Lectures de la missa:
Done glòria a qui m'ha ensenyat la saviesaLectura del llibre de Jesús, fill de SiraVos donaré gràcies i vos alabaré,beneiré el nom del Senyor.Quan encara era jove, abans d'anar errrant,ja buscava amb tot el cor la saviesa en la pregària.Davant del santuari la demanavai continuaré buscant-la fins al final.Madurava com un raïm primerenci el meu cor se n'alegrava.Els meus passos seguien la veritat,no he deixat des de jove el seu camí.Vaig escoltar un moment i la vaig rebre,vaig aprendre molta doctrina;gràcies a ella vaig progressar molti done glòria a qui me l'ha ensenyada.M'he proposat de practicar-la bé,i de no fer-me arrere quan la tinga.He lluitat per a obtindre la saviesa,he sigut diligent a practicar la Llei,he alçat les mans cap al celi he deplorat haver-la igorada.Tot jo m'he orientat cap a ellai l'he trobada en la puresa.Des del principi m'hi he dedicat,per això no m'abandonarà.
És perfecta la llei del Senyor,i es descans de l'ànima;el precepte del Senyor és fidel,dona coneiximent als ignorants.
Al·leluia Col 3,16a.17cR. Els mandats del Senyor omplin el cor de goig.Els mandats del Senyor són rectes,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són diàfans,il·luminen els ulls. R.La paraula del Senyor és pura,es manté per sempre;les lleis del Senyor són verdaderes,totes són justíssimes. R.Són més desitjables que l'or,més que l'or a mans plenes;són més dolços que la meld'un abeller que destil·la. R.
Que la paraula de Cristhabite en vosaltres en tota la seua riquesa.Adreceu per Jesucrist una acció de gràcies a Déu, el Pare.
¿Amb quina autoritat actues així? Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà a Jerusalem i, mentre estava pel temple, hi anaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables del poble i li preguntaven: «¿Amb quina autoritat actues així? ¿Qui te l'ha donada, esta autoritat?» Jesús els respongué: «Vos faré una pregunta. Responeu-me-la, i vos diré amb quina autoritat actue. ¿De qui havia rebut Joan la missió de batejar? ¿L'havia rebuda de Déu o era cosa humana? Responeu-me». Ells van pensar: «Si diem que l'havia rebuda de Déu, ens preguntarà per què no el vam creure. Diguem que era cosa humana?» Però això no s'atrevien a dir-ho per por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era un autèntic profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Jesús els contestà: «Aleshores jo no vos diré tampoc amb quina autoritat actue així».
* * * * *
Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (mem. ob.)
Memòria dels sants Carles Luanga i dotze companys*, tots ells d'edats compreses entre els catorze i els trenta anys, pertanyents a la cort de jóvens nobles o al cos de guàrdia del rei Mwanga, que com a neòfits o seguidors de la fe catòlica, per no cedir als desitjos impurs del monarca, van morir al pujol Namugongo, a Uganda, degollats o cremats vius. (1886)
Estos són els seus noms: Mbaya Tuzinde, Bru Seronuma, Jaume Buzabaliao, Kizito, Ambròs Kibuka, Mgagga, Gyavira, Aquil·les Kiwanuka, Adolf Ludigo Mkasa, Mukasa Kiriwanvu, Anatoli Kiriggwajjo i Lluc Banabakintu.
Foren canonitzats el 22 d'octubre de 1964 per sant Pau VI -en la primera visita apostòlica d'un Papa a l'Àfrica. Són fruit de la presència missionera dels Pares Blancs a Uganda que, un poc després, hagueren d'abandonar el país per la seua oposició a la venda d'esclaus. Amb els catòlics també patiren persecució i martiri alguns anglicans. Sant Carles Luanga és considerat patró de la joventut africana.
- J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal(2015)
- J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2017)
El 3 de juny de 2012 va morir a l'Alcúdia (Ribera Alta) Josep Lluís Bausset i Císcar, professor de Química i activista cívic.
