Lectures de la missa:
Lectura primera Tb 11,5-17
Ell m'havia ferit,però ara puc vore a Tobies, el meu fill!Lectura del llibre de TobitEn aquells dies, Anna estava apostada vigilant el camí per on havia de passar el seu fill. De sobte va vore que ja venia i va dir al seu marit: «Ja ve el teu fill amb el seu company». Abans que Tobies s'acostara a son pare, Rafael li va dir: «Sé de cert que ton pare recobrarà la vista. Unta-li els ulls amb la fel del peix. El remei li estovarà els tels blancs i li'ls farà saltar dels ulls. Ton pare recobrarà la vista. Tornarà a vore la llum».Anna va córrer cap al seu fill i se li va tirar al coll, dient: «Ja t'he vist, fill meu. Ara je em puc morir». I es va posar a plorar.Tobit també es va alçar i, entropessant d'una banda a l'altra, va eixir per la porta del pati. Tobies va córrer cap a ell amb la fel del peix en la mà. Li va bufar als ulls i, agafant-lo fort, li va dir: «Confiança, pare!» I li va aplicar el remei una bona estona. Després, amb les dos mans li va arrancar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers. Llavors el pare se li va tirar al coll i, plorant, li deia:«Et veig, fill meu, llum dels meus ulls!» I va afegir:
«Beneït siga Déu!Beneït siga el seu gran nom!Beneïts tots els seus sants àngels!Que ens empare el seu nom gloriós!Siguen beneïts per sempre tots els seus àngels!Ell m'havia ferit,però ara puc vore a Tobies, el meu fill!».
Tobies va entrar a cas molt content i beneint a Déu amb totes les forces. I va contar a son pare que el viatge havia sigut un èxit, que havia recuperat els diners i que s'havia casat amb Sara, la filla de Ragüel. I va afegir: «Ja arriba, ja està prop de la porta de Nínive».Tobit, content i beneint a Déu, va eixir a rebre la novençana a la porta de Nínive. Els ninivites estaven meravellats, de vore com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiara. Però Tobit proclamava davant de tots que Déu s'havia apiadat d'ell i que li havia tornat la vista.Tobit va arribar a on estava Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient:
«Sigues benvinguda, filla!Beneït siga el teu Déuque t'ha dut fins a la nostra casa.Beneït ton pare,beneït el meu fill Tobiesi beneïda tu, filla.Entra a ta casai sigues benvingudaentre alegria i benediccions!Entra, filla meua!»
Salm responsorial 145,2.7.8-9a.9bc-10 (R.: 1b)
Alabaré el Senyor mentres vixca,cantaré al meu Déu mentres respire.R. Alaba el Senyor, ànima meua.El Senyor fa justícia als oprimits,dona pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els presos. R.El Senyor dona la vista als cegos,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor estima els justos;el Senyor guarda els forasters. R.Manté les viudes i els òrfens,i capgira el camí dels malvats.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima farà cas de les meues paraules;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.
Evangeli Mc 12,35-37
¿Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús, ensenyant en el temple, deia: «¿Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies ha de ser fill de David, quan David mateix, inspirat per l'Esperit Sant, diu:"El Senyor va dir al meu Senyor:Posa't a la meua dreta,i espera que pose els enemicsdavall dels teus peus".Si David l'anomena Senyor, ¿com pot ser el seu fill?»I tota la gent l'escoltava de bona gana.
* * * * *
Sant Efrem [o Efraïm], diaca i doctor de l'Església (mem. ll.)
MARTIROLOGI ROMÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada