Déu va carregar el pecat a aquell que no havia experimentat el pecatLectura de la segona carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, l'amor que Crist ens té ens obliga: hem de reconéixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort amb ell, però ell ha mort per tots, per a que els qui viuen ja no visquen per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots.Per això nosaltres des d'ara, ja no valorem ningú per la seua condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així a Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres este servici de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraent-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va carregar el pecat a aquell que no havia experimentat el pecat, per a que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
del fons del cor beneïx el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i t'assacia d'amor entranyable. R.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, generós en l'amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llança les nostres culpes lluny de nosaltrescom l'Orient és lluny de l'Occident. R.
Feliç la verge Maria, que conservava en el seu corla paraula de Déu i la meditava.
Conservava tots estos records en el seu corLectura de l'evangeli segons sant LlucEls pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava amb la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.El tercer dia el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què t'has portat així amb nosaltres? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa del meu Pare?». Ells no comprengueren esta resposta.Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare conservava tots ests records en el seu cor.
- Sant Vicent Ferrer: Jesús perdut i trobat al temple
Si “a casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,2), a la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità, va haver d’aprendre el francés i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrara al seminari, bo com era, i va optar, a setze anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben prompte es va guanyar la simpatia dels companys.
Beat Josep M. Cassant Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004. [font]
El 17 de juny de 1703 va nàixer John Wesley, fundador del Metodisme
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 17 de juny
1. A Roma, a la via Salària Antiga ad septem Palumbas, sants Blast i Diògenes, màrtirs. (s. inc.)
2. A Apollonia, a Macedònia, hui Pojan a Albània, sants Isaure, Innocent, Fèlix, Hermi, Pelegrí i Basili, màrtirs. (s. inc.)
3. A Silistra, a Mèsia, actual Bulgària, sants màrtirs Nicandre i Marcià, que, sent soldats, van rebutjar fer ofrena i sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (c. 297)
4. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons la tradició, per Croc, rei dels vàndals. (c. 411)
5. A Bitínia, hui Turquia, sant Hipaci, abat del monestir dels Rufins, el qual, amb una vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència a l'observança monàstica, i als seglars el verdader temor de Déu. (446)
6. A la Bretanya Menor, actual territori de França, sant Herveu, eremita, que, segons la tradició, cec de naixement, cantava amb goig les meravelles del paradís. (s. VI)
7. A Orleans, a la Gàl·lia, de nou ara a França, sant Avit, abat. (c. 530)
8. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Raineri o Ranier, pobre i pelegrí per Crist. (1160)
9. A Ourem, a Portugal, santa Teresa, reina de Lleó i mare de tres fills, que, després de la mort del seu espòs, va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. (1250)
10. A Venècia, territori hui italià, beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni; els seus primers religiosos van ser antics lladres que ell mateix havia convertit. (1435)
11. A Nàpols, a la regió també italiana de Campània, beat Pau Burali, de l'Orde de Clergues Regulars (Teatins), primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va entregar de ple a renovar la disciplina de l'Església i a fortificar en la fe al ramat a ell confiat. (1578)
12. Al litoral de França, en una nau ancorada enfront del port de Rochefort, beat Felip Pappon, prevere d'Autun i màrtir, que, sent rector, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i, després d'haver donat l'absolució a un altre captiu moribund, també va expirar ell. (1794)
13. Al lloc de Qua Linh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Da, màrtir, el qual, d'ofici fuster i sagristà, després de ser sotmés a molts i cruels turments en temps de l'emperador Tu Duc, va romandre ferm en la professió de la seua fe, per la qual cosa finalment va ser llançat a les flames. (1862)
14. Beat Josep Maria Cassant (Tolosa, França 1878-1903). Sacerdot trapenc a l'abadia cistercenca de Santa Maria del Desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada