Foren escoltades les pregàries dels dos en presència del Déu altíssimLectura del llibre de Tobit
En aquells dies, profundament entristit, vaig esclatar en plors i sanglots. I vaig començar a pregar amb dolor:
«Sou just, Senyor,i són justes les vostres obres,i tot els vostres caminssón misericòrdia i veritat.Vós sou el jutge del món.Senyor, recordeu-vos de mi i mireu-me,però perdoneu-me els meus pecats,i les ofenses,tant les meues com les dels meus pares.Com que no obeïrem els vostres manaments,ens has abandonat al saqueig,a la deportació i a la mort.Som la burla, el menyspreu, la xarramecade totes les nacions on ens heu dispersat.Ara, em tracteu segons les meues culpesi les dels meus pares,i són rectes les vostres decisions,perquè no guardàrem els vostres manaments,ni caminàrem en la veritat davant de vós.Ara, Senyor, que es faça en mi la vostra voluntat,i deixeu-me morir en pau;vullc ser tret d'esta terra i tornar-me terra.Més em val morir que viure.He sentit massa insults,no puc suportar tant de dolor.Senyor, feu-me eixir d'esta angoixa.Deixeu-me partir cap al repòs etern.Senyor, no em retireu la mirada.Sí, més em val morirque haver de viure amb tanta angoixai haver de sentir estos insults».
Aquell mateix dia va ocórrer que Sara, la filla de Ragüel, a Ecbàtana de Mèdia, sentia els insults d'una de les criades de son pare. Sara s'havia casat set vegades, i un dimoni amb el nom d'Asmodeu havia fet morir cada un dels seus set marits abans d'unir-se a ella com sol fer-se amb la muller. La criada li havia dit: «Tu mates els teus marits! T'han donat a set i no pots dir-te muller de cap. ¿Per què ens fas pagar amb maltractaments la mort dels teus marits? ¡Ves-te'n amb ells d'una vegada i que ningú veja mai un fill teu o una filla teua!»Aquell dia Sara es va entristir profundament i es va fartar de plorar. I va pujar al pis da dalt de casa, decidida a penjar-se. Però s'ho va repensar i es va dir: «Que no ofenguen mon pare dient-li que l'única filla que tenia i que tant amava s'ha penjat per la seua desgràcia. Així, en la seua ancianitat, només aconseguiria que la tristesa el portara al sepulcre. No, valdrà més que no em penge, però demanaré al Senyor la gràcia de morir per a no haver de sentir més insults en ma vida».En aquell moment va estendre les mans cap a la finestra i va resar:
«Sou beneït, Déu misericordiós,i beneït el vostre nom per sempre».
Aquell mateix moment foren escoltades les dos pregàries, la de Tobit i la de Sara, en presència del Déu altíssim, i Déu va enviar a Rafael per tal que els curara als dos: a Tobit, llevant-li el tel dels ulls per a que tornara a vore la llum de Déu; i a Sara, la filla de Ragüel, alliberant-la del malvat dimoni Asmodeu i maridant-la amb Tobies, el fill de Tobit.
Déu meu, en vós confie,que no tinga un desengany,que no s'alegren els enemics.No s'enduran un desenganyels qui esperen en vós,sinó els qui vos abandonenper fiar-se del no-res.R. A vós eleve la meua ànima, Senyor.Feu que conega, Senyor, les vostres rutes,ensenyeu-me els vostres camins.Feu que camine en la vostra veritat,ensenyeu-me, Déu i Salvador meu. R.Recordeu, Senyor, la tendresa i l'amorque heu guardat des de sempre.Recordeu-me amb misericòrdia,vós que sou bo, Senyor. R.El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Guia els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.
Jo soc la resurrecció i la vida,diu el Senyor;els qui creuen en mi no moriran mai més.
No és Déu de morts, sinó de vius Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, uns saduceus s'acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció. Per això li proposaren esta qüestió: «Mestre, Moisés ens va prescriure que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es case amb la dona del difunt, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans. El primer, que era casat, va morir sense descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt i va morir també sense cap fill. El tercer igual, i així fins al que feia set, però cap d'ells no va deixar descendència. Finalment ella també va morir. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, ¿de quin del set serà l'esposa esta dona? Perquè amb els set va estar casada».Jesús els va respondre: «Plantegeu malament tota esta qüestió perquè desconeixeu el poder de Déu i el que diu l'Escriptura. Primer de tot, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l'albarzer, que Déu li va dir: "Jo soc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob?" No és Déu de morts, sinó de vius. Per tant aneu ben errats».
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 7 de juny
1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)
2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)
3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)
4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)
5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)
6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)
Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, lliurada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.
Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.
Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure feliç durant quinze anys. [font]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada