7 de maig de 2023, diumenge: Mare de Déu del Lledó

Diumenge V de Pasqua


Lectures del dia (AVL):

- Lectura primera Fets 6,1-7: Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

- Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22): Que vinga, Senyor, sobre nosaltres la vostra misericòrdia, com ho esperem de vós.

- Lectura segona 1Pe 2,4-9: Vosaltres sou un poble elegit, un regne sacerdotal

- Al·leluia Jo 14,6
Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.

- Evangeli Jo 14,1-12: Jo soc el camí, la veritat i la vida

Les dos primeres lectures ens ajuden a aprofundir en el misteri de l'Església, la pedra angular de la qual és Crist i nosaltres les pedres vives, formant un sacerdoci sagrat per a oferir a Déu sacrificis espirituals per mitjà de la nostra unió amb Jesucrist (2 lect). I des del seu començament eixa Església és ministerial, on cada u actua segons el seu carisma al servici de l'anunci de la Paraula i en la pràctica de la caritat. Així van sorgir els primers set diaques, ordenats pels apòstols orant amb la imposició de mans (1 lect). En l'Evangeli Jesús ens diu que ell se'n va al Pare i que tornarà per a portar-nos amb Ell, el camí i la veritat i la vida.

  • Associació Josep Climent de Castelló de la Plana: Missa d'Onze.

Mare de Déu del Lledó
Festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló, patrona principal de Castelló de la Plana

Obertura de l'Any Jubilar de Lledó


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de maig

1. A Roma, commemoració de santa Domitil·la [o Domicil·la] màrtir, que, neboda del cònsol Flavi Climent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Domicià, acusada d'haver renegat dels déus pagans, pel seu testimoniatge de fe en Crist va ser deportada, juntament amb altres cristians, a l'illa de Ponça, on va consumar un prolongat martiri. (s. I/II)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a la Turquia actual, sant Flavi i quatre companys, màrtirs. (s. III/ IV)

3. Al cementeri de Cenomanum, a la Gàl·lia, hui Le Mans, a França, sant Cenèric, diaca i monjo, el qual, després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seua vida en la soledat i en l'austeritat. (s. VII)

Sant Joan de Beverley

4. A Beverley, a Northúmbria, al Regne Unit actual, sant Joan, bisbe primer d'Hexham i després de York, que va associar el treball pastoral a l'oració en soledat, i després d'haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seua vida al cenobi que ell mateix havia fundat en aquell lloc. (721)

Sant Joan de Beverley va ser un sant molt venerat a l'Anglaterra catòlica, anterior a Enric VIII. Va nàixer a Harpham i va ser educat a l'escola catedralícia de Canterbury, que en aquella època estava dirigida per sant Adrià. Va entrar a l'abadia de Whitby, governat per una abadessa, santa Hilda. Explica el seu biògraf que va arribar a fer parlar un sordmut a través d'un mètode de vocalització pacient.
L'any 687 va ser consagrat bisbe de la diòcesi d'Hexham, d'on va passar a la seu de York, el 705. Dotze anys més tard va dimitir per motius de salut i es va retirar a l'abadia de Beverley, que ell mateix havia fundat. Allí va viure quatre anys més. Moria el 7 de maig del 721. [font]

5. Al monestir de Niedernburg, pròxim a Passau, a la regió de Baviera, a Alemanya, beata Gisela, que va estar casada amb sant Esteve, rei d'Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe. A la mort del seu espòs va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar al citat monestir, que va governar després com a abadessa. (1060)

6. A Kíev, ciutat d'Ucraïna, sant Antoni, ermità, que va iniciar la seua vida monàstica al mont Atos i en acabant la va prosseguir al monestir d'eixa ciutat, denominat de les Coves. (1073)

7. A Cremona, a la regió italiana de Llombardia, beat Albert de Bèrgam, llaurador, que després de suportar amb paciència les reprensions que la seua dona li feia per la seua gran generositat cap als pobres, va abandonar les seues terres i va viure com a germà de l'Orde de Penitència de sant Doménec. (1279)

8. A Roma, santa Rosa Venerini, verge, nascuda a Viterbo, que va fundar les Mestres Pies Venerini, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l'educació de les xiquetes. (1728) (Canonitzada en 2006).

9. A Gènova, ciutat també d'Itàlia, sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, per a la formació de les xiquetes. (1902)

10. Beat Francesc Paleari (1863- Torí 1939). Sacerdot de l'Institut Cottolengo, que es va dedicar als pobres i als malalts en la Xicoteta Casa de la Divina Providència, i a l'ensenyament, i es va distingir per la seua afabilitat i paciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

23 de novembre de 2024, dissabte XXXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 11,4-12 Estos dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra Lect...

entrades populars