13 de juny de 2023, dimarts: Sant Antoni de Pàdua

Lectures de la missa:

Lectura primera 2C 1,18-22

Jesús no ha sigut mai ara «sí», ara «no». En ell hem sentit un «sí» ben clar

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Déu és testimoni que la paraula que vos dirigm a vosaltres no és ara «sí», ara «no», perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Silvà i Timoteu—, no ha sigut mai ara «sí», ara «no». En ell hem sentit un «sí» ben clar.

En Jesucrist totes les promeses de Déu s'han convertit en un «sí». Per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria. 

I el qui ens referma i ens ha ungit en Crist, juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

Salm responsorial 118,129.130.131.132.133.135 (R.: 135a)

És admirable el vostre pacte,

per això el té present la meua ànima.

R. Senyor, deixeu-me vore

la claror de la vostra mirada.

La revelació de la vostra paraula,

dona llum i entiment als senzills. R.

Òbric els llavis i aspire amb delit:

¡m'agraden tant els vostres manaments! R.

Mireu-me, compadiu-vos de mi,

vós que us compadiu

dels qui estimen el vostre nom. R.

Que la vostra promesa guie els meus passos,

que no siguen mai esclaus de males arts. R.

Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,

feu que el vostre servent aprenga els decrets. R.

Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de resplandir davant de la gent;

així voran el bé que heu obrat

i glorificaran el vostre Pare del cel.

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornaran salada? No serà bona per a res. La llançaran al carrer i que la gent la xafe.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment ha de resplandir la vostra llum davant de la gent; així voran el bé que heu obrat i glorificaran el vostre Pare del cel».

• Papa Francesc: Meditació sobre l'evangeli.

* * * * *

 Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.)

Va nàixer a Lisboa (1195) i, vivint encara sant Francesc, entrà a l'orde dels frares menors. després d'uns anys de vida eremítica a Forli, fou enviat a predicar per Itàlia i pel Nord de França. Va morir a trenta-sis anys a Pàdua, amb fama de miracler popular. [font: MCL, p. 1251]

• J.M. Bausset: Sant Antoni de Pàdua (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de juny

Memòria de sant Antoni, prevere i doctor de l'Església, que, nascut a Portugal, primer va ser canonge regular i després va entrar en l'Orde recentment fundat dels Germans Menors, per a propagar la fe entre els pobles d'Àfrica, però es va dedicar a predicar per Itàlia i França, on va atraure molts a la verdadera fe. Va escriure sermons notables per la seua doctrina i estil, i per mandat de sant Francesc va ensenyar teologia als germans, fins que a Pàdua va descansar en el Senyor. (1231)

2. A Roma, en la setena milla de la via Ardeatina, santa Felícula, màrtir. (90)

3. A Alexandria d'Egipte, beat Aquil·leu, bisbe, insigne per la seua erudició, la seua fe i la seua vida i costums. (312)

4. A Nicòsia, a Xipre, sant Trifili, bisbe, que va defensar amb fermesa la fe de Nicea i, com afirma sant Jeroni, va ser l'orador més eloqüent del seu temps, i gran comentarista del Càntic dels Càntics. (370)

5. A la regió italiana dels Abruços, sant Ceteu o Pelegrí, bisbe d'Amiternum, el qual, en envair els llombards el territori, falsament acusat d'haver traït la ciutat, va ser condemnat a mort i ofegat en el riu. (c. 600)

6. A Alexandria d'Egipte, sant Eulogi, bisbe, cèlebre per la seua doctrina, al qual el papa sant Gregori el Gran va escriure diverses cartes, dient d'ell: «No està lluny de mi el que està unit a mi». (c. 607)

7. Prop de Llemotges, a Aquitània, actual França, sant Salmodi, eremita. (s. VII)

8. A la regió de Lió, a la Gàl·lia, també França, sant Ragnebert [o Rambert], màrtir, el qual, d'origen noble i adornat de virtuts, es va fer odiós a Ebroí, mestre de palau, qui el va enviar al desterrament i finalment el va fer assassinar. (680)

9. A la vall de Larbost, als Pirineus francesos, sant Aventí, eremita i màrtir, mort, segons la tradició, a mans dels mahometans. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Fàndila, prevere i monjo, que en la persecució desencadenada pels sarraïns, en temps de l'emir Muhammad I, va ser decapitat per la seua fe en Crist. (853)

11. Al monestir de Claravall, a Borgonya, actualment França, beat Gerard, monjo, germà de sant Bernat, que, doctrinalment preparat, va demostrar una especial prudència i encertat criteri en el camp de l'espiritualitat. (1138)

12. A Hue, a Annam, hui Vietnam, sants Agustí Phan Viet Huy i Nicolau Bui Viet The, màrtirs, els quals, portats primer per la por, van profanar la Creu, però penedits immediatament, van sol·licitar de l'emperador Minh Mang ser jutjats de nou com a cristians, i van ser ferits mortalment i llançats a la mar, encara vius, des d'una nau. (1839)

13. Al llogaret de Naumowicze, pròxima a Grodno, a Polònia, beata Marianna Biernacka, mare de família i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, es va oferir espontàniament als soldats en lloc de la seua nora encinta i, afusellada immediatament, va rebre la gloriosa palma del martiri. (1943)

14. Beat Francesc Mottola (1901- Tropea, Itàlia 1969). Sacerdot diocesà, canonge, fundador de l'Institut Secular dels Oblats del Sagrat Cor.