25 de juny de 2023: diumenge XII

Lectures de la missa (AVL):

- Lectura primera Jr 20,10-13: El Senyor ha salvat la vida dels pobres de les mans dels malvats

- Salm responsorial 68,8-10.14 i 17.33-35 (R.: 14c): Responeu, Senyor, pel vostre amor

- Lectura segona Rm 5,12-15: No hi ha comparació entre el delicte i el do

- Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,

diu el Senyor,

i vosaltres també en donareu testimoni.

- Evangeli Mt 10,26-33: No tingueu por dels qui maten només el cos

Les dificultats i persecucions a causa de la fe han ocorregut sempre. I davant d'elles sentim la temptació de deixar-nos portar per la por i anar ocultant la nostra condició de creients, i amb això ens inhibim del testimoniatge que hem de donar. «No tingueu por dels qui maten només el cos», ens diu Jesús en l'Evangeli de hui; i ens promet que ell es posarà de la nostra part davant del Pare del cel, si nosaltres ens posem de la seua part davant de cada ser humà. Davant dels qui ens menyspreen per la fe hem de saber que el Senyor està amb nosaltres i hem d'encomanar al Senyor la nostra causa (1 lect), ja que «el Senyor escolta els pobres, no abandona mai els captius» (Salm resp).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Jo m'abandone a Vós (Sant Carles de Foucauld)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defensar enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)