Festa dels Sants Apòstols Felip i Jaume
Propi de la festa dels sants Felip i Jaume, apòstols.Es commemora hui la dedicació de la basílica de Sant Felip i Sant Jaume el Menor, cap al 560 quan s’hi van dipositar les seues relíquies. L’apòstol sant Felip va nàixer a Betsaida (Jo 1,44), va seguir a Jesús i fou l’evangelitzador d’Escítia. La seua tomba es troba a Turquia. Sant Jaume el Menor, germà del Senyor (Mc 15,40), s’ha identificat sovint amb el cap de l’Església de Jerusalem. Va sofrir martiri l’any 62 i les seues relíquies foren transportades a Roma, en el segle VI, juntament amb les de sant Felip, a l’església dels Dotze Apòstols. «Els apòstols anuncien amb audàcia l’Evangeli de Jesús» (Papa Francesc). [font]
Oracio als sants Felip i Jaume
1 Apòstols insignes i molt gloriosos,
2 Felip i sant Jaume, amics de Déu grans,
3 qui alt en lo cel estan abundosos
4 de gràcies tantes i béns preciosos,
5 los quals són eterns i molt sobirans,
6 i puix que los dos regnau tan insignes
7 amb Deu eternal, perquè fos tan fels,
8 deman-vos de gràcia als dos tan benignes
9 pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
10 d’atényer la glòria del regne dels cels;
11 i més suplicau lo que en esta vall trista
12 dels béns de la gràcia tostemps Ell nos vista.
Amen.
Font: Cançoner sagrat de vides de sants.
La Creu de Maig
La tradició assegura que fou en este dia, de l’any 326, quan Santa Helena, la mare de Constantí, en va descobrir les restes. Sant Joan Crisòstom ho relata així: «Com que les tres creus havien estat enterrades en el mateix lloc, vam reconéixer a la del Salvador primer, ja que estava al mig, també per la tauleta inscrita, car les creus dels lladres no la tenien» (Sermó LXXXIV). En 1960, la festa de la “Invenció de la Santa Creu”, que a Roma sempre s’havia celebrat el 3 de maig, s’unifica amb la del 14 de setembre, per a evitar duplicitats. [
font]
Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 3 de maig
2. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sants Timoteu i Maura, màrtirs. (286)
3. A Roma, a la setena milla de la via Nomentana, sants Evenci, Alexandre i Teòdul (s. III/IV).
4. A Narni, lloc d'Úmbria, a l'actual Itàlia,
sant Juvenal, venerat com el primer
bisbe de la diòcesi.
(s. IV)
5. A Kildare, a Irlanda, sant Conlet, bisbe, que va ser col·laborador de santa Brígida en l'assistència espiritual del monestir que ella dirigia i d'altres llocs sota la seua jurisdicció, i a causa de la seua autoritat va exercir una gran ascendència sobre els prelats del seu país. (c. 520)
6. A Argos, a Grècia, sant Pere, bisbe, que va mostrar una immensa caritat cap als pobres i va treballar, incansable, posant pau en els litigis per a bé de les ànimes. (c. 922)
7. Al monestir de Fohorst, a Flandes, hui Bèlgica, trànsit de
sant Ansfrid, bisbe d'Utrecht, el qual, afectat per la ceguesa, es va retirar a este lloc.
(c. 1008)
8. A Kíev, ciutat d'Ucraïna,
sant Teodosi, abat, que, segons la tradició, va fundar el monestir conegut amb el nom de les Coves i va instituir-hi la vida cenobítica.
(1074)
9. A Vercelli, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Emília Bicchieri, verge de l'Orde de Sant Doménec, que, malgrat haver exercit sovint el càrrec de priora, realitzava molt contenta en la vida de comunitat els servicis més humils de la casa. (1314)
10. A Kazimierz, a Polònia,
sant Estanislau, prevere i canonge regular, que, impulsat per la seua caritat pastoral, va ser ministre diligent de la paraula de Déu, mestre de la vida espiritual i confessor molt sol·licitat.
(1489) Canonitzat en 2010
11. A Susa, a la regió del Piemont, a Itàlia, beat Eduard Josep Rosaz, bisbe, que durant vint-i-cinc anys va assistir pastoralment la diòcesi que se li havia confiat, amb una dedicació especial cap als pobres. Va fundar la Congregació de Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc. (1903)
12. A la ciutat de Sherbrooke, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria Leònia (Elòdia) Paradis, verge, que va fundar la Congregació de Germanetes de la Sagrada Família, dedicades al servici domèstic dels sacerdots. (1912)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada