Lectures de la missa:
Déu ha il·luminat els nostres corsper a que irradiem el coneiximent de la seua glòriaLectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, encara hui, quan el poble d'Israel escolta la lectura dels llibres de Moisés, porta un vel damunt del cor. Este vel, tal com feia Moisés, se'l lleva quan es gira cap al Senyor.En este lloc de l'Escriptura, «el Senyor» vol dir l'Esperit, i on hi ha l'Esperit del Senyor, hi ha la llibertat. I tots nosaltres, que no ens cobrim la cara amb cap vel, revelem com un espill la glòria del Senyor: som transformats a la seua imatge, cada vegada més gloriosa, per obra de l'Esperit del Senyor.Per això, sabent que la bondat de Déu ens ha confiat este servici, no ens acovardim.És cert que la Bona Nova que nosaltres anunciem queda com coberta d'un vel, però només per als qui van a la perdició. A ells, els incrèduls, el déu d'este món els ha encegat l'enteniment per tal que no els puga il·luminar la Bona Nova de la glòria de Crist, que és imatge de Déu.Perquè, quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús. Al principi Déu va ordenar que la llum lluïra enmig de la foscor, i ara és ell qui ha il·luminat els nostres cors per a que irradiem el coneiximent de la seua glòria, que brilla en el rostre de Crist.
Jo escolte què diu el Senyor:Déu anuncia la pau al seu poble.La salvació està prop dels seus fidels,i la seua glòria habitarà al nostre país.R. La glòria del Senyor habitarà al nostre país.La fidelitat i l'amor es trobaran,s'abraçaran la justícia i la pau;la fidelitat germinarà de la terra,i la justícia mirarà des del cel. R.El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit.La justícia li anirà davant,encamina els seus passos. R.
Vos done un manament nou,diu el Senyor:Que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat.
El qui s'enfade amb el seu germà serà condemnat pel tribunal Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Jo vos dic que si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.Ja sabeu que als antics els manaren: "No mates", i el que mate serà condemnat pel tribunal.Però jo vos dic: El qui s'enfade amb el seu germà serà condemnat pel tribunal. El qui diga al seu germà una paraula de desdeny serà condemnat pel Sanedrí, i el qui l'insulte acabarà en el foc de l'infern.Per això, encara que et trobes ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix la teua ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar l'ofrena.Si algú vol denunciar-te, posa't d'acord amb ell, mentres vas de camí, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. T'ho dic de veres: Una vegada allí, no n'eixiràs fins que no hages pagat l'últim cèntim».
Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament (mem. ob. a la diòcesi de València, lliure a la resta)
- Cercapou: Santa Maria Micaela
A Lucània (Itàlia meridional), deposició de sant Guiu, la "Passio" del qual el fa morir a Roma. Durant l'edat mitjana fruí d'un culte extraordinari. És invocat contra les malalties nervioses. (Font: MCL, p. 1256)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 15 de juny
Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat, que a València, amb tenaç obstinació i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seua vida a fer tornar al bon camí a les jóvens esgarriades i a les meretrius.
3. A Silistra, a Mèsia, hui Bulgària, sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després d'ell va obtindre, sota el prefecte Màxim, la corona del martiri. (302)
4. A l'antiga regió italiana de Lucània, sant Guiu [o Vit o Vitus], màrtir. (s. inc.)
5. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, es va dirigir a Egipte a visitar els eremites, però, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més tard, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els arverns i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir ja molt ancià. (480)
6. A Saint-Crespin, a Hainaut, de nou a la França actual, sant Landelí, abat, que, convertit per sant Autbert d'una vida de lladrocini a l'exercici de la virtut, va fundar l'abadia de Lobbes i, seguidament, la de Saint-Crespin, on va acabar piadosament els seus dies. (c. 686)
7. A Séez, lloc de Nèustria, també a França, sant Lotari, bisbe, que, deposat de les seues funcions, s'afirma que va esperar el seu final vivint com a ermità. (756)
8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Benilda [o Benilde], màrtir, que, ja anciana, va trobar la mort en la persecució desencadenada pels sarraïns. (853)
9. A Montjoux, al Valais, hui França, sant Bernat de Menthon, prevere, que, canonge i ardiaca d'Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on va construir un famós monestir i, per a acollir els viatgers, també dos refugis, que porten encara el seu nom. (1081)
10. A Ratzeburg, a la regió d'Alsàcia, a Germània, actual Alemanya, sant Isfrid, bisbe, qui mantenint l'observança de vida dels canonges premonstratencs, va treballar en la conversió dels vends. (1204)
11. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seua fidelitat a l'Església catòlica, va aconseguir la corona del martiri en morir de fam a la presó. (1537)
12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston, els quals, regnant Isabel I, van ser condemnats a mort, i van pujar junts al patíbul, el primer per ser sacerdot i el segon, per haver intentat alliberar-lo. (1598)
13. A Pibrac, a la regió francesa de Tolosa, santa Germana Cosin, verge, que, filla de pares desconeguts, des de xiqueta va ser sotmesa a una vida servil malgrat les seues malalties, però tot ho va aguantar amb ànim decidit i rostre rialler, fins a morir amb només vint-i-dos anys. (1601)
14. A Bèrgam, ciutat d'Itàlia, sant Lluís Maria Palazzolo, prevere, que va fundar la Congregació de Germanetes dels Pobres i la de Germans de la Sagrada Família. (1886)
15. Prop de la ciutat de Liushuitao, al territori de Qiansheng-zhuang, a la província xinesa de Hebei, santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir, que havent presenciat la mort del seu fill, de nit va escapar per a salvar-se, però detinguda pels enemics dels cristians, va ser sotmesa a cruels tortures fins que va morir. (1900)
16. Beata Albertina Berkenbrock (São Luís, el Brasil, 1919-1931). Laica, verge i màrtir. Assassinada a dotze anys per oposar-se a una violència sexual.
17. Beat Clement Vismara (1897- Mong Ping, Myanmar 1988). Prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que pel seu treball apostòlic i social en favor del poble birmà va meréixer ser anomenat "Patriarca de Birmània".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada