Lectures de la missa:
Lectura primera Gn 17,1.9-10.15-22
En virtut de l'aliança tots els xiquets hauran de ser circumcidats.Sara et donarà un fillLectura del llibre del GènesiQuan Abram tenia noranta-nou anys, se li aparegué el Senyor i li va dir:«Jo soc el Déu totpoderós.Viu sempre en la meua presència
i sigues irreprensible».I Déu va dir encara a Abraham:«Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meua aliança. En virtut de l'aliança que s'ha de mantindre entre jo i tu i els teus descendents tots els xiquets hauran de ser circumcidats».Després, Déu va dir a Abraham:«A la teua esposa, no li digues més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i també d'ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.Abraham es va prosternar amb el front a terra i es va posar a riure tot pensant: «¿Encara pot tindre un fill, un home de cent anys, i Sara, que ja en té noranta?» I Abraham va dir a Déu: «Mentres Ismael vixca, ja estic content». Però Déu li va respondre: «No, no. Sara, la teua dona, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac. Amb ell i amb la seua descendència mantindré per sempre la meua aliança. També he escoltat el que em demanes per a Ismael. El beneiré, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim, serà pare de dotze caps de tribu que formaran un gran poble. Però la meua aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per este temps».Després de parlar amb Abraham, Déu se'n va pujar amunt i es va allunyar.
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 4)
Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i faràs fortuna.R. D'esta manera serà beneïtel fidel del Senyor.La teua dona, com una vinya fecunda,en la intimitat de ta casa;els teus fills, com rebrots d'olivera,al voltant de la taula. R.D'esta manera serà beneïtel fidel del Senyor.Que el Senyor et beneïxca des de Sió.Que tota la vida pugues vorela prosperitat de Jerusalem. R.
Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,ens descarregava dels nostres dolors.
Evangeli Mt 8,1-4
Si voleu, em podeu purificar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya i el seguia molta gent. Va vindre un leprós, es va prosternar davant d'ell i li deia: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús el va tocar amb la mà i va dir: «Sí que vull; queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra.Jesús li diu: «Mira, no ho digues a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que Moisés va ordenar, per a certificar que ja eres pur».
* * * * *
Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana (mem. ll.)
L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]
Venerable Cèsar Baronio, cardenal
Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 30 de juny
Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)
2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)
Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.
Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]
4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)
5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)
6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)
7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)
8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)
9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)
11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)
12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)
13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)
14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)
15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada