Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, segons el ritu de Melquisedec, en qui el Pare s'ha complagut des de tota l'eternitat, mediador entre Déu i els hòmens que, per a complir la voluntat del Pare, es va oferir a si mateix en l'altar de la creu una vegada per sempre com a víctima de salvació en favor de tot el món. En instituir el sacrifici de l'eterna aliança, tria amb amor de germà hòmens d'este poble perquè, en repetir-lo constantment a l'Església, es renove l'abundància de la gràcia divina amb la qual naixerà el cel nou i la terra nova, i es realitzarà fins als confins de la terra el que l'ull no va vore ni l'oïda va sentir ni l'home pot pensar. [elog. del Martirologi Romà]
Lectures de la festa:
Lectura primera Gn 22, 9-18Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la feLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham, hi va erigir l'altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham va agafar el ganivet per a degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i el va sacrificar en holocaust en lloc del seu fill. A aquell lloc, Abraham li va donar el nom de «El Senyor es proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveïx».L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li va dir: «Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teua descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d'arena de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per a beneir-se, es valdran de la teua descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat"».
Lectura primera He 10, 4-10Com està escrit en el meu llibre, Déu meu, vullc fer la vostra voluntatLectura de la carta als cristians hebreus
Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs lleve els pecats. Per això, en entrar en el món, Crist diu:«No voleu sacrificis ni ofrenes,però m'heu format un cos;no cal holocaust ni víctima.Per això vos dic: Ací em teniu,com està escrit en el meu llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després.A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.
¡Com heu pensat en nosaltres,Senyor, Déu meu!Quantes meravelles heu fet a favor nostre,Déu incomparable!Si les volia anunciar públicament,no les podria ni comptar.R. Ací em teniu:Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m'heu parlat a cau d'orella;no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.Per això vos dic: «Ací em teniu:Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,guarde la vostra llei al fons del cor». R.Anuncie amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa.No puc deixar d'anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.No m'he callat la vostra salvaciódins del meu cor;he fet conéixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant del poble en dia de gran festa. R.
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.
Sent una tristor en l'ànima com per a morir-ne Lectura de l’Evangeli segons sant MateuLlavors Jesús va arribar amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu: «Seieu ací mentres vaig allà a pregar». Prengué a Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els va dir: «Sent una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos ací i vetleu juntament amb mi». Ell s'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: «Pare meu, si és possible, que esta copa s'allunye de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu». Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: «Així ¿no heu estat capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil». Se n'anà per segona vegada i pregà: «Pare meu, si esta copa no pot passar sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».
* * * * *
 |
| Sant Justí |
- Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defensant-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.
- J.M. Bausset: Sant Justí (2015)
- J.M. Bausset: Mossén Manuel Milian Boix (2014)
PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS
'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes denunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada