2 de juny de 2023, divendres VIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Sir 44,1.9-13

Els nostres pares eren hòmens piadosos,

i el seu bon nom es manté viu en cada generació

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Vullc fer l'elogi dels hòmens piadosos,

dels nostres pares en cada generació.

Alguns no han deixat cap record,

han desaparegut en acabar la seua vida,

han passat com si no hagueren existit,

tant ells com els fills que els succeïren.

Però aquells altres eren hòmens piadosos,

i la seua bondat no ha sigut oblidada.

El seu bé persistirà en els descendents

i es propagarà en els fills dels seus fills.

La seua posteritat es manté fidel a l'aliança,

els seus fills són fidels gràcies a ells.

El seu record durarà per sempre,

la seua glòria no serà mai oblidada.

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)

Canteu al Senyor un càntic nou,

alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.

Que Israel celebre el qui l'ha creat

i s'alegren del seu rei els fills de Sió.

R. El Senyor estima el seu poble.

Alaben el seu nom dansant,

acompanyen els seus cants

amb els tambors i les cítares,

perquè el Senyor estima el seu poble,

i corona de victòria els humils. R.

Els fidels celebren la seua glòria,

també de nit l'aclamen plens de goig,

mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.

Açò és la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Mc 11,11-25

Tots els pobles anomenaran el temple casa d'oració.

Tingueu fe en Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, després que la gent l'havia aclamat, va entrar a Jerusalem i va anar al temple. Com que ja era tard, va donar només una mirada i va eixir amb els dotze cap a Betània.

L'endemà, quan tornava a Jerusalem, tenia gana, i veié de lluny una figuera que ja s'havia cobert de fulles. Hi va anar per si de cas hi trobava fruit, però encara no era el temps de les figues, i no hi havia més que fulla. Llavors li va dir: «Que mai més ningú no menge els teus fruits». Els deixebles sentiren estes paraules de Jesús.

Quan arribaren a Jerusalem, va anar al temple i es va posar a traure els qui compraven i venien dins del recinte del temple; va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginara res dins del recinte del temple. I els explicava: «¿No diu l'Escriptura que tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». 

Els grans sacerdots i els mestres de la llei sentiren el que deia i buscaven la manera de fer-lo morir, perquè en vore l'admiració de tot el poble pel seu ensenyament tenien por de fer-li res.

I quan es va fer fosc, Jesús eixia de la ciutat.

L'endemà al matí, quan passaven, veren que aquella figuera s'havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: «Rabí, la figuera que vau maleir s'ha assecat». Jesús els respon: «Tingueu fe en Déu. Vos ho dic amb tota veritat: si algú mana a esta muntanya que s'alce i es tire al mar, i ho diu sense dubtar, creient que Déu farà això que ell mana, Déu ho complirà. Per això vos dic: Quan pregueu, creieu que ja teniu concedit allò que demaneu, i ho tindreu. I quan esteu pregant, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel vols perdonarà les vostres culpes».

* * * * *

Memòries

 Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs (mem. ll.)

Sant Marcel·lí, prevere, i sant Pere, exorcista, màrtirs, sobre els quals el papa sant Damas conta que, durant la persecució sota Dioclecià, condemnats a mort i conduïts al lloc del suplici, foren obligat a cavar la seua propia fossa i, després, degollats i enterrats ocultament, perquè no en quedara ni rastre dels cossos; més tard, però, una dona piadosa, anomenada Lucil·la, traslladà les seues restes a Roma, a la via Labicana, i els donà digna sepultura al cementeri ad Duas Lauros, cap a l'any 304.

Quatre Sants Màrtirs de Girona

Sant Dictini d'Astorga, bisbe

Sant Joan d'Ortega, prevere

El 2 de juny de 553 acaba el segon Concili de Constantinoble

Martirologi Romà

Elogis del 2 de juny

2. Sants Potí, bisbe, Blandina i quaranta-sis companys màrtirs* [màrtirs de Lió i Viena], el valuós i reiterat combat dels quals, que tingué lloc en temps de l'emperador Marc Aureli, testifica la carta que l'església de Lió envià a les esglésies d'Àsia i de Frígia. El bisbe Potí, ja nonagenari, morí poc després de ser empresonat, i alguns altres també moriren a la presó, mentre que els altres foren exposats com a espectacle a l'amfiteatre, davant de milers d'espectadors, on els que eren ciutadans romans foren decapitats i els altres, entregats a les feres. Finalment Blandina, reservada per al combat més cruel i perllongat, després d'haver estat encoratjant els seus comapnys, els seguí a la glòria en ser decapitada després de patir prolongades i cruels tortures l'any 177.

*Estos són els noms: Zacaries, prevere, Veci Epàgat, Macari, Asclibíades, Silvi, Prim, Ulpi, Vital, Comí, Octubre, Filomé, Gemin, Júlia, Albina, Grata, Emília, Potàmia, Pompeia, Rodana, Biblis, Quàrcia, Materna, Helpis; Sanç, diaca; Matur, neòfit; Àtal de Pèrgam, Alexandre de Frígia, Pòntic, Just, Aristeu, Corneli, Zòsim, Titus, Juli, Zotic, Apol·loni, Geminià, una altra Júlia, Ausona, una altra Emília, Jamnica, una altra Pompeia, Domna, Justa, Tròfima i Antània.

3. A Formia, a la regió de Campània, a la Italia actual, sant Erasme, bisbe i màrtir. (c. 303)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Eugeni I, papa, que va succeir sant Martí, màrtir. (657)

5. Al Bòsfor, a la Propòntide, hui Turquia, mort de sant Nicèfor, bisbe de Constantinoble, que, tenaç defensor de les tradicions, es va oposar amb decisió a l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, sostenint el culte de les sagrades imatges. Expulsat de la seua seu, va ser relegat llarg temps en un monestir, on va entregar la seua ànima a Déu. (629)

6. A Acqui, lloc del Piemont, a Itàlia, sant Guiu, bisbe. (1070)

7. A Trani, a la regió de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Nicolau, pelegrí, que, natural de Grècia, recorria tota la regió portant un crucifix a la mà i repetint incessantment: «Senyor, tingueu pietat». (1094)

8. A Sandomierz, al costat del riu Vístula, a Polònia, beats Sadoc, prevere, i els seus companys de l'Orde de Predicadors, màrtirs, que, segons la tradició, van ser víctimes dels tàrtars mentre cantaven la Salve Regina, saludant al final de la seua existència la Mare de la Vida. (1260)

9. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Ninh, màrtir, jove agricultor que, per no voler xafar la creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

10. Beats Valeri Trajà Frenţiu (Sighetu Marmației 1952), Vasile Aftenie (Vacaresti, Bucarest 1950), Joan Suciu (Sighetu Marmației 1953), Titus Livi Chinezu (Sighetu Marmației 1955), Joan Bălan (Sighetu Marmației 1959), Alexandre Rusu (Gherla 1963) i Juli Hossu (Bucarest 1970), bisbes de l'Església grecocatòlica de Romania, i màrtirs (1950-1970) durant el règim comunista.