- J.M. Bausset: «Josep Lluís Bausset Císcar, un maulet del País Valencià» (2021)
- Raül Castanyer: Josep Lluís Bausset i Císcar.
- J.M. Bausset: Josep Lluís Bausset, un maulet del País Valencià (2013)
- Francesc Viadel: Josep Lluís Bausset Císcar, mestre de valencianistes (2012)
Dia Mundial de la Bicicleta
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 3 de juny
2. A Cartago, hui Tunísia, sant Cecili, prevere, que va convertir a la fe en Crist a sant Cebrià. (s. III)
3. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Hilari, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat, i en el temps de la qual els gots van difondre l'heretgia arriana. (s. IV)
 |
| Santa Clotilde |
5. A Meung-sur-Loire, al territori d'Orleans, també a la Gàl·lia, sant Lifard, prevere, que en este lloc va portar vida solitària. (550)
6. A Anagni, a la regió italiana de Campània, santa Oliva, verge. (s. VI/VII)
7. A Glendalough, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Coemgen (o Kevin), abat, que va fundar este monestir on van viure molts monjos, dels quals va ser pare i guia. (622)
8. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Genís, bisbe de Clermont, que va rebre sepultura a l'església de l'abadia de Manglieu que ell mateix havia fundat amb l'hospici annex. (c. 650)
9. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia, sant Isaac, màrtir, que, sent monjo, en temps de la dominació musulmana, portat per un impuls no humà sinó diví, va eixir del monestir de Tábanos per a presentar-se davant del jutge sarraí i parlar-li sobre la verdadera religió, raó per la qual va ser decapitat. (851)
10. A la ciutat de Lucca, a Toscana, regió de l'actual Itàlia, sant Daví, que, armeni de naiximent, va vendre tots els seus béns per a ser pelegrí per Crist, visitant els Sants Llocs i els sepulcres dels apòstols, fins que, havent emmalaltit, va descansar en el Senyor. (1051)
11. Al llogaret d'Altkirch, a la regió de Basilea, actualment Suïssa, entre el poble dels helvecis, sant Morand, monjo, oriünd de Renània, que de prevere va peregrinar a Compostel·la i, en tornar, es va fer monjo a Cluny; després va fundar el monestir on va acabar la seua intensa vida. (c. 1115)
12. A Spello, lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Andreu Caccioli, que, primer prevere agregat a l'Orde dels Germans Menors, va rebre l'hàbit de l'Orde de mans de sant Francesc, que el va assistir en el seu llit de mort. (1254)
13. Al cenobi de Santa Maria de Cardossa, a Lucània, també a l'actual Itàlia, sant Con, monjo, que, mitjançant la pràctica monàstica i la innocència de vida va arribar en breu temps, amb l'ajuda de Déu, a la culminació de totes les virtuts. (s. XIII)
14. A York, a Anglaterra, beat Francesc Ingleby, prevere i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, que sota la reina Isabel I, per exercir el sacerdoci en la seua pàtria, va ser condemnat a mort. (1580)
15. A Jerez, a la regió espanyola d'Andalusia, sant Joan Grande, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, insigne per la seua dedicació als captius, abandonats i marginats, qui, cuidant dels empestats durant una epidèmia, va morir en haver-se contagiat. (1600)
- J.M. Bausset: Sant Joan Grande (2015)
16. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Carles Renat Collas du Bignon, prevere de la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici i màrtir, rector del Seminari Menor de Bourges, que durant la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser empresonat en una nau presó, on va morir a conseqüència de la malaltia que allí va contraure. (1794)
17. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Dong, màrtir, pare de família, que va preferir patir cruels tortures abans que xafar la Creu, i va aconseguir que en el seu front s'escriguera «verdadera religió» en lloc de «falsa religió», com es pretenia, per la qual cosa va perir decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)
18. A la localitat de Bellegra, als voltants de Roma, beat Diego (Josep) Oddi, religiós de l'Orde dels Germans Menors, eximi per la seua vida d'oració i la seua senzillesa. (1919)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada