sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)
5. Commemoració de sant Posidi, bisbe de Calama, a Numídia, hui Guelma, a l'actual Algèria, deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seua mort i va escriure sobre ell una admirable biografia. (c. 437)
6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Fídol, prevere, del qual es narra que va ser capturat pel rei Teodoric quan este devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servici diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. (c. 540)
7. A Irlanda, sant Brandá [o Brandan], abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, de qui es compta una llegendària navegació. (577/583)
 |
| Viatge de Sant Brandan. El sant celebra una missa sobre el cos d'un monstre marí |
8. A Amiens, lloc de Nèustria, hui França, sant Honorat, bisbe. (c. 600)
9. A Gran Bretanya, sant Carentoc, bisbe i abat de Cardigan. (s. VII)
10. A Palestina, martiri de quaranta-quatre sants monjos, que van ser esquarterats pels sarraïns que van irrompre en la laura de Mar Sabas, en l'època de l'emperador Heracli. (614)
11. A Tolosa, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Germeri [o Geremar], bisbe, que va maldar per estendre el culte de sant Sadurní i a assistir el poble que se li havia confiat. (s. VII)
12. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, sant Ubald, bisbe, que es va entregar a la labor de reformar la vida comuna dels clergues. (1160)
13. A Fermo, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. (c. 1210)
14. A Bordeus, al territori de Gascunya, a França, sant Simó Stock, prevere, que, primer ermità a Anglaterra, va ingressar després en l'Orde dels Carmelites, que va guiar admirablement, sent cèlebre per la seua devoció singular a la Mare de Déu. (1265)
15. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripjat, als confins de Polònia, sant Andreu Bobola, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar activament per la unió dels cristians fins que, havent sigut capturat per uns soldats cosacs, va donar de gust amb la seua sang el suprem testimoniatge de la fe. (1657)
16. Beats Simeó Cardon i 5 companys* (Casamari, Itàlia 1799), cistercencs i màrtirs, pertanyents a l'abadia de Casamari, assassinats per la incursió d'una quinzena de soldats jacobins francesos que fugien del Regne de Nàpols, per odi a la fe.
* Domenico Maria Zawrel, Albertino Maria Maisonade, Zosimo Maria Brambat, Modest Maria Burgen i Maturino Maria Pitri.
17. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, que en temps un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, va ser portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, on va emigrar a la glòria celestial entre tortures. (1942)
Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d'agost de 1875, a 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s'ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.
Fou premiat amb el títol de "prelat domèstic de Sa Santedat". Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l'1 de setembre d'aquell fatídic 1939. Advertit que fugira de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l'octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.
18. A la ciutat de Drohóbych, a Ucraïna, beat Vidal Vladimir Bajrak, prevere de l'Orde de Sant Josafat i màrtir, que davant dels perseguidors de la religió va aconseguir el fruit etern a través del combat de la fe. (1946)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada