29 de maig de 2023, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Es reprén el temps ordinari

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «On estàs?» Ell li respongué:  «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit menjar?» L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha oferit el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat».

El  Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

L'home donà a la seua esposa el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots, unànimement, assistien a les hores de pregària

amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era endut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelós, i Judes fill de Jaume. Tots, unànimement, assistien sense falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,

oracles gloriosos:

Diuen d’ella:

«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;

eixe i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fill de Sió.»

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;

oh santa Mare de l’Església,

que manteniu viu en el vostre cor

l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens ta mare». I des d'aleshores el deixeble l'acollí en sa casa.

Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabara de complir el que anunciava l'Escriptura digué: «Tinc set». Hi havia allà un gerró ple de vinagre. Llavors fent un hisop amb una esponja xopada de vinagre, li l'acostaren a la boca. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». Llavors inclinà el cap i expirà.

Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus durant el repòs del dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia solemníssim. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i llevaren els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li pegà una llançada al costat i a l'instant en va eixir sang i aigua.

 [Evangeli i meditació del dia: Jo 19, 25-34]

* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.

• La paraula del dia: marededéu (AVL)

Sant Pau VI, papa

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font] 

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El discurs del papa Pau VI a l'ONU (2015)
• J.M. Bausset: La beatificació del papa Pau VI (2014)
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de maig

1. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Hesiqui Palatí, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en escoltar l'orde que qui no sacrificara als ídols havia d'abandonar l'exèrcit, es va despullar immediatament de les armes, i per este motiu va ser llançat al riu Orontes amb una gran pedra lligada al seu braç dret. (c. 303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Maximí, bisbe, que, com a valent defensor de la integritat de la fe enfront dels arrians, va acollir fraternalment sant Atanasi d'Alexandria i altres bisbes desterrats, i en ser expulsat de la seua seu pels seus enemics, va morir a Poitiers, la seua terra natal. (c. 346)

3. A Val de Senar, al territori de Trento, a l'actual Itàlia, sants màrtirs Sisini, diaca, Martiri, lector, i Alexandre, ostiari, capadocis d'origen, que després de fundar una església en aquella regió i introduir l'ús dels cants d'alabança al Senyor, van ser assassinats per alguns pagans que estaven oferint sacrificis lustrals. (397)

4. A Ravenna, a la regió també italiana de la Flamínia, actual Emília-Romanya, sant Exuperanci, bisbe, que va governar prudentment esta Església durant l'època en què el rei Odoacre es va apoderar d'Itàlia i de la ciutat. (430/476-477)

ç

5. A Milà, ciutat de Ligúria, de nou a Itàlia, sant Senador, bisbe, a qui el papa sant Lleó el Gran envià com a legat a Constantinoble quan era encara prevere. (c. 480)

6. A Mâcon, a Borgonya, França en l'actualitat, sant Gerard, qui, monjo en primer lloc i elegit després bisbe d'esta ciutat, va portar finalment vida solitària en un bosc. (c. 940)

7. A Pisa, ciutat de Toscana, de nou a Itàlia, santa Bona, verge, que va peregrinar piadosament i repetidament a Terra Santa, Roma i Compostel·la. (1207)

8. A Avinhonet, prop de Tolosa, a França, beats Guillem Arnau i els seus deu companys*, els quals, units en la tasca de contrarestar el mal causat pels càtars, mitjançant engany van ser capturats per la seua fe en Crist i la seua obediència a l'Església Romana, i van morir a espasa en la nit de l'Ascensió del Senyor, mentres entonaven a una sola veu el Te Deum. (1242)

* Els noms són els següents: beats Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Esteve de Sant Tiberi; Raimon de Cortisan, de sobrenom Escrivà, canonge; Bernat; Pere d'Arnau, Bernat Fortanier i Admer, clergues; i el prior d'Avinhonet, el nom del qual s'ignora.

9. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Gerardesca, viuda, que va passar la seua vida en una cel·la pròxima al monestir camaldulenc de Sant Sabí, dedicada a alabar a Déu i a la intimitat amb el Senyor. (c. 1269)

10. A York, a Anglaterra, beat Ricard Thirkeld, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, condemnat a mort per ser sacerdot i per haver reconciliat a moltes persones amb l'Església catòlica, va ser conduït al suplici del patíbul. (1583)

11. Beats Pau Yun Ji-chung i altres 123 companys, assassinats per odi a la fe a Corea. (1791/1888).

12. Al lloc anomenat Roma, a Lesotho, a l'Àfrica del Sud, beat Josep Gerard, prevere dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, que primer va anunciar a Crist a la província de Natal, i després, principalment i infatigablement, entre el poble dels basutos. (1914)

13. Beata Elies de Sant Clement (1901- Bari 1927). Verge, monja de l'Orde de les Carmelites Descalces, malalta d'encefalitis, va oferir els seus sofriments al Senyor i va morir a vint-i-sis anys el matí de Nadal de 1927.

14. A Roma, trànsit de santa Úrsula (Júlia) Ledóchowska, verge, que va fundar l'Institut de Religioses Ursulines del Sagrat Cor de Jesús Agonitzant i va afrontar fatigosos viatges a través de Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia. (1939)

15. Sant Pau VI (1897- Castel Gandolfo 1978). Papa, reformador, que va clausurar el Concili Vaticà II.