L'Esperit Sant i nosaltres hem cregutque no vos havíem d'imposar cap altra càrregaque estes indispensablesLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d'elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, hòmens que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans.Els donaren esta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns dels nostres havien vingut sense la nostra autorització, vos havien pertorbat amb les seues opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement elegir uns representants nostres per a enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seues vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui vos enviem són Judes i Siles. Ells vos exposaran de paraula açò mateix que vos diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no vos havíem d'imposar cap altra càrrega que estes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure matrimoni entre parents pròxims. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».Ells, una volta acomiadats, van baixar a Antioquia i van reunir tota l'assemblea per a entregar-los la carta. La lectura de la carta els va alegrar i encoratjar.
Tinc el cor fort, Déu meu,tinc el cor fort.Vullc tocar i cantar:desperta, glòria meua,desperteu, lira i arpa,vullc despertar l'aurora.R. Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor.O bé:Al·leluia.Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor,vos cantaré davant de les nacions.El vostre gran amor arriba al cel,i la vostra fidelitat, als núvols.Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,per damunt del cel i de tota la terra. R.
A vosaltres vos he dit amics, diu el Senyor;perquè vos he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.
Açò vos mane: que us estimeu els uns als altres Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Soc jo qui vos he escollit per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare vos concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Açò vos mane: que us estimeu els uns als altres».
Sant Pancraç, Guercino (1616) |
Sants Nereu i Aquil·les, màrtirs (mem. ll.)
Sant Pancraç [o Pancraci], màrtir (mem. ll.)
El 12 de maig de 1923 és coronada canònicament a València la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Els fruits del centenari de la coronació (2023, maig 10)
El 12 de maig de 1961 el papa Joan XXIII proclamà sant Pasqual Bailon patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló.
Elogis del 12 de maig
Sants Nereu i Aquil·leu, màrtirs, els quals, segons referix el papa sant Damas, eren dos jóvens que s'havien enrolat com a soldats i que, coaccionats per la por, estaven disposats a obeir les ordes impies del magistrat. No obstant això, després de convertir-se al Déu verdader, van abandonar el servici i, llançant els seus escuts, armes i uniformes, van acceptar el sacrifici contents del seu triomf com a confessors de Crist. Els seus cossos van ser sepultats en este dia al cementeri de Domicil·la, situat a la via Ardeatina de Roma. (s. III ex.)
Sant Pancraci [o Pancraç], màrtir, que, segons la tradició, va morir també a Roma en plena adolescència per la seua fe en Crist, i va ser sepultat en la segona milla de la via Aurèlia. El papa sant Símmac va alçar una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori el Gran va convocar sovint al poble entorn del mateix sepulcre, perquè allí rebera el testimoniatge del verdader amor cristià. En este dia es commemora la sepultura d'este màrtir romà. (s. IV in.)
3. A Galatz, a Mèsia, actual Romania, sant Ciril, màrtir, que va ser martiritzat juntament amb sis companys. (c. s. III)
4.A Salamina, a Xipre, sant Epifani, bisbe, que va sobreeixir per la seua vasta erudició i coneiximent de les ciències sagrades, i va ser admirable també per la seua santedat de vida, per la seua gelosa defensa de la fe catòlica, per la seua generositat envers els pobres i pel seu poder taumatúrgic. (403)
5. A Agira, lloc de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Felip, prevere, el qual, oriünd de Tràcia, es va establir en esta ciutat. (s. V)
6. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Modoald [o Romoald], bisbe, que va fundar i ornamentar diverses esglésies i monestirs, i va constituir també diverses agrupacions de vèrgens. Va ser sepultat al costat de la seua germana Severa. (c. 647)
7. Al monestir de Marchiennes, a la regió de Cambrai, a França, santa Rictruda [o Rictrudis], abadessa, que, després de la violenta mort del seu espòs Adalbald, va prendre el vel religiós per consell de sant Amand i va governar amb gran encert les seues monges en el citat monestir. (c. 688)
8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Germà, bisbe, el qual, insigne per la seua doctrina i virtuts, va refutar amb gran persuasió l'edicte contra les imatges sagrades promulgat per l'emperador Lleó l'Isàuric. (733)
9. A la regió de Castella, a Espanya, en la localitat posteriorment designada amb el seu nom, sant Doménec de la Calzada, prevere, que va construir ponts i camins empedrats per a ús dels pelegrins jacobeus i, mogut per la seua immensa pietat, va edificar també un hospital de pelegrins, proveït de sales destinades a socórrer-los. (1060/1109)
10. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Imelda Lambertini, verge, acceptada des de molt xicoteta com a monja en l'Orde de Predicadors, on, sent encara jove, després d'haver rebut de manera admirable l'Eucaristia, va entregar immediatament el seu esperit. (1333)
11. A Aveiro, a Portugal, beata Joana, verge, filla del rei Alfons V, que va renunciar a contraure matrimoni en diverses ocasions i va preferir servir en l'Orde de Predicadors i ingressar en el monestir d'Aveiro. Es va convertir, així, en refugi de pobres, òrfens i viudes. (1490)
- A Roma, beat Àlvar del Portillo (1914-1994) bisbe, Prelat de l'Opus Dei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada