Lectures de la missa:
Lectura primera Gn 18,1-15
¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fillLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:«Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu sense parar-vos amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».Abraham va entrar de pressa a la tenda i va dir a Sara:«Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat perquè el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i el vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de l'alzina, mentres ells menjaven.Llavors li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?»Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».Ell li va dir: «L'any que ve tornaré ací, i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure tot pensant: «¿Seré fecunda ara a lan vellesa i quan el meu marit també és vell?»El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: «Sí que has rigut».
Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)
La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,perquè ha mirat la humilitatde la seua serventa.R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.Des d'ara totes les generacionsem diran benaurada,perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.El seu nom és sant,i la seua misericòrdia arriba a tots els qui creuen en ellde generació en generació.Ompli de béns els pobres,i deixa els rics sense res. R.Ha protegit Israel, el seu servent,i s'ha recordat de la misericòrdiaque havia promés als nostres pares,a Abraham i a la seua descendència per sempre. R.
Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,ens descarregava dels nostres dolors
Evangeli Mt 8,5-17
Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió se li va acostar i li deia: «Senyor, el meu criat està al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vaig a curar-lo».Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu a ma casa. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tindre autoritat: tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que se'n vaja, se'n va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça alguna cosa, la fa».Quan Jesús ho va sentir, se'n va admirar, i va dir als qui el seguien:«Vos ho dic de veres: No he trobat dins d'Israel ningú que tinguera tanta fe. I jo vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posarran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentres que aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la foscor: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».Després Jesús va dir al centurió: «Ves-te'n a casa i que siga tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.Arribant a casa de Pere, Jesús va trobar que la sogra d'este estava en el llit amb febre; li va tocar la mà i la febre desaparegué. Ella es va alçar i els va servir a taula.A la vesprada, li portaren molts endimoniats. Jesús va traure els esperits malignes amb el poder de la seua paraula i va curar tots els malalts. D'esta manera es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».
MEDITACIÓ
Del Catecisme de l'Església Catòlica (núm. 1505)
Commogut per tants sofriments, Crist no solament es deixa tocar pels malalts, sinó que fa seues les seues misèries: "Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors" (Mt 8,17; cf. Is 53,4). No va curar a tots els malalts. Les seues curacions eren signes de la vinguda del Regne de Déu. Anunciaven una curació més radical: la victòria sobre el pecat i la mort per la seua Pasqua. En la Creu, Crist va prendre sobre si tot el pes del mal (cf. Is 53,4-6) i va llevar el "pecat del món" (Jn 1,29), del que la malaltia no és sinó una conseqüència. Per la seua passió i la seua mort en la Creu, Crist va donar un sentit nou al sofriment: des de llavors ens configura amb ell i ens unix a la seua passió redemptora.
* * * * *
Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)
Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]
Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.
Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]
Santa Ester
Elogis del dia 1 de juliol
1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.
2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)
3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)
4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)
5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)
6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)
7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)
8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)
9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)
10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)
11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)
12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.
13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)
14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)
15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)
16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)
17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.
18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada