1 de juny de 2023, dijous: Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre

Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre

 Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, festa litúrgica que va impulsar l’arquebisbe de València Garcia Lahiguera.

Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, segons el ritu de Melquisedec, en qui el Pare s'ha complagut des de tota l'eternitat, mediador entre Déu i els hòmens que, per a complir la voluntat del Pare, es va oferir a si mateix en l'altar de la creu una vegada per sempre com a víctima de salvació en favor de tot el món. En instituir el sacrifici de l'eterna aliança, tria amb amor de germà hòmens d'este poble perquè, en repetir-lo constantment a l'Església, es renove l'abundància de la gràcia divina amb la qual naixerà el cel nou i la terra nova, i es realitzarà fins als confins de la terra el que l'ull no va vore ni l'oïda va sentir ni l'home pot pensar. [elog. del Martirologi Romà]

Lectures de la festa:

Lectura primera  Gn 22, 9-18

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham, hi va erigir l'altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham va agafar el ganivet per a degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i el va sacrificar en holocaust en lloc del seu fill. A aquell lloc, Abraham li va donar el nom de «El Senyor es proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveïx».

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li va dir: «Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teua descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d'arena de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per a beneir-se, es valdran de la teua descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat"».

O bé:

Lectura primera He 10, 4-10

Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vullc fer la vostra voluntat

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faça desaparéixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan va entrar al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos; no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això vos dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vullc fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegix: «Vullc fer la vostra voluntat». Suprimix, per tant, tot el que deia abans, i ho substituîx pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta «voluntat» de Déu.

Salm responsorial 39,6.7.8-9.10.11 (R.: 8a i 9a)

¡Com heu pensat en nosaltres,

Senyor, Déu meu!

Quantes meravelles heu fet a favor nostre,

Déu incomparable!

Si les volia anunciar públicament,

no les podria ni comptar.

R. Ací em teniu:

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,

i m'heu parlat a cau d'orella;

no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.

Per això vos dic: «Ací em teniu:

Com està escrit de mi en el llibre,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,

guarde la vostra llei al fons del cor». R.

Anuncie amb goig la salvació

davant del poble en dia de gran festa.

No puc deixar d'anunciar-la;

ho sabeu prou, Senyor. R.

No m'he callat la vostra salvació

dins del meu cor;

he fet conéixer el vostre ajut fidel,

la lleialtat del vostre amor,

davant del poble en dia de gran festa. R.

Al·leluia  Fil 2, 8-9 

Crist es feu per nosaltres obedient

fins a la mort i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom.

Evangeli Mt 26,36-42

Sent una tristor en l'ànima com per a morir-ne

 Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

Llavors Jesús va arribar amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu: «Seieu ací mentres vaig allà a pregar». Prengué a Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els va dir: «Sent una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos ací i vetleu juntament amb mi». Ell s'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: «Pare meu, si és possible, que esta copa s'allunye de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu». Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: «Així ¿no heu estat capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil». Se n'anà per segona vegada i pregà: «Pare meu, si esta copa no pot passar sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».

* * * * *

Sant Justí

Sant Justí, màrtir

Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defensant-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.

• J.M. Bausset: Sant Justí (2015)

Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

• J.M. Bausset: Mossén Manuel Milian Boix (2014)

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS

Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes denunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juny

3. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Amon [o Ammó], Zenó, Ptolomeu i Ingenu, soldats, i l'ancià Teòfil, els quals, sent presents en un procés, en adonar-se que un dels cristians que era martiritzat flaquejava i s'inclinava a apostatar, amb el rostre, la mirada i gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de recriminacions per part del populatxo, es van avançar confessant-se cristians, i així és com per mitjà de la seua victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar en ells gloriosament. (249)

4. A Licòpolis [hui Assiut], també a Egipte, sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, i altres cinc soldats, que, per orde del prefecte Arri, i en temps de l'emperador Deci, per la seua fe en Crist van ser morts amb variades formes de martiri. (c. 250)

5. A Bolonya, ciutat d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, sant Pròcul [o Procle], màrtir, que per la seua fe cristiana va ser crucificat. (c. 300)

6. Prop de Montefalco, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, sant Fortunat, prevere, de qui es diu que, sent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va entregar la seua vida en favor dels germans. (s. IV/V)

7. A l'illa de Lerins, a Provença, regió de l'actual França, sant Caprasi, ermità, que, juntament amb sant Honorat, es va retirar a aquell lloc i va donar principi a la vida monàstica. (430)

8. A Clarmont, a Aquitània, de nou a França, sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seua tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. (s. inc.)

