Vos prediquem que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viuLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, es va gestar a Iconi un pla dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents per a maltractar i apedregar a Pau i Bernabé. Ells, en saber-ho, fugiren a Licaònia, a les ciutats de Listra, Derbe i rodalies, i allí anaven predicant l'Evangeli.A Listra, entre els oients de Pau hi havia un home amb els peus baldats, invàlid de naiximent, que no havia caminat mai. Pau, que anava parlant, va fixar en ell la mirada, i veent que tenia prou fe per a posar-se bo, li va cridar: «Posa't dret tu mateix». Aquell invàlid es va posar dret d'un salt i caminava. La multitud, en vore este miracle de Pau, va començar a cridar en la llengua de Licaònia: «¡Ens han baixat els déus en figura humana!» A Bernabé li deien Júpiter, i a Pau, Mercuri, ja que ell portava la paraula. El sacerdot del santuari de Júpiter que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar amb la multitud davant de les portes, portant vedells i garlandes per a oferir un sacrifici.Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s'esgarraren els vestits i es llançaren enmig de la gent, tot cridant: «¿Però què esteu fent? Si nosaltres som hòmens de carn i ossos com vosaltres! Per això vos prediquem que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en estos llocs. Si ell, en les generacions passades, va permetre que tots els pobles seguiren els seus propis camins, no va deixar mai de donar testimoni de si mateix, fent el bé, concedint-vos del cel la pluja i la fertilitat, l'abundor d'aliment i l'alegria en els vostres cors».
Les seues paraules, a penes van poder calmar la gent per a que no els oferira un sacrifici.
No ens doneu a nosaltres la glòria,no ens la doneu, Senyor;doneu-la al vostre nom,perquè vós sou fidel en l'amor.Que no puguen dir els altres pobles:«¿On està el seu Déu?»R. No ens doneu a nosaltres la glòria, Senyor,doneu-la al vostre nom.O bé:Al·leluia.El nostre Déu està en el cel,i fa tot el que ell es proposa.Però els ídols d'ells són plata i or,obra humana i res més. R.Sigau beneïts del Senyor,del Senyor que ha fet cel i terra.El Senyor s'ha reservat el celi ha donat als hòmens la terra. R.
L'Esperit Sant vos farà recordartot el que vos he dit i vos ho farà entendre.
L'Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu,vos farà recordar tot el que vos he dit Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «El qui m'estima és aquell que accepta els meus manaments i els complix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i em manifestré en ell». L'altre Judes, no l'Iscariot, li va preguntar: «Senyor, ¿per quina raó voleu manifestar-vos a nosaltres, però al món, no?» Jesús li respon: «Qui m'estima, farà cas de les meues paraules; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure en ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meues paraules, que no són meues, sinó del Pare que m'ha enviat. Vos he dit tot açò mentres estava amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos farà recordar tot el que vos he dit i vos ho farà entendre».
ALTRES
Santa Maria, Mare de les Gràcies (mem. a la diòcesi de València).
El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 8 de maig
1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)
2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)
3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)
4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)
5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)
6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)
7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)
8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)
Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]
9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)
10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)
11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)
12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)
13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)
14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)
15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)
16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.
17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)
18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.
19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement infringit pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)
20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.
* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Deú dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada