5 de maig de 2023, divendres IV de Pasqua

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 13,26-33

Déu, ressuscitant a Jesús, ha complit la promesa

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Pau arribà a Antioquia de Pisídia, anà a la sinagoga i digué: «Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu este missatge de salvació. És cert que els qui residien a Jerusalem i les autoritats que els governaven no van reconéixer a Jesús ni van entendre els oracles dels profetes que són proclamats cada dissabte, però, sense saber-ho, van complir aquells oracles: encara que no havien trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que el fera executar. I quan hagueren complit tot allò que les Escriptures anunciaven d'ell, el baixaren de la creu i l'enterraren en un sepulcre. Però Déu el ressuscità d'entre els morts, i durant molts dies s'aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells ara en donen testimoni davant del nostre poble, i nosaltres venim a portar-vos-en la Bona Nova: Déu, ressuscitant a Jesús, ha complit en bé de nosaltres, els fills, la promesa feta als nostres pares. És allò que diu el salm segon: "Eres el meu fill, hui t'he engendrat"».

Salm responsorial 2,6-7.8-9.10-11 (R.: 7)

Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, el meu mont sant.

Ara proclame el decret del Senyor.

M'ha dit: «Tu eres el meu fill;

hui t'he engendrat».

R. Eres el meu fill; hui t'he engendrat.

O bé:

Al·leluia.

Demana-m'ho, i et donaré els pobles per herència,

posseiràs la terra de cap a cap.

Els destrossaràs amb vara de ferro,

els trossejaràs com un cànter d'obra». R.

I ara, reis, sigau sensats,

escarmenteu, governants de la terra.

Serviu el Senyor amb temor,

veniu tremolant a fer-li homenatge. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Jo 14,1-6

Jo soc el camí, la veritat i la vida

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenen. Confieu en Déu, confieu també en mi. En casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi haguera, ¿vos podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i vos portaré amb mi, per a que també vosaltres visqueu allà on jo estic. I allà on jo vaig ja sabeu el camí». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber el camí?» Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú arriba al Pare, sinó per mi». 

Meditació

Papa Benet XVI, Regina coeli (22 de maig de 2011)

La fe en Jesús comporta seguir-lo cada dia, en les senzilles accions que componen la nostra jornada. "És propi del misteri de Déu actuar de manera discreta. Només a poc a poc va construint la seua història en la gran història de la humanitat. Es fa home, però de tal manera que pot ser ignorat pels seus contemporanis, per les forces de renom en la història. Patix i mor i, com a Ressuscitat, vol arribar a la humanitat solament mitjançant la fe dels seus, als quals es manifesta. No cessa de cridar amb suavitat a les portes del nostre cor i, si li obrim, ens fa lentament capaços de "vore"" (Jesús de Natzaret II, p. 321).

Sant Agustí afirma que "era necessari que Jesús diguera: "Jo soc el camí, la veritat i la vida" (Jo 14, 6), perquè una vegada conegut el camí faltava per conéixer la meta" (Tractatus in Ioh., 69, 2: ccl 36, 500), i la meta és el Pare. Per als cristians, per a cadascú de nosaltres, per tant, el camí al Pare és deixar-se guiar per Jesús, per la seua paraula de veritat, i acollir el do de la seua Vida. Fem nostra la invitació de sant Bonaventura: "Obri, per tant, els ulls, para l'oïda espiritual, obri els teus llavis i disposa el teu cor, perquè en totes les criatures pugues vore, escoltar, alabar, estimar, venerar, glorificar i honrar el teu Déu" (Itinerarium mentis in Deum, I, 15).

El 5 de maig de 553 començà el II concili de Constantinoble

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de maig

1. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Jovinià, lector i màrtir. (s. III)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Eutimi, diaca i màrtir. (c. 305)

3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem, que va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats en les mines, després d'haver-li arrancat un ull i cremat un peu amb ferros candents. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, va descansar en pau. (c. 350)

4. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Alemanya, sant Britó, bisbe, qui va defensar al seu ramat dels errors del priscil·lianisme, encara que juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, va tractar en va de detindre la violència dels qui reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. (386)

Sant Hilari d'Arle

 5. A Arle, a la regió de Provença, a la França actual, sant Hilari, bisbe, que, després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, molt a pesar seu, a l'episcopat, on treballant amb les seues pròpies mans, vestint una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i viatjant a peu, va manifestar a tots el seu amor a la pobresa. Entregat a l'oració, els dejunis i les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els òrfens i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. (449)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Nicet [o Niceci], bisbe. (s. V)

7. A Milà, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Geronci, bisbe. (c. 472)

8. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Mauront, abat i diaca, que va ser deixeble de sant Amand. (702)

9. A Llemotges, població d'Aquitània, també a l'actual França, sant Sacerdot, bisbe, que primer va ser monjo i abat, i més tard designat bisbe, si bé al final de la seua vida va voler tornar de nou a la vida monàstica. (s. VIII)

10. A Hildesheim, al territori de Saxònia, a Alemanya, sant Gotard, bisbe, que, primer abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar altres monestirs, i en morir sant Bernat el va succeir en la seu episcopal, on va promoure la vida cristiana de la seua Església, va restablir en el clergat la disciplina regular i va obrir diverses escoles. (1038)

11. A Calàbria, a Itàlia, sant Lleó, eremita, que, entregat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d'Africo, prop de la ciutat de Reggio, cenobi que ell mateix havia fundat. (c. s. XIII)

12. A Vençay, prop de Tours, a França, sant Avertí, diaca, que va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i a la mort d'este va tornar a este lloc, on va viure com a eremita. (1189)

13. A Licata, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Àngel, prevere carmelita i màrtir. (1225)

14. A Recanati, al Picé, hui regió italiana de les Marques, beat Benvingut Mareni, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1289)

15. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Nunci Sulprizio, qui, després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada per la càries i el cos exhaust, va suportar els seus sofriments amb ànim seré i alegre. Disposat sempre a ajudar a tots, i pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i va alleujar les seues misèries. (1836) Canonitzat en 2018

16. A Somasca, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Caterina Cittadini, verge, que, privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, que va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de xiquetes pobres, i amb esta mateixa finalitat, va fundar l'Institut de les Germanes Ursulines de Somasca. (1857)

17. A Dresden, a Alemanya, beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. (1943)