11 de juny de 2023, diumenge: Corpus Christi

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat del Cos i la Sang de Crist (2023, juny 7)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que a la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoniatge de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures del dia (AVL):

- Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a: T'alimentarà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu

- Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a): Glorifica el Senyor, Jerusalem.

- Lectura segona 1C 10,16-17: El pa és u. Per això tots nosaltres, encara que en siguem molts, formem un sol cos

- Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

- Evangeli Jo 6,51-58: La meua carn és un verdader menjar i la meua sang és una verdadera beguda

Hui l'Església fa memòria agraïda pel do de l'Eucaristia i es prostra davant de la presència real de l'Eucaristia i l'adora amb fe. Déu va alimentar amb el mannà al poble hebreu mentres peregrinava pel desert (1 lect). El mannà prefigura el pa baixat del cel. Qui menja d'este pa viu per sempre. Crist no sols proposa un missatge sinó que es dona a si mateix en aliment per a la vida eterna (Ev). El pa és un i així nosaltres, encara que som molts, formem un sol cos, perquè tots mengem del mateix Pa (2 lect).

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

Missa d'ÀPunt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)

Dia de la Caritat

Santoral

Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol

Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de juny

Memòria de sant Bernabeu o Bernabé, apòstol, home bo, ple d'Esperit Sant i de fe, que va formar part dels primers creients a Jerusalem, va predicar l'Evangeli a Antioquia i va introduir entre els germans a Saule de Tars, acabat de convertir. Amb ell va fer un primer viatge per Àsia per a anunciar la Paraula de Déu, va participar després en el Concili de Jerusalem i va acabar els seus dies a l'illa de Xipre, la seua pàtria, sense parar de difondre l'Evangeli. (s. I)

2. A Nàpols, a la regió hui italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que per la seua fidelitat a la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci, on va morir consumit per les tribulacions. (s. IV)

3. A Bremen, a Saxònia, actualment Alemanya, sant Rembert, bisbe d'Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar, que va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. (888)

4. A Magúncia, lloc de Francònia, de nou a l'actual Alemanya, beat Bardó, bisbe, el qual, sent abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb summa sol·licitud pastoral per a bé de la seua església. (1051)

5. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, santa Alícia o Aleida, verge, de l'Orde Cistercenc, que havent emmalaltit de lepra a vint-i-dos anys, es va veure obligada a viure marginada, i cap al final de la seua vida, perduda fins i tot la vista, ni un sol membre del seu cos va quedar sa, excepte la seua llengua per a cantar les lloances de Déu. (1250)

6. A Treviso, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Paris, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys, i va morir a l'edat de cent huit anys. (1267)

7. A Gniezno, lloc de Polònia, beata Iolanda [o Iolant], abadessa, la qual, a la mort del seu espòs, el duc Boleslau el Piadós, va abandonar tots els béns temporals i, juntament amb la seua filla, va professar la vida monàstica en l'Orde de les Clarisses. (1298)

8. A Saluzzo, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Esteve Bandelli, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la Confessió. (1450)

9. A Salamanca, a Espanya, sant Joan de Sahagún González de Castrillo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, amb la seua santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia de les faccions existents entre els ciutadans. (1479)

10. A Tortosa, a Espanya, santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas i Vallvé, verge, que va transformar una associació de piadoses dones en la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a assistir a les persones afligides. (1876)

11. A Roma, santa Paula Frassinetti, verge, qui, enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les jóvens. Es va distingir per la seua fortalesa d'ànim, per la seua gran delicadesa en obrar i per l'energia amb què va dirigir el seu Institut. (1882)

12. A Ragusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, beata Maria Schininà, verge, que va triar una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres, i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tot gènere de misèria. (1910)

13. Al llogaret de Kara-Kenpru, prop de Diyarbakir, a Turquia, beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians perpetrat en aquella regió pels perseguidors de la fe. Havent refusat abraçar cap altra religió, després de consagrar el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captivitat, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, escampant la seua sang per a l'obtenció del fruit de la pau eterna. (1915)