DISSABTE DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Lectura primera Fets 13,44-52
Ara ens dirigim als qui no són jueusLectura dels Fets dels ApòstolsEl dissabte següent, quasi tota la ciutat es va reunir per a escoltar la paraula del Senyor. Quan veren aquella multitud, els jueus, plens de malícia, es posaren a contradir amb paraules injurioses les afirmacions de Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
«Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho ha manat el Senyor: "Et faré llum de tots els pobles per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra"». Quan sentiren açò els qui no eren jueus, s'alegraren i alabaren la paraula del Senyor. Tots aquells que estaven destinats a la vida eterna van creure.
La paraula del Senyor anava escampant-se per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de reprovació, s'espolsaren els peus, i se n'anaren a Iconi. Els deixebles vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 3cd)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. Tots han vist, d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.O bé:
Al·leluia.El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la justícia.L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.Tots han vist, d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.
Al·leluia Jo 8,31b-32
«Si vos manteniu ferms en la meua paraula,sereu de deveres deixebles meus,i coneixereu la veritat», diu el Senyor.
Evangeli Jo 14,7-14
Qui em veu a mi veu el Pare Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Si em coneixeu a mi, coneixereu també el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist».
Li va dir Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més»
Jesús li replicà: «Felip, tant de temps que estic entre vosaltres ¿i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. ¿Com pots dir que vos mostre el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo vos dic no venen de mi mateix. És el Pare, que viu en mi, qui fa les obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per estes obres. Vos ho dic de veres: qui crega en mi també farà les obres que jo faig i encara de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que li demaneu en nom meu, ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, la faré».
* * * * *
Aniversari del traspàs de Maria Montessori, pedagoga, feminista i humanista italiana (1952)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de maig
1. Commemoració de sant Lluci de Cirene, que en el llibre dels Fets dels Apòstols és nomenat entre els profetes i doctors de l'Església d'Antioquia. (s. I)
2. A Lambaesa, de Numídia, actualment Algèria, sants màrtirs Marià, lector, i Jaume, diaca. El primer, després d'haver superat, per la seua fe en Crist, diverses proves durant la persecució desencadenada per Deci, va ser detingut de nou juntament amb el seu benvolgut company, i tots dos, després de suportar cruels suplicis, van ser morts a espasa en companyia de molts altres, confortats amb la gràcia de Déu. (c. 259)
3. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Veneri, bisbe, deixeble i diaca de sant Ambròs, que va acudir en ajuda dels bisbes africans enviant-los clergues, i va afavorir sant Joan Crisòstom en el seu desterrament. (409)
4. A Roma, santa Beneta, verge i monja romana, de qui sant Gregori el Gran conta que va descansar en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, al cap de trenta dies de la mort de santa Gal·la, de la qual era estimada més que qualsevol altra. (s. VI)
5. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a Anglaterra, sant Eadbert, bisbe, successor de sant Cutbert, que va brillar pel seu coneiximent de les Escriptures, per la seua observança dels preceptes divins i, especialment, per les seues generoses almoines. (698)
6. A Barcelona, a Espanya, sant Pere Nolasc, prevere, que, segons la tradició, juntament amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d'Aragó va fundar l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, per a la redempció dels captius. Es va entregar ardentment, amb treball i esforç, a procurar la pau i a alliberar del jou de l'esclavitud els cristians que havien caigut captius dels infidels. (1258)
- J.M. Bausset: Sant Pere Nolasc, un crit per l'alliberament (2015)
7. A Montepulciano, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Pucci-Franceschi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui, impulsat pel seu amor a Déu, va deixar la seua dona, fills i riqueses, i es va fer pobre de Crist. (1330)
8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Jones i Antoni Middleton, preveres i màrtirs, els quals, en temps de la reina Isabel I, per la seua condició de sacerdots van ser capturats davant de la seua pròpia casa i després esquarterats a espasa. (1590)
9. A Quebec, al domini del Canadà, sant Francesc de Montmorency-Laval, bisbe, que va establir la seua seu episcopal en esta ciutat, i des d'allí, durant quasi cinquanta anys, es va dedicar amb totes les seues forces a confirmar i acréixer l'Església des d'esta vasta regió d'Amèrica del Nord fins al golf de Mèxic. (1708) Canonitzat en 2014
10. A la ciutat del Caire, a Egipte, beata Maria Caterina Troiani, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que des d'Itàlia va ser enviada a eixe país africà, on va fundar una nova família de Germanes Franciscanes Missioneres. (1887)
11. A Roma, beata Anna Rosa Gattorno, religiosa, que, sent mare de família, en quedar viuda ho va deixar tot i es va entregar per complet a Déu i al proïsme. Va fundar la Congregació de Filles de Santa Anna, Mare de Maria Immaculada, on va brillar per la gran labor realitzada a favor dels malalts, els febles i els xiquets desemparats, en el rostre dels quals contemplava a Crist pobre. (1900)
12. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Enric Kaczorowski i Casimir Gostynski, preveres i màrtirs, que durant la invasió de Polònia en temps de guerra van ser fets presoners pels perseguidors de la dignitat humana i conduïts al camp de concentració de Dachau, on, per la seua fe en Crist, van exhalar l'últim sospir en les cambres de gas. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada