23 de maig de 2023, dimarts VII de Pasqua

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 20,17-27

El que vull és consumir-me en el compliment del ministeri

que vaig rebre de Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau, des de Milet, va enviar a buscar a Efes els preveres de la comunitat. Una vegada reunits, els va dir: «Ja sabeu com m'he portat amb vosaltres des del dia d'arribar a l'Àsia. He mirat de servir el Senyor amb tota humilitat i llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. No he deixat de dir-vos res que vos poguera ser útil: he predicat i ensenyat, en públic i per les cases, insistint tant a jueus com a grecs que es convertiren a Déu i cregueren en el Senyor nostre Jesús.

Ara jo me'n vaig a Jerusalem. L'Esperit m'hi obliga. Ignore què em passarà allí, només que, a cada ciutat on arribe, l'Esperit Sant em diu que m'hi esperen cadenes i sofriments. Però no done cap valor a la meua vida. Jo el que vull és consumir-me en el compliment del ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: el ministeri de proclamar l'evangeli de la gràcia de Déu.

Pense que ja no em tornareu a vore. Jo he passat entre vosaltres, i vos he anunciat el Regne: i vos assegure hui solemnement que, si algú de vosaltres es perd, jo no en soc responsable, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu».

Salm responsorial 67,10-11.20-21 (R.: 33a)

Senyor, escampàreu una pluja generosa

per a refer els vostres camps esgotats;

allí vau albergar la vostra família.

allí vau consolar el pobre,

per la vostra bondat, Déu nostre.

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé:

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

El nostre Déu és un Déu que salva;

són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 17,1-11a

Pare, glorifiqueu el vostre Fill

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va dir: 

«Pare, ha arribat l'hora. Glorifiqueu el vostre Fill, per tal que el Fill vos puga glorificar amb la sobirania que li heu donat sobre tots els sers humans, per a que done vida eterna a tots els qui vós li heu confiat. I la vida eterna és que vos coneguen a vós, l'únic Déu verdader, i aquell que vós heu enviat, Jesús, el Messies. Jo ja vos he glorificat ací en la terra duent a terme l'obra que m'havíeu encomanat. Ara glorifiqueu-me també vós, Pare, al vostre costat, amb aquella glòria que ja tenia abans que el món existira.

He fet conéixer el vostre nom als hòmens que vós m'heu donat del món. Eren vostres, i vós me'ls heu donat, i ells han guardat la vostra paraula. Ara saben que totes les coses que m'heu donat m'han vingut de vós perquè, quan jo els he confiat les paraules que vós m'havíeu donat, ells les han acollides, reconeixent verdaderament que jo he eixit de vós i creient que vós m'heu enviat. 

Jo pregue per ells: no pel món, sinó per aquells que vós m'heu donat, perquè són vostres. Totes les meues coses són vostres, i les vostres són meues. Ells són la meua glòria. Jo no em quede més en el món, però ells sí que es queden en el món, i jo vaig a vós».

Benet XIII

* * * * *

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució sota l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera meitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343.

El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 van atacar l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defensar el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

14. Beata Maria Crucifixa del Diví Amor (Maria Gargani), (1892- Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apostolesses del Sagrat Cor.