17 de juliol de 2023, dilluns XV

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 1,8-14.22

Si no ho sabem impedir, el poble d'Israel anirà creixent

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, va pujar al tron d'Egipte un nou rei que no havia conegut a Josep, i va dir al seu poble: «Estos israelites comencen de ser massa gent per a poder dominar-los. Si no ho impedim, aniran creixent i, el dia que hi haja guerra, serien capaços d'aliar-se amb els nostres enemics, de combatre contra nosaltres, i anar-se'n del país».

Llavors, per a oprimir-los, nomenaren uns encarregats d'obligar el poble a treballar en obres públiques; així construïren per al Faraó dos centres d'intendència, les ciutats de Pitom i de Ramsés. Però com més els oprimien, més creixien i es propagaven, i els egipcis no els podien vore. Per això els esclavitzaren sense compassió i els amargaven la vida amb els treballs més durs: pastar argila, fer rajoles i tota classe de faenes al camp. Era un esclavatge despietat. Finalment el Faraó va donar orde als egipcis que tiraren al riu tots els xiquets hebreus que nasqueren, i deixaren en vida només les xiquetes.

Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)

Si el Senyor no haguera estat al nostre favor

—que responga el poble d'Israel—,

si el Senyor no haguera estat al nostre favor,

quan uns hòmens intentaven assaltar-nos,

ens haurien devorat ben vius:

tan gran era la fúria que portaven.

R. El nostre auxili és el nom del Senyor.

Quan la riuada ens vingué damunt,

ens hauria passat la inundació

més amunt del coll,

més amunt del coll ens hauria passat

la crescuda de les aigües.

Beneït siga el Senyor,

que no ens deixa caure en les seues dents. R.

Hem salvat la vida com pardalet que fuig

del llaç dels caçadors.

S'ha trencat el llaç i tots hem fugit.

El nostre auxili és el nom del Senyor,

que ha fet el cel i la terra. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 10,34-11,1

No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus apòstols:

«No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cada u seran els mateixos de sa casa. Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per a vindre amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per a vindre amb mi. Qui no pren la seua creu i m'acompanya no és bo per a vindre amb mi. Els qui vulguen guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que l'hauran perduda per la meua caysa, la retrobaran. Qui vos acull a vosaltres m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just tindrà la recompensa dels justos, i el qui done un got d'aigua fresca a un d'ests menuts, només perquè és el meu deixeble, vos ho dic de veres, no quedarà sense recompensa».

Quan Jesús va acabar de fer als dotze deixebles estes recomanacions, se'n va anar a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

* * * * *

Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises

Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)

2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)

3. A Sevilla, a la província hispànica de Bètica, santes Justa i Rufina, vèrgens, que, detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a cruels suplicis van ser tancades a la presó, on els van fer passar fam i més tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada, i Rufina, per continuar proclamant la seua fe en el Senyor, va ser decapitada. (c. 287)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)

5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)

6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)

7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)

8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)

9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)

10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)

11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)

12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)

13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)

14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantenir fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. (1791)

*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.

A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.

El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font]

15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)

16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)

17. Beats Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.