Solemnitat de l'Ascensió del Senyor
 |
| Hernando de los Llanos Del retaule major de la Seu de València |
Solemnitat de l'Ascensió del nostre Senyor Jesucrist, quan quaranta dies després de la Resurrecció va ser elevat al cel en presència dels deixebles, seient a la dreta del Pare, fins que tornarà en la seua glòria a jutjar vius i morts (elog. del Martirologi Romà).
L'ascensió de Crist és la nostra victòria, perquè amb ell, que és el nostre Cap, esperem arribar al cel com a membres del seu Cos (cf. col). Jesús ressuscitat està assegut a la dreta del Pare i vindrà de nou amb glòria per a jutjar vius i morts i el seu regne no tindrà fi (1 i 2 lect). I mentres arriba el dia de la seua vinguda, l'Església ha de complir la seua missió d'evangelitzar, batejar i ensenyar a guardar tot el que ens ha manat, sabent que ell estarà amb nosaltres fins al final dels temps (Ev.).
- Enric Benavent, bisbe de Tortosa: Pujà al cel i vindrà de nou (2018)
- Missa d'À Punt: En l'Ascensió del Senyor
Jornada Mundial de les Comunicacions Socials
- Papa Francesc: «Vine i ho voràs» (Jo 1, 46). Comunicar trobant les persones on estan i com són. Missatge per a la 55a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2021).
- Papa Francesc: Per tal que pugues contar i gravar en la memória (cf. Ex 10,2). La vida es fa història. Missatge per a la 54a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2020).
La persecució dels cristians a Mèxic fou especialment dura en 1927. Cristòfol Magallanes era un rector que oferí la seua parròquia per a establir-hi el seminari de Guadalajara i hi formà, amb fruits abundants, els clergues. Morí demanant a Déu que la seua sang servira per a la unió dels seus germans mexicans.
Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 de maig
Sants Cristòfol Magallanes, prevere, i companys, màrtirs,* que, perseguits en diverses regions de Mèxic en odi al nom cristià i a l'Església catòlica, per haver confessat fidelment a Crist Rei van aconseguir la corona del martiri. (1927)
*Els noms són els següents: Romà Adame, Rodrigo Aguilar, Juli Álvarez, Lluís Batis Sáinz, Agustí Caloca, Mateu Correa, Atilà Cruz, Miquel de la Mora, Pere Esqueda Ramírez, Margarit Flores, Josep Isabel Flores, David Galván, Pere Maldonado, Jesús Méndez, Justí Orona, Sabas Reyes, Josep Maria Robles, Toribi Rom, Genar Sánchez Delgadillo, Tranquil·lí Ubiarco i David Uribe, preveres; i Manuel Morales, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, laics.
2. A Mauritània, al territori de l'actual Algèria, sant Timoteu, diaca i màrtir. (s. inc.)
3. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sant Polieucte, màrtir. (s. inc.)
4. Commemoració dels sants i santes màrtirs que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Constanci, el bisbe arrià Jordi va ordenar, amb gran crueltat, matar o desterrar durant els sagrats dies de Pentecosta. (357/358)
5. A Gwened [Vannes], a la Bretanya Menor, hui França, commemoració de sant Patern, bisbe, de qui es conta que en este dia va ser ordenat per a la seu episcopal, en el concili provincial reunit per sant Perpetu de Tours en este mateix lloc. (c. 460-490)
6. A la ciutat de Niça, a Provença, de nou a la França actual, sant Hospici, ermità, home d'admirable esperit de penitència, que va predir l'arribada dels longobards. (c. 581)
Este solitari (s. VI) va predir una invasió dels llombards si la Gàl·lia no feia penitència. Quan la invasió fou efectiva, es lliurà a la predicació de la fe entre els nouvinguts.
7. A Èvora, lloc de Lusitània, hui Portugal, sant Manci, màrtir. (s. VI)
8. A Viena del Delfinat [Vienne], al territori de Borgonya, actualment França, sant Teobald, bisbe, que durant quaranta-quatre anys va honrar aquella seu amb el seu insigne exemple de caritat i pietat. (1001)
9. A Turku, lloc de Finlàndia, sant Hemming, bisbe, que, inflamat pel zel pastoral, va restaurar la disciplina en esta Església amb l'inici d'un sínode, va afavorir els estudis dels clergues, va donar major decòrum al culte diví i va promoure la pau entre els pobles. (1366)
10. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Mopinot, de l'Orde dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser religiós, va ser detingut i tancat en una sòrdida embarcació, on va morir malalt de pesta. (1794)
11. A Marsella, ciutat de Provença, també a França, sant Carles Eugeni de Mazenod, bisbe, que va fundar els Missioners Oblats de Maria Immaculada, per a evangelitzar els pobres, i durant prop de vint-i-cinc anys va il·lustrar infatigablement l'Església amb les seues virtuts, la seua labor, els seus sermons i els seus escrits. (1861)
12. Beat Manuel Gómez González (Três Passos, el Brasil, 1877-1924) Sacerdot diocesà, missioner al Brasil, màrtir.
13. Beat Adili Daronch (Três Passos, el Brasil, 1908-1924), màrtir, escolà del beat Manuel Gómez González.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada