19 de maig de 2023, divendres VI de Pasqua

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 18,9-18

Tinc ací a Corint molta gent que serà el meu poble

Lectura dels Fets dels Apòstols

Pau es trobava a Corint i una nit, en una visió, el Senyor li va dir: «No tingues por. No deixes de parlar: jo vetle per tu i ningú no et tocarà per a fer-te mal. Jo tinc ací a Corint molta gent destinada a ser el meu poble». Va passar-hi un any i mig ensenyant entre ells la paraula de Déu.

En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus s'alçaren tots a l'una contra Pau, el conduïren davant del tribunal i l'acusaven dient: «Este home incita la gent a adorar a Déu d'una manera contrària a la Llei». Però abans que Pau obrira la boca, Gal·lió els va replicar: «Jueus, si es tractara d'una injustícia o d'un delicte, jo vos escoltaria com cal i sense presses; però estes baralles sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei són cosa vostra i no m'hi he de ficar». I els va traure del tribunal. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal, li van pegar, sense que Gal·lió se n'ocupara. Pau es va quedar encara molts dies. Després s'acomiadà dels germans i s'embarcà cap a Síria, en companyia de Priscil·la i Aquila. A Cèncrees es va rapar el cap, perquè havia fet una promesa.

Salm responsorial 46,2-3.4-5.6-7 (R.: 8a)

Aplaudiu pobles de tot el món,

aclameu a Déu amb crits de festa.

El Senyor és l'Altíssim, el temible,

el gran rei de tota la terra.

R. Déu és rei de tot el món.

O bé:

Al·leluia.

Ells ens sotmet els pobles,

posa les nacions als nostres peus;

ell ens va elegir per heretat seua,

glòria de Jacob, el seu estimat. R.

Déu puja enmig d'aclamacions,

el Senyor, al so de trompetes.

Canteu al nostre Déu, canteu-li,

canteu al nostre rei, canteu-li. R.

Al·leluia Lc 24,46.26

El Messies havia de patir i de ressuscitar,

abans d'entrar en la seua glòria.

Evangeli Jo 16,20-23a

Tindreu una alegria que ningú no vos podrà llevar

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan (pdf)

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Vos dic de veres que plorareu i us doldreu. El món s'alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Les mares, a punt de tindre un fill, passen moments de pena, però així que ha nascut, amb l'alegria d'haver posat un nou ser al món, ja no es recorden dels sofriments passats. També vosaltres ara us entristiu, però, quan vos tornaré a vore, el vostre cor s'alegrarà, amb una alegria que ningú no vos podrà llevar. Aquell dia ja no em fareu cap d'estes preguntes que ara em feu». 

* * * * *

Alcuí de York

Beats Joan de Cetina, franciscà del convent de Chelva, i Pere de Dueñas, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

A la ciutat de Granada, a Andalusia, martiri dels beats Joan de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde de Germans Menors, que, per haver predicat a Crist, van ser degollats pel mateix monarca musulmà (1397).

Beat Alcuí de York

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere i fundador

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de maig

1. A Roma i al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant huit anys, després del martiri de sant Calixt. (230)

2. A la mateixa ciutat, sants Parteni i Calòger, màrtirs, que van donar insigne testimoniatge de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. (304)

3. A Arres, al territori de Nèustria, actualment França, sant Adolf, bisbe alhora d'esta ciutat i de Cambrai. (728)

4. A Canterbury, a Anglaterra, sant Dunstà, bisbe, que, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant sempre en totes elles per a promoure la concòrdia dels monjos i de les monges prescrita en les regles. (988)

5. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Humiliana, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables, i després, havent enviduat, es va entregar de ple a la pregària i a les obres de caritat. (1246)

6. A Funone, prop d'Alatri, a la regió també italiana del Laci, mort de sant Pere Celestí, el qual, després d'haver abraçat la vida eremítica al territori dels Abruços, cèlebre per la seua fama de santedat i conegut pels seus miracles, va ser elegit, ja octogenari, Pontífex Romà prenent el nom de Celestí V, però abans que haguera transcorregut un sol any, va renunciar al càrrec i va preferir retirar-se de nou a la soledat. (1296)

• J.M. Bausset: Sant Pere Celestí (2015)

7. En un castell pròxim a Tréguier, a la Bretanya Menor, a França, sant Iu [o Ivó], prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va fomentar la concòrdia, va defensar les causes dels òrfens, viudes i pobres, i va acollir a sa casa els desfavorits. (1303)

8. A Siena, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Agustí Novelli, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, conreador de la verdadera humilitat i amant de l'observança religiosa. (1310)

9. A Granada, a la regió hispànica d'Andalusia, martiri dels beats Joan Llorenç de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que van ser degollats per mà del mateix monarca, en haver anat a aquell regne musulmà a predicar a Crist. (1397)

10. A Suzuta, al Japó, beat Joan de Santo Domingo Martínez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per Crist va morir en la presó. (1619)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Pere Wright, prevere i màrtir, que havent abraçat la fe de l'Església catòlica i ingressat en l'Orde de la Companyia de Jesús, on va ser promogut a les ordes sagrades, en temps de la República va patir el martiri en el patíbul de Tyburn. (1651)

12. A Fucecchio, lloc de Toscana, sant Teòfil de Corte, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar de manera especial les cases de retir per als frares, i va mostrar una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Mare de Déu. (1740)

13. A Roma, sant Crispí de Viterbo, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per a demanar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als llauradors. (1750)

14. En un vaixell presó enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, el qual, quasi octogenari, empresonat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va ser trobat mort de genolls, en actitud d'orar. (1794)

15. Beat Rafael-Lluís Rafiringa (1856-Fianarantsoa, Madagascar 1919). Va nàixer a Antananarivo (Madagascar). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes. La seua incansable activitat missionera en la seua pròpia pàtria va ser posada en relleu durant dos guerres, la de 1883 i la de 1895. Expulsats en eixos anys de l'illa tots els missioners, va saber afrontar amb valentia i èxit la difícil situació. Per la seua notable activitat literària va ser nomenat membre de l'Acadèmia malgaixa.

16. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia, beata Maria Bernarda (Verena) Bütler, verge, que, d'origen suís, va fundar l'Institut de Germanes Missioneres Franciscanes de Maria Auxiliadora. (1924)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Josep Czempiel, prevere i màrtir, el qual, natural de Polònia, en temps de guerra va perir en la cambra de gas, associat al sacrifici de Crist. (1942)

18. Beata Pina Suriano (Partinico, Palerm, Itàlia 1915-1950). Laica, catequista i membre de l'Acció Catòlica.

19. Beata Elzbieta (Róża) Czacka (1876-Laski, Polònia 1961). Religiosa polonesa, que va fundar les Germanes Franciscanes Serventes de la Creu. Cega després de complir 22 anys; va adaptar la fonètica polonesa a l'alfabet Braille que va acabar sent obligatori en totes les escoles per a cecs des de 1934. En 1950 es va retirar del seu càrrec de superiora general del seu orde (havia ocupat el càrrec des de vora 1923) a causa de la deterioració de la seua salut.