10 de juliol de 2023, dilluns: Beats Carmel Bolta i Francesc Pinazo

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 28,10-22a

Va vore una escala per on pujaven i baixaven els àngels de Déu, i Déu li va parlar

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob se'n va anar de Beerxeba cap a la ciutat d'Haran. Va arribar a un lloc quan s'havia post el sol, i s'hi va quedar per a fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la va posar per capçal i va dormir en aquell lloc. En somnis va vore una escala que anava des de terra fins al cel. Els àngels de Déu pujaven i baixaven per ella. El Senyor, dret davant d'ell, li va dir:

«Jo soc el Senyor, Déu del teu pare Abraham i Déu d'Isaac. A tu i a la teua descendència, vos donaré esta terra on dorms. La teua descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra i s'estendrà d'orient a occident, i de nord a sud. Totes les famílies del país, per a beneir-se, es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents. Jo estaré amb tu, et guardaré allà on aniràs, i et faré tornar a esta terra. Mai t'abandonaré, ni desistiré de complir tot el que t'he promés».

Jacob es va desvetlar i va dir:

«El Senyor està present ací, i jo no ho sabia».

I ple de reverència va exclamar:

«¡Que venerable és este lloc! És la casa de Déu i la porta del cel».

I al matí, quan es va alçar, va prendre la pedra que havia posat com a capçal, la va erigir com a pilar sagrat, i la va consagrar ungint-la amb oli. I va donar a aquell lloc el nom de Betel. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer esta promesa:

«Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que estaré fora, si em dona pa i vestit i em fa tornar en pau a casa de mon pare, el meu Déu serà el Senyor, i esta pedra que he alçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».

Salm responsorial 90,1-2.3-4.14-15ab (R.: cf. 2b)

Tu que vius a recer de l'Altíssim

i fas nit a l'ombra del Totpoderós,

digues al Senyor: «Refugi meu,

Déu meu, en qui confie».

R. Sou el meu Déu, en qui confie.

Ell et guardarà del parany del caçador

i de l'assot de la pesta;

t'abrigarà amb les seues plomes,

trobaràs refugi baix les seues ales. R.

«Ja que s'empara en mi, jo el salvaré,

el protegiré perquè coneix el meu nom.

Sempre que m'invoque, l'escoltaré,

estaré vora d'ell en els perills». R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meua filla s'acaba de morir, però veniu i tornarà a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, mentres Jesús parlava, va vindre un home important, que es va prosternar i li va dir: «La meua filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el vaseguir, acompanyat dels seus deixebles.

Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li va acostar per darrere i li va tocar la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li puga tocar el mantell, ja em curaré». Jesús es va girar i, en vore-la, li va dir: «Coratge, filla: la teua fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es va curar.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home important i va vore l'escama de la gent i els qui tocaven les flautes, els va dir: «Aneu-vos-en: la xiqueta no està morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va eixir fora, Jesús va entrar, va donar la mà a la xiqueta i ella es va alçar. I la notícia d'aquell fet es va 'escampar per tota la regió.

MEDITACIÓ

Podeu llegir la paràfrasi de sor Isabel de Villena: Com el Senyor ressuscità una donzella, filla del príncep de la sinagoga.

* * * * *

Beats valencians Carmel Bolta i Francesc Pinazo, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

• Beats Carmel Bolta i Francesc Pinazo (Cercapou)
• J.M. Bausset: Els beats valencians màrtirs Carmel Bolta i Francesc Pinazo (10 de juliol del 2015)

A Espanya, Sant Cristòfol de Lícia, màrtir

• J.M. Bausset: Sant Cristòfol (19 de juliol del 2015)

Aniversari del naiximent de Joan Calví (1509)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de juliol

1. A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, que estan enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital, Marcial i Alexandre, en el dels Jordans; Silà, en el de Màxim; i Genar, en el de Pretextat, la memòria dels quals recorda i commemora hui conjuntament l'Església Romana, sentint-se honrada amb els seus triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants. (s. inc.)

2. A Roma, en la novena milla de la via Cornèlia, santes Rufina i Segona, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori de Sabina, hui regió del Laci, també a Itàlia, santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. (s. inc.)

4. A la província romana de l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Genar i Marí, màrtirs. (s. inc.)

5. A Konya, lloc de Licaònia, Turquia actualment, sant Apol·loni de Sardes, màrtir, de qui es diu que va patir el martiri de la crucifixió. (s. inc.)

6. A Nicòpolis, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a l'actual Turquia, sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres, que en temps de l'emperador Licini, i sent prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. (s. IV)

7. A Pisídia, de nou Turquia, sants Bianor i Silvà, màrtirs. (s. IV)

8. A Nantes, a la Bretanya Menor, hui França, sant Pascari, bisbe, que va acollir sant Hermeland, a qui havia cridat del convent de Fontenelle, al mateix temps que a dotze monjos, i el va enviar a l'illa d'Antres pera que fundara allí un monestir. (s. VII)

9. A Tamise, a Flandes, actualment Bèlgica, santa Amalberga, a qui sant Wilibrord va imposar el vel de les vèrgens consagrades. (s. VIII)

10. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Pere Vincioli, prevere i abat, que va reconstruir la ruïnosa església dedicada a sant Pere, i a ella va unir un monestir on, després de véncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. (1007)

11. A Odense, ciutat de Dinamarca, sant Canut, màrtir, rei de gran fervor, que incrementà al seu regne el culte diví, va promoure l'estat clerical i, després d'haver fundat les esglésies de Lund i Odense, va ser finalment assassinat per uns sediciosos. (1086)

Patró de Dinamarca. Rei cristià en temps bàrbars i turbulents en què es barregen desconcertadament empreses guerreres i missioneres, invasions, conquestes i actes de justícia no poc expeditius amb mostres de pietat ardent. Ja proclamat rei, va reprimir amb vigor implacable sublevacions dels seus súbdits, va dipositar la seua corona al peu del crucifix, va lluitar contra els estonis i va fundar hospitals, esglésies i monestirs; no va ser gens tou com a monarca, però ningú més sol·lícit que ell envers els ancians i els malalts, a qui visitava, consolava i curullava de grans almoines. Uns rebels li van posar una trampa a l'illa de Fionia, i després de fingir que se sotmetien el van assetjar a l'església de Sant Albà amb uns quants cavallers lleials. Allí va confessar, es va prosternar al peu de l'altar, va perdonar els seus enemics i es va disposar a lliurar l'última baralla. Així va morir Canut. Se'l va considerar màrtir, i l'any 1100 el Papa va autoritza-ne el culte. (Font)

12. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Ainés de Jesús (Sílvia) de Romillon, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)

13. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, hui Vietnam, sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes, que en temps de l'emperador Minh Mang van ser ofegats per la seua fe en Crist. (1840)

14. A Damasc, a Síria, mort dels màrtirs beats Manuel Ruiz i López, prevere, i deu companys*, dels quals set eren de l'Orde dels Germans Menors i tres germans fidels de l'Església maronita, que, entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota classe de vexacions a causa de la seua fe i van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. (1860)

* Els noms són: beats Carmel Volta, Pere Soler, Nicolau Maria Alberca, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Santiago Fernández, religiosos de l'Orde de Germans Menors; Francesc, Mooci i Rafael Massabki, germans carnals.