Ell m'havia ferit,però ara puc vore a Tobies, el meu fill!Lectura del llibre de TobitEn aquells dies, Anna estava apostada vigilant el camí per on havia de passar el seu fill. De sobte va vore que ja venia i va dir al seu marit: «Ja ve el teu fill amb el seu company». Abans que Tobies s'acostara a son pare, Rafael li va dir: «Sé de cert que ton pare recobrarà la vista. Unta-li els ulls amb la fel del peix. El remei li estovarà els tels blancs i li'ls farà saltar dels ulls. Ton pare recobrarà la vista. Tornarà a vore la llum».Anna va córrer cap al seu fill i se li va tirar al coll, dient: «Ja t'he vist, fill meu. Ara je em puc morir». I es va posar a plorar.Tobit també es va alçar i, entropessant d'una banda a l'altra, va eixir per la porta del pati. Tobies va córrer cap a ell amb la fel del peix en la mà. Li va bufar als ulls i, agafant-lo fort, li va dir: «Confiança, pare!» I li va aplicar el remei una bona estona. Després, amb les dos mans li va arrancar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers. Llavors el pare se li va tirar al coll i, plorant, li deia:«Et veig, fill meu, llum dels meus ulls!» I va afegir:
«Beneït siga Déu!Beneït siga el seu gran nom!Beneïts tots els seus sants àngels!Que ens empare el seu nom gloriós!Siguen beneïts per sempre tots els seus àngels!Ell m'havia ferit,però ara puc vore a Tobies, el meu fill!».
Tobies va entrar a cas molt content i beneint a Déu amb totes les forces. I va contar a son pare que el viatge havia sigut un èxit, que havia recuperat els diners i que s'havia casat amb Sara, la filla de Ragüel. I va afegir: «Ja arriba, ja està prop de la porta de Nínive».Tobit, content i beneint a Déu, va eixir a rebre la novençana a la porta de Nínive. Els ninivites estaven meravellats, de vore com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiara. Però Tobit proclamava davant de tots que Déu s'havia apiadat d'ell i que li havia tornat la vista.Tobit va arribar a on estava Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient:
«Sigues benvinguda, filla!Beneït siga el teu Déuque t'ha dut fins a la nostra casa.Beneït ton pare,beneït el meu fill Tobiesi beneïda tu, filla.Entra a ta casai sigues benvingudaentre alegria i benediccions!Entra, filla meua!»
Alabaré el Senyor mentres vixca,cantaré al meu Déu mentres respire.R. Alaba el Senyor, ànima meua.El Senyor fa justícia als oprimits,dona pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els presos. R.El Senyor dona la vista als cegos,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor estima els justos;el Senyor guarda els forasters. R.Manté les viudes i els òrfens,i capgira el camí dels malvats.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Qui m'estima farà cas de les meues paraules;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.
¿Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús, ensenyant en el temple, deia: «¿Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies ha de ser fill de David, quan David mateix, inspirat per l'Esperit Sant, diu:"El Senyor va dir al meu Senyor:Posa't a la meua dreta,i espera que pose els enemicsdavall dels teus peus".Si David l'anomena Senyor, ¿com pot ser el seu fill?»I tota la gent l'escoltava de bona gana.
Elogis del dia 9 de juny
 |
| Sant Efrem |
2. A Roma, en la quinzena milla de la Via Nomentana, al lloc anomenat ad Arcas, sants Prim i Felicià, màrtirs. (s. inc.)
Estos dos màrtirs eren germans i varen ser decapitats per causa de la fe en Crist prop de Roma, al segle III. Al segle VII el papa Teodor feu portar les seues relíquies a l'església redona del Mont Celi, dedicada a Sant Esteve. [font: MCL, p. 1241]
3. A Nicea, ciutat de Bitínia, actual Turquia, sant Diomedes, màrtir. (s. inc.)
4. A Vernemet, a la regió d'Agen, a Aquitània, actualment França, sant Vicent, màrtir, que, segons conta la tradició, va consumar el seu propi martiri per Crist durant la celebració d'una festa pagana en honor del sol. (292)
5. A Siracusa, a la regió italiana de Sicília, sant Maximià, bisbe, a qui esmenta amb freqüència el papa sant Gregori I el Gran. (594)
6. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Columba, prevere i abat, que, natural d'Hibèrnia, hui Irlanda, i instruït en els preceptes monàstics, en la seua pàtria i finalment a Iona va fundar monestirs cèlebres per l'observança i pel cultiu de les lletres, i ja ancià, esperant el suprem dia, al peu de l'altar va reposar en el Senyor. (597)
7. A Andria, a la regió italiana de la Pulla, sant Ricard, bisbe, el qual, anglés de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va acollir amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. (1196)
8. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII, per raó de la seua fidelitat a l'Església catòlica, va ser tancat en la presó de Newport, on va morir de fam. (1537)
9. En Reritiba, al Brasil, sant Josep d'Anchieta, prevere de l'ordre de la Companyia de Jesús, el qual, nascut a les Illes Canàries, va passar quasi tota la seua vida en les missions del Brasil, on va treballar intrèpidament i amb gran zel. (1597)
Josep d'Anchieta va nàixer a San Cristóbal de la Laguna, a l'illa canària de Tenerife, el dia 19 de març de 1534. Ingressà a la Companyia de Jesús el primer de maig de 1551 a la Província de Portugal. Passats dos anys, és destinat al Brasil on, mogut per l'amor a Crist, es dedica a la formació humana i cristiana dels indígenes sota la llum de l'Evangeli, perseverant incansable en una múltiple activitat apostòlica fins a la mort. Ordenat sacerdot el 1566, fou nomenat superior de les comunitats de Sant Vicenç i de Sant Pau; i, després de deu anys, Provincial de totes les Missions brasileres, on es mostrà, durant deu anys més, com a excel·lent superior i organitzador. Josep d'Anchieta fou el primer a compondre una gramàtica de la llengua indígena; i el primer també a escriure un catecisme en la mateixa llengua. Com a missioner apostòlic va procurar per tots els mitjans la promoció dels indígenes en els aspectes humà, social i moral. Així és com va meréixer, per part dels natius, el títol d'"Apòstol del Brasil". Morí el 9 de juny de 1597 a la ciutat brasilera de Reritiba, ciutat que, en honor seu, ara porta el nom d'Anchieta. El papa Joan Pau II el va inscriure en el catàleg dels beats l'any 1980 i el papa Francesc en el dels sants el 3 d'abril de 2014. [Font: Litúrgia de les Hores: propi de la Companyia de Jesús, 2016]
10. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de l'Orde de la Companyia de Jesús, a qui, en els temps difícils de la Revolució Francesa, el papa Pius VI va nomenar vicari apostòlic de Moulins. Va ser empresonat, pels qui odiaven l'Església, en una nau presó, on va morir a conseqüència d'una fatal malaltia que allí va contraure. (1794)
11. A Roma, beata Anna Maria Taigi, mare de família, que, víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i es va distingir, a més, per la seua atenció a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. (1837)
12. Beat Moisés Tovini (1877-1930). Sacerdot diocesà de Brescia, rector del Seminari.
13. Beat Lluís Boccardo (1861-1936). Sacerdot i fundador de les Germanes de Crist Rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada