Lectures de la missa:
Lectura primera Fets 19,1-8
¿Vau rebre l'Esperit Sant quan us convertíreu a la fe?Lectura dels Fets dels ApòstolsMentres Apol·ló estava a Corint, Pau va retornar a Efes del seu viatge a les altes regions. Allí es va trobar amb uns creients i els preguntava si quan es convertiren a la fe havien rebut l'Esperit Sant. Ells li respongueren que ni sabien que existira un Esperit Sant. Pau els va dir: «¿Com és, per tant, el baptisme que heu rebut?» Li contestaren: «Hem rebut el baptisme de Joan». Llavors Pau els va explicar com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que cregueren en el qui venia després d'ell, o siga, en Jesús. Després d'esta explicació, es feren batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els va imposar les mans, va vindre damunt d'ells l'Esperit Sant i parlaven en llengües estranyes i profetitzaven. Eren uns dotze hòmens.Després Pau va entrar a la sinagoga, i durant tres mesos hi anava predicant amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb converses vives i convincents.
Salm responsorial 67,2-3.4-5ab.6-7ab (R.: 33a)
Que vinga Déu i es dispersen els enemics,que fuigguen davant d'ell els qui l'odien,que es dissipen com el fum;igual que la cera es fon davant del foc,que es perden els malvats davant de Déu.R. Canteu a Déu, regnes de la terra.O bé:Al·leluia.Que s'alegren els justos,que exulten en presència de Déu,que canten d'alegria.Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,deixeu pas al qui ve sobre els núvols. R.Pare d'òrfens i defensor de viudes,és Deú en la seua santa casa.Déu dona llar als sensesostre,conduïx els captius a la prosperitat. R.
Al·leluia Col 3,1
Ja que heu ressuscitat amb Crist,busqueu els béns de dalt,on es troba Crist assentat a la dreta de Déu.
Evangeli Jo 16,29-33
Tingueu confiança, que jo he vençut el món Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps els deixebles digueren a Jesús: «Ara sí que parleu clar i sense vel. Ara veem que ho sabeu tot i que no cal que vos fem preguntes. Per això creiem que veniu de Déu». Els va respondre Jesús: «Ara creieu? Justament ha arribat l'hora que us dispersareu cada u pel seu cantó i em deixareu sol. Encara que jo no estic mai sol, perquè el Pare està amb mi. Vos he dit tot açò per a que trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món».
* * * * *
Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, fundadora (mem. ll.)
Santa Rita, religiosa (mem. ll.)
Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.
- Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
- J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 22 de maig
Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de sofriments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)
- J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)
Santa Rita de Càssia |
Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es venjaren. Després d'haver sofrit molt, trobà la pau eterna en 1457.
3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)
4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)
5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)
6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)
7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)
8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)
9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)
10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)
11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)
12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defensar la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)
13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)
14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)
15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)
16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)
17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada