Lectures de la missa:
Lectura primera Tb 2,10-23
Vaig quedar completament cegoLectura del llibre de TobitJo, Tobit, en aquella nit de Pentecosta, després d'haver enterrat el mort, em vaig llavar, vaig eixir al pati de i em vaig posar a dormir arran d'una paret, amb la cara destapada, de la calor que feia. No havia notat que just damunt de mi, en la paret, hi havia uns ocells. Els seus excrements, calents, em van caure als ulls i se m'hi van fer uns tels. Vaig recórrer als metges perquè m'ho curaren; però, com més ungüents m'hi posaven, més se m'entelaven els ulls, fins que vaig perdre la vista del tot.Durant quatre anys vaig quedar completament cego. Tots els meus parents estaven afligits. Ahicar em va mantindre els dos primers anys, fins que se'n va anar a Elimaida.En aquella situació, Anna, la muller de Tobit, treballava a casa. Feia eixits de llana, que li pagaven quan entregava les comandes. El dia set del mes de distros acabà de teixi una peça i la va portar als qui li l'havien encomanada. Ells li van donar el preu convingut i, a més, un cabrit. Quan ella entrava a casa, el cabrit es posà a belar. Jo que la cride i li dic: «¿D'on ha eixit, este cabridet? ¡No deu ser robat! Torna'l als seus amos, ja que no hem de menjar coses robades». Ella em va respondre: «¡Però si és un regal que m'han fet de sobrepaga!» Jo no la creia i insistia, indignat, que tornara aIs amos aquell cabrit. Fins que ella em va replicar: «¿De què et servixen les teues caritats? ¿On estan les teues obres de misericòrdia? ¡Les saps tu i prou!»
Salm responsorial 111,1-2.7bc-8.9 (R.: cf. 7c)
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justos.R. El just se sent segur confiant en el Senyor.Viu sense por de males notícies,se sent segur confiant en el Senyor;té el cor incommovible, no tem res,i al final vorà derrotats els enemics. R.Repartix almoina als pobres,la sea bondat durarà sempre,pot alçar el front amb dignitat. R.
Al·leluia Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mc 12,13-17
Retorneu al Cèsar açò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, els principals de Jerusalem enviaren alguns fariseus i herodians per a sorprendre a Jesús en alguna paraula comprometedora.Se li acostaren i li diguere¡n: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per a complaure les persones, sinó que ensenyeu de veres els camins de Déu. ¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?»Jesús, que havia notat la seua hipocresia, els va respondre: «¿Per què proveu de comprometre'm? Porteu-me un denari». Ells li'l portaren i Jesús els va preguntar: «¿De qui és esta figura i el nom que hi ha escrit?» Li digueren: «Del Cèsar». Jesús els va respondre: «Retorneu al Cèsar açò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seua resposta.
* * * * *
Sant Norbert, bisbe (mem. ll.)
Aniversari de la mort del valencià Joan Hervàs i Benet, bisbe de Ciudad Real (1982).
MARTIROLOGI ROMÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada