Lectures de la missa:
Lectura primera Tb 1,3;2,1b-8Tobit no es va desviar mai del bon camíLectura del llibre de TobitJo, Tobit, no m'he desviat mai del bon camí, he fet obres bones i he donat moltes almoines als meus germans i compatriotes deportats com jo al territori de Nínive, capital d'Assíria,Per Pentecosta, la santa festa que celebrem set setmanes després de Pasqua, em van preparar a casa un bon dinar i em vaig posar a taula, parada amb plats molt variats. Li vaig dir al meu fill Tobies: «Corre a vore si trobes entre els nostres germans deportats a Nínive algun pobre que sempre tinga viu en el cor el pensament del Senyor. Porta-me'l, que dinarem junts. T'espere, fill meu, fins que tornes».Tobies va eixir a buscar entre els nostres germans israelites algun pobre. En tornar va dir: «Pare!». Li vaig respondre: «¿Què vols, fill meu?» Ell em diu: «Pare! N'acaben d'assassinar un del nostre poble: l'han estrangulat i l'han llançat a la plaça.».Immediatament em vaig alçar de taula, sense haver tastat el dinar; vaig endur-me el cadàver de la plaça i el vaig depositar en un cobert, per a donar-li sepultura secretament després de pondre's el sol. Després vaig tornar a casa, em vaig rentar i vaig dinar tot afligit. Em venien a la memòria aquelles paraules que el profeta Amós havia dit a Betel:«Canviaré en dol les vostres festesi en lamentacions els vostres cants».I em vaig posar a plorar. Quan el sol es va pondre, vaig eixir de casa, vaig fer un clot i vaig enterrar el mort. Tots els meus veïns ho reprovaven i comentaven entre ells: «Este home no està escarmentat. Fa poc que el buscaven per a matar-lo per açò mateix i va haver d'escapar. I fixeu-vos, ja torna a enterrar morts!».
Salm responsorial 111,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justos.R. Feliç aquell que venera el Senyor.En sa casa hi ha riquesa i abundància,la seua bondat durarà sempre.Apunta en la foscor com una llumel qui és compassiu, piadós i just. R.Feliç aquell que s'apiada i presta,i administra els seus béns amb justícia.El just no caurà mai,i serà recordat eternament. R.
Al·leluia Cf. Ap 1,5ac
Jesucrist, testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts;vós ens heu amat i ens heu alliberatdels nostres pecats amb la vostra sang.
Evangeli Mc 12,1-12
Agarraren el fill únic i el tragueren fora de la vinya Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble esta paràbola:«Un home va plantar una vinya, la va voltar d'un mur, li va cavar un cup, li va construir una torre de guàrdia, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar del país.Al seu temps va enviar un criat per a cobrar dels vinyaters la seua part dels fruits de la vinya, però ells l'agarraren, li pegaren i el despatxaren amb les mans buides. Els va enviar un altre criat, però a este l'ompliren d'ultratges i li obriren el cap. En va enviar encara un altre, i a este el van matar; i això mateix feren amb molts altres: a uns els colpejaren, i a uns altres els mataren.Només li'n quedava u, el seu fill benamat, i els el va enviar en darrer lloc pensant que, almenys al fill, el respectarien. Però ells es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo, i l'heretat serà nostra". I l'agarraren, el mataren i el tiraren fora de la vinya.¿Què farà l'amo de la vinya? Anirà, farà morir els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"»Ells volien agarrar-lo, perquè comprengueren que la paràbola es referia a ells, però no es van atrevir per por del poble. Per això el van deixar i se n'anaren.
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Homilia en santa Marta, 1 de juny de 2015
«¿Què farà l'amo de la vinya?», «Vindrà i posarà el poble davant del judici». Sobre este tema Jesús va dir «una paraula que sembla un poc fora de lloc: "¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"». «Eixa història de fracàs no prospera i el que havia sigut rebutjat es convertix en força». D'esta manera, «els profetes, els hòmens de Déu que van parlar al poble, que no van ser acollits, que van ser rebutjats, seran la seua glòria». I «el Fill, l'últim enviat, que va ser precisament rebutjat, jutjat, no escoltat i assassinat, es va convertir en la pedra angular». Heus ací, llavors, que «esta història, que comença amb un somni d'amor i sembla ser una història d'amor, però després sembla acabar en una història de fracassos, acaba amb el gran amor de Déu, que del rebuig trau la salvació; del seu Fill rebutjat, ens salva a tots».
* * * * *
Sant Bonifaci, bisbe i màrtir (mem. ob.), patró de Carcaixent i de Petrer
- J.M. Bausset: Sant Bonifaci (2015)
Dia Mundial del Medi Ambient
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 5 de juny
Memòria de sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Monjo a Anglaterra amb el nom de Winfrid pel baptisme, en arribar a Roma el papa sant Gregori II el va ordenar bisbe i va canviar el seu nom de pila pel de Bonifaci; el va enviar després a Germania per a anunciar la fe de Crist a aquells pobles, on va aconseguir guanyar per a la religió cristiana a molta gent. Va regir la seu de Magúncia i, cap al final de la seua vida, en visitar als frisons a Dokkum, a l'actual Holanda, va consumar el seu martiri en ser assassinat per uns pagans. (754)
2. A Egipte, sants Marcià, Nicandre, Apol·loni i companys, màrtirs, dels qui es conta que, per haver confessat la fe cristiana, després de diversos turments van ser aparedats, i van quedar exposats al sol ardent fins a morir extenuats de calor, set i fam. (s. III)
3. A Tir, a Fenícia, hui Líban, sant Doroteu, bisbe, que ja com a simple prevere va patir molt sota l'emperador Dioclecià, i en temps de l'emperador Julià, amb més de cent set anys, va honrar la seua ancianitat amb el martiri, que va consumar a Tràcia. (s. IV)
4. A Clarmont, a Aquitània, actualment França, sant Il·lidi, bisbe, que criat per l'emperador a Trèveris per a que alliberara la seua filla d'un esperit immund, al retorn del viatge va morir en el Senyor. (384)
5. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Eutiqui, bisbe, insigne per la seua vida d'oració i el seu amor a Déu i a la soledat. (539)
6. A Dokkum, a Frísia, hui Holanda, sants Eobà, bisbe, Adelari i nou companys*, que, juntament amb sant Bonifaci, van culminar gloriosament la seua vida amb el martiri. (754)
* Els seus noms: Vintrung i Gualteri, preveres; Amund, Sevibald i Bosa, diaques; Vacar. Gundecar, Elur i Atevulf, monjos.
7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, beat Sanç, màrtir, el qual, oriünd d'Albi, lloc de la Gàl·lia, encara adolescent va ser fet captiu i educat en el palau real sarraí, però en la persecució suscitada pels musulmans no va dubtar a assumir el martiri per la seua fe en Crist. (851)
8*. Prop d'Assergi, a la regió italiana dels Abruços, sant Franc, eremita, que es va construir una xicoteta cel·la en una cova entre abruptes roques, on va portar una vida d'austeritat i senzillesa. (s. XII)
9. A Ciano, prop de Milet, a Calàbria, de nou a Itàlia, sant Pere Spanò, eremita, insigne per la seua pobresa i esperit de compunció. (s. XII)
10. A Hanoi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Lluc Vu Bá Loan, prevere i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per la seua fe en Crist. (1840)
11. A la ciutat de Tang Gia, també a Tonquín, sants Doménec Toai i Doménec Huyen, màrtirs, que, sent pares de família i pescadors, sota l'emperador Tu Duc van consumar el seu martiri en ser cremats vius després dels turments patits en la presó, on exhortaven als companys a mantindre la fe. (1862)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada