28 de maig de 2023, diumenge: Pentecosta

Solemnitat de Pentecosta

• Enric Benavent, arquebisbe de València: L'Esperit i la vida del cristià (2023, maig )

 Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant sobre els deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica a totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).

• Veni, Sancte Spiritus (seqüència del dia de Pentecosta)
• Veni, Creator Spiritus (Ràban Maur, s. IX)
• Invocació de l'Esperit Sant (Concili IV de Toledo, 633)
• Paraula del dia: Pentecosta (AVL)
• Sant Ignasi de Loiola: Eixir de mi mateix (pregària)
• Sant Ignasi de Loiola: Identificació amb Jesús (pregària)
• Avel·lí Florsi Bonet: Pentecosta, llengua i Església (2018)
• Avel·lí Flors i Bonet: Sant Agustí i Pentecosta (2009-2010)

Lectures del dia (AVL)

En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a totes i a tots com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pentecosta (Ignacio Iglesias, SJ)

• Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.

Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Al carrer de Morvedre, a València, comencen les festes al Santíssim Crist de la Fe

• Carles Salvador: Història de la imatge del Sant Crist de la Fe (1951).
• Carles Salvador: Santíssim Crist de la Fe! (poema de 1952).
• Carles Salvador: El Crist de la Fe i la Verge de Copacavana (1953).
• Associació Santíssim Crist de la Fe.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de maig

1. A Corint, ciutat d'Acaia, actual Grècia, santa Helicònide, màrtir, que en temps de l'emperador Gordià, sota el governador Perenne i després sota el seu successor Justí, va ser provada amb molts turments i va consumar finalment el martiri amb la decapitació. (s. III)

2. A Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Caraú, màrtir. (s. V)

3. A Urgell, a la Hispània Tarraconense, sant Just, bisbe, qui va exposar per escrit en clau al·legòrica el Càntic dels Càntics i va participar en diversos concilis hispans. (s. VI)

Bisbe d'Urgell (527-546), va intervindre en el II Concili de Toledo. Se'ns conserva un seu comentari al Càntic dels Càntics.

Sant Germà, bisbe de París

4. A París, a la Gàl·lia, actualment França, sant Germà, bisbe, que havent sigut abans abat de Sant Simforià d'Autun, va ser cridat a la seu d'esta ciutat, on, conservant l'estil de vida monàstic, va exercir una fructuosa cura d'ànimes. (576)

5. Al monestir de Gel·lona, a la Gàl·lia Narbonense, de nou a l'actual França, sant Guillem, monjo, el qual, havent sigut personatge molt brillant en la cort imperial, es va unir després amb verdader afecte d'amor a sant Benet d'Aniana i va vestir l'hàbit monàstic amb gran honestedat de costums. (812)

6. A Canterbury, a Anglaterra, beat Lanfranc, bisbe, que, monjo de Bec, va fundar a Normandia una cèlebre escola i va debatre amb Berengari sobre la presència real del Cos i la Sang de Crist en el sagrament de l'Eucaristia. Posteriorment, va ser promogut a la seu de Canterbury, on es va ocupar amb tenacitat en la reforma de la disciplina eclesiàstica a Anglaterra. (1089)

7. A Pisa, ciutat de la regió italiana de Toscana, santa Ubaldesca, verge, qui durant cinquanta anys, des dels setze fins a la seua mort, va realitzar amb perseverança obres de misericòrdia a l'hospital de la seua ciutat. (1206)

8. Prop de Castelnuovo de Garfagnana, població també de la Toscana, beat Herculà de Piegaro, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, predicador eximi, refulgí per la seua austeritat de vida, per la seua abstinència constant i per la fama dels seus miracles. (1451)

9. De nou a Londres, a Anglaterra, beata Margarida Pole, mare de família i màrtir, que, sent comtessa de Salisbury i mare del cardenal Reginaldo, va ser decapitada en la presó de la Torre de Londres en temps del rei Enric VIII per haver desaprovat el seu divorci, trobant així repòs en la pau de Crist. (1541)

10. A Florència, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Maria Bertomeua Bagnesi, verge, germana de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va suportar molts i molt durs dolors durant quasi quaranta anys. (1577)

11. A Londres, a Anglaterra, beats Tomàs Ford, Joan Shert i Robert Johnson, preveres i màrtirs, els quals, falsament acusats de conspiració davant la reina Isabel I, van ser condemnats a mort i penjats al mateix temps en el patíbul de Tyburn. (1582)

12. A la localitat de Cho Quan, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sant Pau Hanh, màrtir, que, havent rebutjat la moral cristiana, va encapçalar una banda de lladres, però més tard, capturat en temps de l'emperador Tu Duc, va confessar ser cristià, i no havent-se desviat de la fe ni per afalacs, ni assots, ni per punyents tenalles, va culminar el seu gloriós martiri amb la decapitació. (1859)

L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li ho retornaren tot.

Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final. [font]

13. Beata Maria Serafina del Sagrat Cor de Jesús Micheli (1849- Faicchio, Itàlia, 1911), fundadora de l'Institut de les Germanes dels Àngels.

14. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Ladislau Demski, màrtir, polonés de naiximent, que va ser internat en el camp de concentració i allí cruelment torturat per defendre la seua fe davant dels sectaris de les doctrines que negaven tota la dignitat humana i cristiana. (1940)

15. A la ciutat de Dzialdowo, a Polònia, beat Antoni Julià Nowowiejski, bisbe de Plock, que reclòs també en un camp de concentració en temps de guerra, va emigrar a l'encontre del Senyor consumit per la fam i les cruels tortures. (1941)

16. Beat Stefan Wyszyński (1901- Varsòvia, Polònia 1981). Va ser arquebisbe de Varsòvia i de Gniezno. Cardenal i primat de Polònia. Va desenvolupar un paper determinant en l'evolució de les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat polonés durant el règim comunista, sent un símbol de llibertat, justícia, respecte dels drets humans i de la fe catòlica.