9. A la Bretanya Menor, també a França, sant Ronó, bisbe, que, havent arribat per mar des d'Hibèrnia, va portar una vida eremítica en els boscos del lloc. (c. s. VIII)

10. A la regió de Leicester, a Anglaterra, sant Wigstan [o Vistà], màrtir, pertanyent a l'estirp real de Mèrcia, que, per oposar-se al matrimoni incestuós de sa mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. (849)

11. A Trèveris, ciutat de Renània, a Lotaríngia, hui Alemanya, sant Simeó, el qual, nascut de pare grec a Siracusa, després d'haver portat vida eremítica a Betlem i al Sinaí, va morir finalment reclòs a la torre de la Porta Negra d'eixa ciutat. (1035)

12. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos de la regió de Castella, a Hispània, sant Enec [o Énnec], abat, home de pau, la mort de la qual va ser plorada també per jueus i musulmans. (c. 1060)

13. A la ciutat d'Alba, al Piemont, a Itàlia, beat Teobald, que, per amor a la pobresa, va donar tot els seus diners per a socórrer una vídua i per esperit d'humilitat va treballar com a mosso de corda, per a portar sobre si les càrregues dels altres. (1150)

14. A Urbino, a la regió del Picé, actualment les Marques, també a Itàlia, beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que primer, sent comerciant, procurava afavorir més als altres que a si mateix, i després, havent-se reclòs en una cel·la, solament eixia per a atendre pobres i malalts. (1304)

15. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Storey, màrtir, que, expert en dret, va ser fidelíssim al Romà Pontífex. Després d'haver patit la presó i l'exili, per la seua fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, i així aconseguí el goig etern. (1571)

16. A Omura, al Japó, beats màrtirs Alfons Navarrete, de l'Orde de Predicadors, Ferran de Sant Josep d'Ayala, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, per decisió del comandant suprem Hidetada, van ser decapitats a causa de la fe cristiana. (1617)

17. En una nau presó ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir, qui, canonge de Moulins, durant la Revolució Francesa va ser empresonat pel fet de ser sacerdot i va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. (1794)

18. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuc, màrtir, jove llaurador que es va negar a xafar la creu, per la qual cosa va ser empresonat i martiritzat diverses vegades, fins a ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

19. A Piacenza, a Itàlia, beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe, qui va treballar incansablement pel bé de la seua església i va mostrar un especial interés pels sacerdots, els agricultors i els obrers, portant particularment en el seu cor els qui emigraven als països d'Amèrica, per als quals va fundar dos Pies Societats del Sagrat Cor [Missioners de Sant Carles, Missioneres de Sant Carles]. (1905)

20. A Messina, ciutat de Sicília, de nou a Itàlia, sant Anníbal Maria Di Francia, prevere, que va fundar la Congregació de Pares Rogacionistes del Cor de Jesús i la de Filles del Zel Diví, per a pregar al Senyor sants sacerdots per a la seua Església i cuidar òrfens sense recursos. (1927) (Canonitzat en 2004)

21. Beata Hildegarda Burjan (1883- Viena 1933). Laica, esposa i mare de família. Hebrea de naiximent, va rebre el baptisme després de la curació d'una malaltia greu. Va estudiar en la universitat filosofia, política i economia i va ser la primera dona diputada en el parlament austríac. Fundadora de la Societat de les Germanes de la Caritas Socialis, per a ajudar els més necessitats († 1933).