Lectures de la missa:
Vaig quedar completament cegoLectura del llibre de TobitJo, Tobit, en aquella nit de Pentecosta, després d'haver enterrat el mort, em vaig llavar, vaig eixir al pati de i em vaig posar a dormir arran d'una paret, amb la cara destapada, de la calor que feia. No havia notat que just damunt de mi, en la paret, hi havia uns ocells. Els seus excrements, calents, em van caure als ulls i se m'hi van fer uns tels. Vaig recórrer als metges perquè m'ho curaren; però, com més ungüents m'hi posaven, més se m'entelaven els ulls, fins que vaig perdre la vista del tot.Durant quatre anys vaig quedar completament cego. Tots els meus parents estaven afligits. Ahicar em va mantindre els dos primers anys, fins que se'n va anar a Elimaida.En aquella situació, Anna, la muller de Tobit, treballava a casa. Feia eixits de llana, que li pagaven quan entregava les comandes. El dia set del mes de distros acabà de teixi una peça i la va portar als qui li l'havien encomanada. Ells li van donar el preu convingut i, a més, un cabrit. Quan ella entrava a casa, el cabrit es posà a belar. Jo que la cride i li dic: «¿D'on ha eixit, este cabridet? ¡No deu ser robat! Torna'l als seus amos, ja que no hem de menjar coses robades». Ella em va respondre: «¡Però si és un regal que m'han fet de sobrepaga!» Jo no la creia i insistia, indignat, que tornara aIs amos aquell cabrit. Fins que ella em va replicar: «¿De què et servixen les teues caritats? ¿On estan les teues obres de misericòrdia? ¡Les saps tu i prou!»
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justos.R. El just se sent segur confiant en el Senyor.Viu sense por de males notícies,se sent segur confiant en el Senyor;té el cor incommovible, no tem res,i al final vorà derrotats els enemics. R.Repartix almoina als pobres,la sea bondat durarà sempre,pot alçar el front amb dignitat. R.
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
Retorneu al Cèsar açò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, els principals de Jerusalem enviaren alguns fariseus i herodians per a sorprendre a Jesús en alguna paraula comprometedora.Se li acostaren i li diguere¡n: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per a complaure les persones, sinó que ensenyeu de veres els camins de Déu. ¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?»Jesús, que havia notat la seua hipocresia, els va respondre: «¿Per què proveu de comprometre'm? Porteu-me un denari». Ells li'l portaren i Jesús els va preguntar: «¿De qui és esta figura i el nom que hi ha escrit?» Li digueren: «Del Cèsar». Jesús els va respondre: «Retorneu al Cèsar açò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seua resposta.
* * * * *
Sant Norbert, bisbe (mem. ll.)
Aniversari de la mort del valencià Joan Hervàs i Benet, bisbe de Ciudad Real (1982).
Elogis del dia 6 de juny
Sant Norbert, bisbe, home de costums austers i donat enterament a la unió amb Déu i a la predicació de l'Evangeli, que va instituir prop de Laon, a França, l'Orde Premonstratenc de Canonges Regulars, i després, designat bisbe de Magdeburg, a Saxònia, es va mostrar pastor eximi en la renovació de la vida cristiana i en la difusió de la fe entre les poblacions veïnes. (1134)
Norbert va viure una vida lleugera, fins que un dia en alta mar va sofrir una tempesta tan forta que el va moure a la conversió. Esdevingut prevere, es va lliurar de ple a la predicació. Va reformar els clergues premonstratencs (Opraem, 1120), del convent dels quals van brollar nou monestirs. Va ser bisbe de Magdeburg, on va morir (1134). És d'ell la frase:«He constatat que la felicitat més gran és donar-se a Déu». [font]
2. A Roma, a la segona milla de la via Aurèlia, sants Artemi i Paulina, màrtirs. (302)
3. A Scete [Uadi el Natrum], a Egipte, sant Bessarió, anacoreta, que per l'amor de Déu va ser mendicant i pelegrí. (s. IV)
4. A Grenoble, a Burgúndia, hui França, sant Ceraci, bisbe, que va expressar paraules de gratitud al papa sant Lleó I per haver escrit a Flavià, i va preservar el seu ramat del contagi de l'heretgia. (c. 452)
5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Eustorgi II, bisbe, que conegut per la seua pietat, justícia i altres virtuts pròpies d'un pastor, va edificar un cèlebre baptisteri. (518)
6. A Hibèrnia, actualment Irlanda, sant Jarlat, bisbe. (550)
7. A les muntanyes del Jura, a França, sant Claudi, a qui es considera com a bisbe i abat del monestir de Condat. (c. 703)
8. Al territori de Bolonya, a la regió ara italiana d'Emília-Romanya, trànsit de sant Alexandre, bisbe de Fiesole, que, al seu retorn de la ciutat de Pavia, on havia anat per a reclamar davant del rei dels longobards els béns de la seua església retinguts per usurpadors, estos el van ofegar llançant-lo a un riu. (823)
9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Hilarió, prevere i abat del monestir anomenat de Dalmaci, que per defensar el culte de les sagrades imatges va haver de suportar presó, assots i l'exili. (845)
10. A les illes Òrcades, pròximes a la costa d'Escòcia, sant Colomà, bisbe. (c. 1010)
11. En el monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Falcó, abat. (1146)
12. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Gilbert, abat de l'Orde Premonstratenc, que, després d'haver viscut com a eremita, va fundar el monestir i l'hospital de Neuffontaines. (1152)
13. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bertran, bisbe d'Aquileia i màrtir, que va treballar en la formació del seu clero, va alimentar amb els seus béns els pobres en temps d'escassetat, va defensar amb tenacitat els drets de l'Església i, ja nonagenari, va ser víctima d'uns sicaris. (1350)
14. A Ortona, a l'actual regió italiana dels Abruços, beat Llorenç de Mascoli de Villamagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre pel seu zel a predicar la paraula de Déu. (1535)
15. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Greenwood, màrtir, monjo de la cartoixa d'esta ciutat, que en temps d'Enric VIII, per la seua tenaç fidelitat a l'Església catòlica, va consumar el seu martiri amb la presó, la fam i la malaltia. (1537)
16. A Saint-Chamond, al territori de Lió, a França, sant Marcel·lí Champagnat, prevere de la Societat de Maria, que va fundar l'Institut de Germans Maristes de l'Ensenyança, per a la formació cristiana dels xiquets. (1840)
- J.M. Bausset: Sant Marcel·lí Champagnat (2015).
17. A la ciutat de Luong My, a Tonquín, sants màrtirs Pere Dung i PereThuan, pescadors, i Vicent Duong, agricultor, que en temps de l'emperador Tu Duc, per negar-se a xafar la Creu van ser condemnats a la foguera. (1862)
18. A Ciutat de Mèxic, trànsit de sant Rafael Guizar Valencia, bisbe de Veracruz, a Mèxic, que durant el temps de persecució, tant clandestinament com en el desterrament, va exercir amb coratge el seu ministeri episcopal. (1938) (Canonitzat el 15 d'octubre de 2006).
19. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Innocenci Guz, prevere, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, el qual, durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a la religió i a la humanitat, va ser assassinat pels guàrdies del camp de concentració a causa de la seua fe en Crist. (1940)
20. Beata Maria Laura (Teresina Elsa) Mainetti (1939 - Chiavenna, Sondrio, Itàlia 2000), superiora de la comunitat religiosa de les Filles de la Creu en l'Institut Maria Immaculada de Chiavenna, màrtir, va ser assassinada en un ritu satànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada